jueves, 10 de noviembre de 2011

Vint anys sense ella

Sempre que penso en la Montserrat Roig em vénen al cap tres coses. La primera, una fotografia d'ella a cavall d'un cadira, recolzada al respatller i amb un somriure franc. Està guapa (ho era!) amb els cabells llisos al vent; després, la quimio la faria anar tapada amb un mocador vermell. La segona, el que em va explicar la Montse Baya, la seva agent literària: que va anar al seu "llit de mort" a recollir (aleshores no hi havia Internet ni correu electrònic) la seva última col·laboració per a l'Avui perquè s'havia entestat a fer-la, malgrat que estava molt malament; de fet, va morir l'endemà. O sigui, una professionalitat a prova de bomba. I la tercera, el seu llibre L'hora violeta, una novel·la que em va impactar perquè em va semblar que, per primer vegada, algú tocava temes no tocats a la literatura i, sobretot, algú abocava damunt de temes i personatges una mirada nova. I és que era la mirada d'una dona feminista, compromesa amb la seva lluita. Per a mi, la Montserrat Roig es va convertir en un referent i en un model a seguir.


Escriptora



1 comentario:

vpamies dijo...

Montserrat Roig ha estat exemple a seguir en molts àmbits i per a moltes persones.

Calia retre-li un homentatge com el que s'ha pogut fer als vint anys de la seva mort.

Gràcies per participar-hi!