martes, 8 de noviembre de 2011

Cossos invisibles


Diu la doctora en psicologia social Sara Berbel en el seu llibre El cuerpo silenciado que, així com als contes de fades s’ha suprimit sistemàticament el paper de la mare, a la vida quotidiana s’ha suprimit durant segles la sexualitat i, per extensió, el cos sencer de les dones. I afegeix: “La moral imperant i l’odre religiós i cultural han silenciat el desenvolupament físic i sexual de les nenes fins al punt que moltes van creure que es moririen dessagnades el dia de la seva primera menstruació perquè ningú no els havia explicat el que volia dir.”
La dona era vista com un ésser concupiscent i, per tant, com a pecadora i culpable; i el seu cos, com a objecte de vergonya i refús. Així, no és d’estranyar que al llarg de la humanitat, el cos femení hagi estat qualificat amb els epítets més denigrants. Per posar un exemple, al segle XII l’abad de Cluny deia que era un sac d’excrements.
Podríem creure que, ara, la nostra societat ha superat aquest prejudici perillós i estúpid, atesa la quantitat ingent de cossos femenins gairebé nus que poblen les tanques publicitàries de les ciutats, els anuncis de televisió i els reportatges de les revistes: una dona que entra en un cotxe i llença les calces per la finestra; autobusos valencians amb un esplendorós cul femení estampat a la part del darrera convidant els nois a anar al prostíbul; un pubis femení depilat amb la inicial de la marca que anuncia; el porter del Barça i la seva xicota en una postura copulatòria…
I, tanmateix, aquestes imatges només tenen un sentit de clara provocació eròtica i estan pensades per satisfer l’imaginari del desig masculí, però no tenen ni la més mínima voluntat de superar l’ancestral rebuig cap al cos femení. La nostra societat continua entestada a mantenir en silenci l’anatomia de les dones. L’últim exemple d’aquesta gens innnocent actitud ha tingut lloc a Alella, on una exposició titulada El pit al descobert havia estat programada per l’associació de Dones Solidàries i Oncolliga a la Rectoria, amb l’aquiescència del capellà, exposició que, a darrera hora, ha estat prohibida pel consell parroquial. Pel que sembla, les ments “benpensants” d’Alella han considerat fora de lloc que les criatures —aquestes mateixes criatures bombardejades tothora amb imatges que ratllen la pornografia— puguin veure, ni que sigui només una vegada a la seva vida, unes fotografies boniques i respectuoses de pits de dones sense cap connotació libidinosa.
I és que l’exposició versa sobre l’evolució del pit femení des de l’adolescència, passant per la maternitat i l’alletament, fins arribar al càncer de mama. La conscienciació respecte a aquesta malaltia és l’objectiu que persegueix la Fundació Oncolliga amb aquestes imatges, ja que el càncer de mama a Catalunya suposa 5.100 casos nous a l’any i representa el 30% del total dels tumors que pateixen les dones. I si bé és cert que, gràcies a les campanyes de sensibilització, la taxa de mortalitat ha disminuït un 2,7% anual (actualment la supervivència és d’un 81% als 5 anys), també és cert que la incidència d’aquest tumor no deixa d’augmentar cada any.
Contemplant les fotografies de l’exposició és impossible deixar de preguntar-se quins són els mecanismes mentals que porten a certes persones a veure inconveniència on només hi ha bellesa; a veure tortuositat on només hi ha naturalitat. Potser gent que té problemes en assumir el seu propi cos, la seva pròpia sexualitat? Tal vegada és això. Continua sent això.

Article publicat a Xcat.cat.



No hay comentarios: