miércoles, 13 de abril de 2011

Entrevista completa


Fa uns dies en aquesta entrada, us vaig parlar sobre l'entrevista que em van fer cinc estudiants de periodisme. En aquest post us adjunto una primera part de l'entrevista que podeu continuar llegint al blog d'una de les entrevistadores.

------

Hace unos días en esta entrada, os hablé sobre la entrevista que me hicieron cinco estudiantes de periodismo. En este post os adjunto una primera parte de la entrevista que podéis seguir leyendo en el blog de una de las entrevistadoras.


Gemma Lienas

"Vull mostrar al món que encara queda molt per lluitar"


Literatura i família. Els dos pilars de la vida de Gemma Lienas conjugats en un sol espai: el seu estudi. Els dibuixos dels seus néts donen la benvinguda al racó més personal de l’escriptora catalana. “Sempre he imaginat que el Paradís seria algun tipus de biblioteca”. Una cita de Jorge Luis Borges que s’emmotlla a la perfecció a la personalitat d’una Gemma dedicada als llibres. Centenars d’exemplars, una part dels dotze mil que té a casa, reposen solemnement als diversos prestatges que envolten el despatx i ens introdueixen en un món paral·lel ple d’històries que, a vegades, superen la realitat de la pròpia vida. Una vida que, segons el punt de vista de l’autora, no és més que una mera combinació de moments de sol i moments de núvol. En un d’aquests prestatges, un missatge: “Dear God, I know that you’re a boy, but please try to be fair” (Estimat Déu, sé que ets un noi, però si us plau, intenta ser just), un apunt dels seus ideals que ens porta a iniciar una conversa plàcida al seu saló.

- A la majoria dels teus llibres la dona és un referent. Per quin motiu t’has decantat per la ferma defensa del feminisme?
- Jo sempre dic que em vaig fer feminista quan tenia tres anys perquè tenia un pare molt autoritari, molt patriarcal. Jo crec que per ser feminista has d’adonar-te que les coses no són com haurien de ser. El meu pare deia coses que a mi em deixaven estabornida. Deia: “Una família és com un vaixell, només pot tenir un capità i el capità ha de ser l’home”. I jo pensava: “Doncs no em casaré mai, perquè no em dóna la gana d’obeir cap senyor”.

- Dius que un món més igualitari és possible...
- Home, jo crec que ha de ser possible. És veritat que encara falta molt, però jo penso que si mirem enrere, la humanitat ha millorat. Potser no ho veurem nosaltres, però crec que en el futur, el món arribarà a ser més igualitari.

- A l’altra banda del Mediterrani s’estan produint revolucions per aconseguir la democràcia. Sobta veure en algunes de les imatges dones que es manifesten.
- Sí, però em temo que les dones quedaran relegades. Hi ha alguns articles que n’han parlat, sobretot un de la Maruja Torres, que diu que ja hi ha represàlies per a algunes dones, dones que han lluitat colze a colze amb els homes per aconseguir un canvi democràtic. Però en el moment que arriba l’hora de la veritat, són reprimides. Passarà una mica com a la Revolució Francesa. Les dones van lluitar i van donar la vida però després els mateixos homes les van arraconar.

- Aquí potser sí que estem més avançades i gaudim d’un cert estatus d’igualtat. Carme Chacón pretén presentar-se a les primàries per començar la carrera cap a la presidència del Govern. Com aniria el país si tinguéssim una presidenta?
- No penso que necessàriament un home o una dona ho faci millor pel fet de ser home o dona. L’important és que hi hagi dones perquè aporten una nova visió. Una mirada plural és beneficiosa per tothom. Diu Gerda Lerner en el seu llibre La creació del patriarcat que el món és com una representació teatral i a les dones ens ha tocat el paper més avorrit i amb menys poder, però que tant el paper de les dones com el dels homes és molt important perquè sense els uns o els altres, la funció no podria continuar.

[...]
La resta de l'entrevista la trobareu aquí.

No hay comentarios: