lunes, 7 de marzo de 2011

8 de març: Dia de la Dona

La Comissió 8 de març de 2011 de Ca la Dona publica el manifest d'enguany sota el lema "Nosaltres exigim, unides decidim! Les dones contra les retallades socials".

8 DE MARÇ, DIA INTERNACIONAL DE LES DONES NOSALTRES EXIGIM, UNIDES DECIDIM! LES DONES CONTRA LES RETALLADES SOCIALS

Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, les dones feministes sortim indignades al carrer per a dir que ja n’hi ha prou!
Mentre els grans clubs de banquers, especuladors i empresaris continuen engreixant els seus beneficis, nosaltres malvivim en un mercat que, de reforma laboral en reforma de les pensions, ens aboca a l’atur, a la dependència, a les feines més precàries, als desnonaments i a la pobresa. Fent les mil i una per a compaginar el treball remunerat amb el treball domèstic, reproductiu i de cura, les dones assegurem que el sistema continuï, treballant el doble però cobrant la meitat. L’economia “globalitzada” i “competitiva” se sustenta sobre aquesta doble explotació. I mentre ens inflem de pastilles per a suportar-ho i la nostra salut va fent-se miques, els governs actuals, es diguin de dretes o esquerres, retallen sense vergonya els pocs drets socials adquirits a base de lluites ferotges, tot sigui per a satisfer els dictats neoliberals que triomfen arreu del món. Si nosaltres parem, s’atura tot! Per quan una vaga de dones?

Per si no fos prou, dia sí, dia també, una d’entre nosaltres és assassinada per l’expressió més brutal de les desigualats entre homes i dones que és la violència masclista. A penes instal·lat, el nou govern de CiU no s’ho ha pensat dos cops per a anunciar tot tipus de retallades, començant per eliminar sense complexes el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista, que entre d’altres coses, va demostrar que una de cada quatre dones ha patit violència masclista greu en algun moment de la seva vida a Catalunya. Amb aquest gran “ímpetu estalviador”, els convergents han eliminat també la Direcció General d’Igualtat d’oportunitats en el treball, perquè la igualtat al mercat laboral “seria un detall sense importància”… Un “detall” que en ple segle XXI, els homes, sols per ser-ho, cobrin un 30% més que nosaltres en el mercat laboral. Mentrestant, la nova llei del dret a l’avortament està pendent d’aplicació (i de finançament per part de les CCAA), i potser resultarà que fins i tot ens les haurem de continuar empescant per a poder exercir aquest “luxe” de decidir sobre els nostres propis cossos i maternitats... Per no parlar de la coneguda com Llei de la Dependència, de la que a vegades, les persones en reben l'ajuda quan ja és massa tard, si és que l'arriben a rebre. Però de què ens queixem? Que no hi ha peles i estem en crisi! A no ser que vingui “sa santedat” Ratzinger a Barcelona, llavors sí que els poders públics deixen anar alguns milions d’euros de les nostres butxaques per a costejar el viatge d’un medievalista misogin i homòfob declarat, ja que la seva visita al temple modernista atraurà més turistes a aquesta Barcelona-aparador, la “millor botiga del món”.


A la vora dels congressos per a homes amb corbata, prop dels hotels de luxe, malviuen vídues amb pensions irrisòries, dones migrants en condicions d’explotació absoluta per unes lleis d’estrangeria que permeten tot tipus d’abusos, dones joves amb salaris miserables que amb prou feina arriben a pagar uns lloguers astronòmics per la bombolla immobiliària, dones perseguides i multades per exercir la prostitució, dones que ja no poden accedir als serveis bàsics perquè porten un vel integral... Ah, sí! Perquè ara resulta que alguns polítics ben apoltronats diuen que ens volen “alliberar” a cop de prohibicions! No ho tenen clar que del nostre alliberament ens en encarreguem nosaltres mateixes?

I tenim molta feina, ja que patim més que ningú una crisi creada per uns delinqüents financers, vivint l’agudització de les retallades socials, la violència sexista ens afecta a totes, els feminicidis i els crims d’odi cap a nosaltres que se succeeixen arreu del món en tota impunitat. La lesbofòbia i la transfòbia són el pa de cada dia de milers de dones. I “la cirera del pastís” patriarcal: l’especulació sobre els nostres cossos, la imposició d’un model que ens vol objectes sexuals, complaents, obedients, sempre somrients a les imbecil·litats de certs desigs masculins... Mantenint-nos contínuament insatisfetes amb la nostra imatge, patint anorèxia o bulímia, sent carn de canó de publicitats sexistes i degradants que inunden la ciutat.

Que els serveis públics són poquíssims? Que des de fa 40 anys els homes incrementen la seva participació al treball de la llar a raó d’un minut per any? Que cada vegada ens violenten més, a casa o al carrer? Calleu! Que juga el Barça! I aquí sí que no s’hi nota la crisi. Un altre gran “club d’homes”, i és que si haguéssim de parlar del futbol professional i de la FIFA, sols podríem dir que són com el Vaticà, funcionen a partir d’una discriminació oberta i no qüestionada cap a les dones, que sols servim per a netejar algun altar... o per fer d’acompanyant dels “grans futbolistes”. Companyes, apaguem la TV i solidaritzem-nos amb les nostres camarades egípcies, tunisianes, algerianes i amb les dones del món sencer que avui 8 de març, i durant cada dia de l’any, resisteixen i lluiten per aconseguir ser dones lliures! El camí de la nostra emancipació passa per la conquesta de reivindicacions que reclamem des del primer 8 de març!


Dones feministes dels Països Catalans, el carrer és nostre... i com recorden les nostres companyes italianes, si no és ara, quan? És ara i sempre!

Prou retallades de drets i de recursos ! No volem perdre cap de les conquestes assolides!


Prou assassinats, prou violència masclista contra nosaltres ! Exigim recuperar el Programa de Seguretat contra la Violència Masclista. Exigim recursos per fer front a aquesta greu xacra social.


Exigim una fiscalitat progressiva, el control dels paradisos fiscals i una taxa a les transaccions bancàries, per a un millor repartiment de la riquesa!


Demanem un increment del sou mínim i de les pensions no contributives!


Exigim polítiques socials a favor de les dones, perquè milloren la qualitat de vida i perquè creen llocs de treball!


Volem llocs de treball a tots els sectors i categories, sense riscos, de qualitat, i sense discriminacions!


Exigim una llei que ens permeti decidir sobre els nostres cossos : Avortament lliure i gratuit!


VISCA LES LLUITES FEMINISTES D’AQUI I D’ARREU!


Comissió 8 de Març


Podeu llegir el manifest a la web de Ca la Dona.

Escriptora.

3 comentarios:

Centralita Filosófica 1º Bach Hermanos Amorós. El que pone orden. dijo...

Hola Gemma, no parle molt bé català ni valencià, i això que sóc de la provincia d'Alacant. Por eso si no te importa escribiré en castellano. Soy profesor de secundaria en un instituto de la provincia de Alicante. Concretamente imparto materias como filosofía y ética. Como no sé cómo contactarte por mail, te lo comento en esta entrada (por cierto muy interesante). Concretamente te comento dos cosas. La primera es invitarte a visitar y aprticipar en uno de los blogs que tengo para trabajar con l@s alumn@s de 4º de la ESO y 1º de Bachillerato (son blogs de experiencias éticas). El blog concretamente por si te apetece es el siguiente: www.mezclavioleta.blogspot.com, el cual surgió a raíz de la lectura de tu libro el diario violeta de Carlota como propuesta de l@s alumn@s.
Y el otro motivo es comentarte una actividad que hemos llevado a cabo en mi instituto este 8 de marzo. No es nada novedosa pero ha funcionado muy bien. Concretamente ha sido la realización de pequeños talleres de corresponsabilidad doméstica. Te envío el enlace a la noticia (donde podrás ver fotos) en un periódico local: http://www.portada.info/ficha_noticia.php?id=5476&enviada=1#enviada.

Allí podrás leer el artículo que escribí que muestra mis convicciones, con todo te lo adjunto aquí abajo. Me gustaría en un futuro poder colaborar de alguna manera contigo. Podríamos concretar algo. Muchas gracias de antemano.

(El artículo te lo paso en otro comentario que aquí no me deja colgarlo por extenso)

Centralita Filosófica 1º Bach Hermanos Amorós. El que pone orden. dijo...

Te adjunto aquí el artículo (perdona por extenderme tanto).

Artículo:

¡ACHO, NO TE ARRUGUES!¡APRENDE A PLANCHAR!
*(Crónica de un futuro anunciado)


Soy hombre, sí. Y me alegro mucho de que se me brinde esta oportunidad histórica.
Soy docente, sí. Y considero un acto de responsabilidad educar en la igualdad. Y aunque parezca que esto esté de moda, es una cuestión de principios. Y aunque parezca que es lo políticamente correcto, es un acto de autoconocimiento y mejora personal que no siempre es fácil de llevar a cabo (la herencia educacional machista ha generado muchas inercias inconscientes basadas en privilegios).

Pero el reto es claro, y es saludable asumir los miedos…
…y es satisfactorio ver los pequeños resultados.

Soy profesor del IES Hermanos Amorós de Villena. Y los días señalados se prestan a hacer actividades convertidas en ocasiones en rutinarias (“toca el día de la paz”, “toca el 8 de marzo), y sin embargo el trabajo de reflexión es diario, y sutil, y ¡TAN ARDUO!

Quien voy siendo (y aquí importa mucho el gerundio) me obliga a reconocer la herencia educacional del feminismo. Y desterremos ya la idea de que el feminismo excluye, pues si se entiende bien es la única postura integradora que interesa. De una vez por todas asumamos que la revolución que las mujeres pusieron en marcha no ha tenido paralelismo en los hombres. Los hombres se han quedado anclados en privilegios egocéntricos, sin tener miras para ver los privilegios que se obtienen por el cambio propuesto por ellas (que son muchos).

La oportunidad histórica que me brindan tantas mujeres luchadoras es la de atreverme (yo y tantos ya) a decir que es necesario cambiar el modelo de masculinidad. Que hay más maneras de ser hombre. Y que uno se libera al INTENTAR (nunca olvidar esto) alcanzarlas y luchar por ellas.

Los grupos de hombres por la igualdad que surgen aquí y allá con fuerza lo corroboran y vemos uno de los mayores ejemplos en la asociación AHIGE de Málaga (www.ahige.org) plenamente consolidada, funcional y en constante proceso de expansión.

…Y el instituto era una pequeña fiesta (con alguna dosis de pesimismo), y había viento, pero también chicos que planchaban entre risas, y chicas que enseñaban a chicos a tender la ropa, y chicos que enseñaban a chicas a hacer tortillas. Y profesores y profesoras que cambiaban despreocupados pañales a muñec@s mostrando que realmente son padres/madres. Y explicaciones sobre prelavados, temperatura y suavizantes, y conversaciones sobre dónde colocar una pinza para no dejar marcas en la camiseta y sobre cuál será el mejor lugar en una maleta para colocar un calzoncillo, gente peinándose mutuamente y degustando crepes juveniles.

Pero ante todo quiero ver que ese día en mi instituto había vida, reflejada en esta crónica de un futuro anunciado que nos muestre quién es realmente el ser humano. Que nos muestre como decía Clara Campoamor que el necesario y verdadero feminismo se transforma amorosamente en humanismo. Que nos muestre – como escuchaba el otro día por televisión de boca de un seleccionador de músicos – que hay que hacer audiciones a ciegas para saber realmente quién vale en esta vida antes de mirarle a la cara.

Por mi parte sólo me queda añadir GRACIAS a la historia y gracias a mis alumn@s por creer que son capaces de cambiar.

Centralita Filosófica 1º Bach Hermanos Amorós. El que pone orden. dijo...

Por cierto, se me olvidaba. Puedes contactar conmigo en los siguientes corrreos electrónicos:
mezclavioleta@gmail.com
centralitafilosofica@gmail.com
(y otro de mis proyectos de blogs filosóficos de alumn@s: www.centralitafilosofica.blogspot.com, por si te interesa). Gracias de nuevo.