martes, 15 de febrero de 2011

Congelació de l'1x1

Hi ha gent que es queixa per la congelació de la implantació dels ordinadors als instituts. A aquestes persones, els recomano que, abans de continuar amb la protesta, facin un recorregut per Catalunya i comprovin de viva veu quin ha estat el resultat d'aquesta experiència. Hi ha centres que NO feien servir els ordinadors perquè no tenien connexió o la tenien a batzegades (això sí, feien informes positius al Departament per tal de no perdre la subvenció). Hi ha molts centres que els feien servir només la meitat de l'hora de classe, perquè l'altra meitat la passaven resolent problemes tècnics. De fet, i això ho dic per experiència pròpia, anar a fer una conferència a un institut amb un llapis digital i un power point ja és tota una odissea; sovint les coses no funcionen.

La tecnologia, internet i els ordinadors, són el present, com va dir l'Àlex de la Iglesia als Goya. Però la introducció de la tecnologia als centres escolars s'havia d'haver fet no -o no només- de la mà dels tecnòlegs sinó, sobretot, de la dels especialistes en educació i, molt especialment, del professorat que, desgraciadament, hi ha tingut poc a dir. El Departament no se'ls va escoltar.

La tecnologia no és un fi en ella mateixa. La tecnologia per ella mateixa no crea talent. És una eina fantàstica, que cal tenir a punt per poder-la fer servir amb pesquis.

Informatitzar els insitituts va ser una jugada populista perquè les famílies deixessin de pagar llibres. Ara, paguen tecnologia i connexió. Jo, com a mare que he estat i àvia que sóc ara, sens dubte prefereixo, en aquesta dicotomia establerta, pagar per continguts i no pas per mitjans. Mentre ens gastàvem els diners públics en informatitzar centres, moltes criatures continuen anant a l'escola en barracons, la ratio d'alumnes per aula és massa alta i l'alumnat amb necessitats especials no té professorat de suport. Això sí que és una urgència!

Ordinadors als centres sí, però pensadament i progressivament, sense que de cap manera ocupin tot el dia del nostre alumnat. Necessitem joves que sapiguen usar les noves teconologies però també joves que sàpiguen desenvolupar-se professional i humanament no només dins d'una pantalla, també fora d'una pantalla.


Escriptora.

3 comentarios:

José Luis Ibáñez Ridao dijo...

Bon apunt. Tot plegat no són més que els símptomes d’una malaltia greu: l’educació, per a les autoritats de tots els signes polítics, és sempre una despesa i no pas una inversió. Per molt que parlin de “canvi de paradigma productiu”, de ser competitius en coneixement, etc. no hi posen els mitjans, els posen a mitges o donen cops a una banda i l’altra com si fossin campanes. El problema és que sempre afecta de forma més greu a la mateixa capa de la població.

annaoliv dijo...

Totalment d'acord amb Gemma, té tota la raó i una bona part dels pares pensem el mateix.
Ticn els fills al Institut i tenen previst el proper curs començar amb l'1x1 i hi estic totalment en desacord, veien el que ha passat en molts Instituts i el que ha passat a d'altres països d'Europa que ha estat un gran fracàs.
Anna A. Oliva

Utopía escéptica - construyendo algo nuevo dijo...

Muy buena reflexión Gemma. Precisamente en un IES de Barcelona el colectivo de los padres estamos promoviendo un seguimiento crítico y objetivo de el programa 1x1 pues nos hemos encontrado que coincidiendo con su introducción se ha producido aparentemente una caida en los resultados de nuestros hijos. Cómo bien apuntas, se ha introducido de una manera demasiado precipitada sin que nadie sepa para qué, pero sobre todo ¿CÓMO? Eso sí, nuestros hijos ya saben perfectamente cómo acceder a las mil y unas capacidades de entretenimiento que posibilita un ordenador para cada uno. Esto es un problema, EL PROBLEMA 1x1. La próxima semana tendremos una reunión de padres de 1º y 2º de ESO para compartir experiencias y ver hasta qué punto es un problema generalizado que la dirección del centro pueda estar 'maquillando'. Os invito a hechar un vistazo al blog http://problema1x1.blogspot.com/