martes, 30 de noviembre de 2010

Presentación del libro "Apláudete a ti mismo", de Monia Presta

Apláudete a ti mismo: Superar los obstáculos a través de las arteterapias (Luciérnaga, 2010) es un libro de Monia Presta que recoge las historias reales de pacientes que la autora, psicóloga, actriz y arteterapeuta, ha vivido en su consulta. Estos relatos nos muestran conductas y problemas muy habituales hoy en día (y con los cuales los lectores se sentirán identificados) y cómo se han ido superando gracias a la terapia a través del arte. Teatro, música, danza o pintura sirven en la consulta de Monia Presta para que sus pacientes puedan externalizar sus emociones y hacerlas conscientes para revivirlas y aprender de ellas.
Mañana día 1 de diciembre presentaré junto a la autora el libro "Apláudete a ti mismo". El acto tendrá lugar en la librería Abacus-Balmes (C/ Balmes, 163, Barcelona) a las 19h. ¡Os esperamos!


Podéis leer el anuncio de la presentación en la web de Abacus.


lunes, 29 de noviembre de 2010

Conferència "Drets Humans a la regió uigur de Xinjiang", a càrrec de Rebiya Kadeer

El Festival del Tibet i Tercer Cicle de la No-Violència, organitzat per la Casa del Tibet de Barcelona, s'inaugura avui amb la conferència "Drets Humans a la regió uigur de Xinjiang", a càrrec de la líder uigur Rebiya Kadeer.
Kadeer, candidata al Premi Nobel de la Pau 2006, va passar de ser una empresària acomodada i reconeguda pel Govern Xinès (va formar part de la delegació oficial enviada per la Xina a la Quarta Conferència Mundial de l'ONU sobre la Dona) a presonera durant sis anys d'aquest mateix govern acusada de separatista i traïdora. Kadeer va aconseguir la llibertat el 2005, moment en què es va exiliar als Estats Units. Des de llavors lluita pels drets civils del seu poble i l'autodeterminació dels uigurs i presideix l'Associació Uigur Nord-Americana i la la Conferència Mundial Uigur.
Kadeer ha realitzat importants contribucions per a la promoció dels drets de la dona a la Xina. El 1997 va crear el "Moviment de les Mil Mares", plataforma per la promoció dels drets de les dones pertanyents a les minories ètniques i la creació d'ocupació per a elles.


La conferència tindrà lloc avui dia 29 de novembre a les 20h a la Fundació Casa del Tibet de Barcelona (C/ Rosselló, 181).


A més de la conferència de Rebiya Kadeer, el Festival del Tibet Cicle per la No Violència comptarà amb la presència d'una altra dona destacada en la lluita per la pau i els drets de la infància: Jetsun Pema. La germana petita del Dalai Lama ha estat durant més de 45 anys al capdavant dels Tibetan Children's Village, institució que educa i cuida més de 21.000 infants i joves exiliats tibetans. També ha estat la primera dona ministra del Govern Tibetà a l'Exili, és mentora de la primera Universitat per Exiliats Tibetans de Bangalore, India, i ha rebut nombrosos premis internacionals.



Podeu llegir el programa del Festival i informació detallada de Kadeer i Pema aquí.

Crònica dels resultats electorals a Vilaweb

Ahir al vespre vaig fer aquesta reflexió dels resultats electorals pel diari electrònic Vilaweb:

Gemma Lienas: 'Cal que l'esquerra reflexioni, sobretot el PSC, perquè molta gent ens sentim orfes de partit a l'hora de votar'

L'escriptora creu que un partit que vol ser el primer, o el segon, de Catalunya no pot reduir-se a un apèndix del PSOE
Pocs minuts després de les onze del vespre, parlem amb l'escriptora Gemma Lienas, que ha seguit fil per randa el recompte electoral, amb paper i llapis, davant la televisió. La seva reflexió: 'Tot i que era cantada, la derrota de les esquerres em fa tristesa. Poden perillar alguna política social. Per una altra banda, l'alternança política no és mala cosa. Que els partits d'esquerres passin a l'oposició, si ho aprofiten per fer una anàlisi seriosa, no és dolent. La reflexió més important, l'ha de fer el PSC. Higini Clotas, del PSC, deia a les 20.40 a TV3, encara amb sondatges, que les raons de la davallada del PSC eren la crisi, el tomb d'Europa cap a posicions conservadores, i errors propis. Estaria bé que analitzessin minuciosament aquests errors propis, sobretot si volen ser una alternativa clara a CiU. Que repensessin, sobretot, l'ancorament en un PSC espanyolista, que ha prescindit, com més va, més, de les figures catalanistes, fins al punt d'arraconar-les. Deia dissabte el diari El País que l'estratègia electoral del PSC s'havia decidit a Ferraz i que imposava de deixar de banda les qüestions identitàries. Em sembla un indici del problema greu que té el PSC. Un partit que vol ser el primer, o el segon, partit de Catalunya, no pot reduir-se a un apèndix del PSOE. Només he tingut una alegria aquesta nit: malgrat els primers resultats, la Plataforma per Catalunya no ha obtingut cap diputat.'

Podeu llegir la crònica a la web de Vilaweb.

viernes, 26 de noviembre de 2010

Curs Anual de Drets Humans a l'Institut de Drets Humans de Catalunya

Del 5 al 28 de març de 2010 tindrà lloc el 29è Curs de Drets Humans 2011, organitzat per l'Institut de Drets Humans de Catalunya i destinat a donar una primera formació en l’especialització de professionals que treballen en l’àmbit dels drets humans. Les diverses sessions oferiran una aproximació, principalment jurídica, a diversos aspectes dels drets humans: des d'un recorregut històric fins als diferents sistemes de protecció tant regionals com universals, passant per altres qüestions d'actualitat, etc.
El curs està adreçat a estudiants de ciències jurídiques, econòmiques i socials, funcionaris, cossos i forces de seguretat, juristes, assistents socials, economistes i tots aquells professionals relacionats amb els drets humans.
El curs compta amb el suport del Consell d’Europa i de distintes universitats catalanes que atorguen crèdits de lliure elecció als seus estudiants.
Podeu llegir el programa, formalitzar la sol·licitud de preinscripció (que ja està oberta!) i trobar altra informació aquí.


jueves, 25 de noviembre de 2010

Nueva edición de "Anoche soñé contigo"

Anoche soñé contigo (El Aleph, 2010), es una novela que, durante muchos años, no se podía encontrar en las librerías. Ahora El Aleph ha sacado una nueva edición preciosa que, si no conocéis el libro, os invito a leer.

Olga es una bióloga de cuarenta y ocho años cuyos sueños son visitados con regularidad por un desconocido que la hace gozar. Mari Loli, de treinta y siete años, trabaja de cajera en un supermercado y sueña despierta con ser Esmeralda, bailar en público y tener a su lado a un hombre tierno y enamorado. Olga y Mari Loli representan dos mundos muy distintos –uno confortablemente burgués; el otro popular y desasistido--, aparentemente sin otro punto de contacto que una canción. Sin embargo, las dos resultan ser asaltadas por una misma inquietud: ambas sospechan que su maridos se han enamorado de otra mujer. Tienen indicios, siguen pistas, confían sus temores a sus mejores amigas, se vuelven suspicaces y, empujadas por los acontecimientos, empiezan a querer trasladar sus sueños de infidelidad a la vida real.

Con estas dos historias paralelas, Gemma Lienas consigue una novela inolvidable sobre el mundo de las mujeres y el doble sentimiento de miedo y fascinación por la infidelidad.


Escritora.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Propuesta de acción para el 25 de noviembre: Boicot a los diarios que se financian con la explotación de mujeres

La Asociación de Mujeres Progresistas de Orihuela ha lanzado una propuesta de boicot a los periódicos que se financian con anuncios de contactos para el próximo 25 de noviembre, Día Internacional Contra la Violencia de Género:

El próximo jueves 25 de noviembre, en todo el mundo se realizarán manifestaciones, declaraciones, artículos y portadas en contra de la violencia ejercida contra las mujeres. Paradójicamente, en muchos de los diarios que se manifestarán en contra de la violencia machista, podremos encontrar anuncios de contactos en los que las mujeres se ofrecen a cambio de unos euros o dólares. Esto también es una forma de violencia contra la mujer, muy grave y que mueve enormes cantidades de dinero. Por eso:
Te invitamos a que este 25 de noviembre te sumes al boicot y no compres ningún periódico que inserte este tipo de publicidad.
¡¡¡Con mi dinero no!!! Que se enteren de una vez.
Si somos muchas y muchos quizás logremos acabar con este comercio.

Escritora.

Manifest del Consell de Dones del PSC del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere

El Consell de Dones del PSC, en motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere que es commemorarà demà, dia 25 de novembre, ha publicat el seu manifest. Com podreu veure, enguany el comunicat s'ha centrat en la necessària tolerància zero de tota la societat i en la cabdal importància de la denúncia per poder fer front a aquesta xacra que no només afecta milers de dones sinó també els seus fills i filles.

Per tu, pels teus fills i filles, ni una sola agressió més; ni una agressió més sense denúncia

Des del PSC volem fer una crida a la rebel•lió col•lectiva de la ciutadania contra la violència de gènere: no podem consentir que aquesta situació segueixi mantenint-se i hem de posar, tots i totes, el nostre més enèrgic entestament en trencar aquesta dinàmica criminal, i protegir les víctimes. Totes les víctimes.
En aquest dia, les dones i els homes socialistes volem mostrar el nostre reconeixement al coratge i la valentia de tantes dones que, dia a dia, aconsegueixen superar la por i les barreres –psicològiques, socials, familiars, religioses...- aixecades al llarg dels segles de dominació masclista, per rebel•lar-se contra el seu maltractador i dur-lo davant la Justícia.
Volem denunciar la vergonyant i criminal campanya engegada per algunes persones (recolzades per grups i mitjans de comunicació ultraconservadors) que pretenen instal•lar en la nostra societat la falsa idea que moltes de les denúncies de maltractament que es presenten són inventades, quan les dades demostren tot el contrari.
En canvi, estem en el convenciment que avui més que mai és necessària la complicitat de tots els homes i totes les dones d’aquest país per lluitar contra aquesta violència. Perquè el problema és de tots i totes i no només de les víctimes, essent també de tota la societat, el deure de la denúncia. Si davant d’una agressió girem el cap i callem, estem col•laborant a crear espais d’impunitat per als agressors i a incrementar el patiment de les víctimes, en la seva majoria dones però també dels seus fills i filles.
En el transcurs de l’any, 581 dones i 42 nens i nenes han estat assassinats per violència masclista, 10 d’aquestes dones a Catalunya. I es calcula que, aproximadament, 800.000 nens i nenes pateixen, en el seu entorn i amb gran intensitat, la violència de gènere. Aquests i aquestes menors necessiten una protecció especial i el recolzament de tota la ciutadania per sortir de l’espiral de violència que pateixen, han patit o patiran.
Sabem que els nens i les nenes que creixen en aquestes llars pateixen seqüeles que poden durar tota la vida. Disminució del rendiment escolar, insomni, malsons, fòbies, ansietat, agressivitat..., són només alguns dels símptomes que presenten els i les menors que han conviscut amb la violència de gènere. A més a més, l’aprenentatge de models violents i rols de gènere erronis poden conduir-los a repetir aquestes conductes, tant en el paper de víctima com en el d’agressor, amb la consegüent reproducció de la violència de gènere.
La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que va promulgar el Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero, el desembre de 2004, no només protegeix les dones, sinó també aquestes víctimes infantils de violència de gènere.
Com també ho fa la Llei pels drets de les dones contra la violència masclista que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’abril
de 2008, una llei pionera que ens ha permès avançar en la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure’n la seva autonomia: les dones i les seves criatures tenen garantida la pensió que han de pagar les ex-parelles, en cas d’impagament, amb la creació del Fons de Garantia de Pensions i Prestacions; s’han posat en marxa 19 jutjats exclusius i una Unitat de Valoració Forense Integral; estem desplegant una xarxa de serveis que ja compta amb 5 Centres d’Intervenció Especialitzada i 6 Serveis d’Acolliment Residencial. Hem millorat la
coordinació i cooperació entre administracions i el finançament dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones que el 2009 van atendre 24.000 dones, i hem format 20.000 joves per prevenir les situacions de violència.
Però no n’hi ha prou amb la protecció institucional, per molt que aquesta existeixi i sigui cada cop més gran: la denúncia és l’única porta per posar en marxa tot el sistema de protecció, tant per a les dones com per al seu entorn. I aquest any assistim a un trist escenari: la majoria de les dones assassinades no havien denunciat els seus maltractadors i, per tant, no havien pogut ésser protegides. El silenci és el millor còmplice dels maltractadors perquè els proporciona la total impunitat i una àmplia llibertat per cometre els seus brutals actes. Per això és tan important la denúncia dels agressors.
Des del PSC volem fer una crida a la consciència de tota la ciutadania d’aquest país per mobilitzar-nos contra els maltractadors, perquè no trobin cap escletxa d’impunitat per als seus terribles actes.
Amb la lleialtat i coresponsabilitat de totes les Administracions, amb la unitat de totes les forces polítiques contra el maltractament assassí i amb l’esforç i compromís de tots i totes aconseguirem eradicar la violència de gènere.
Podeu llegir el comunicat en el seu format original aquí.

martes, 23 de noviembre de 2010

Xerrada "La violència psicològica, arma letal", dijous a Andorra la Vella

El proper dijous 25 de novembre, en commemoració del Dia Mundial Contra la Violència de Gènere, faré la conferència La violència psicològica, arma letal a Andorra la Vella. L'acte tindrà lloc al Centre Cultural La Llacuna (C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4), a les 19:30h.
Podeu veure el targetó de l'acte aquí.

Campanya "Pastillas para el dolor ajeno"

L'ONG Metges Sense Fronteres ha llançat la campanya Pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa destinada a ajudar els que pateixen malalties oblidades com el Chagas, el Kala azar, la tuberculosi, la malària, la malaltia de la son o el sida infantil.
La campanya parteix d'una idea molt original: per primera vegada, i de venta exclusiva en farmàcies, es podran comprar pastilles contra el mal aliè, és a dir, una capsa de caramels que, per només 1 euro, contribuirà a la campanya solidària de Metges Sense Fronteres.

Trobareu més informació sobre la campanya aquí.


lunes, 22 de noviembre de 2010

"La Tribu de Camelot" a Página 2 de TVE

Júlia Buch, alumna de 5º de Primaria de la Escuela Font d'en Fargas, recomienda "La Tribu de Camelot: Carlota y el misterio del túnel del terror" en el Miniclub de lectura del programa cultural Página 2 de TVE. ¡Gracias Júlia!

El joven lector: "La tribu de Camelot: Carlota y el misterio del túnel del terror" de Gemma Lienas


"Aquí i allà, juntes per la dignitat", xerrada-taller a Ca la Dona

En el marc del 25 de novembre, Dia Internacional per la No Violència contra les Dones i les Nenes, Tamaia i ACSUR-Las Segovias Catalunya organitzen la xerrada-taller “Aquí i allà, juntes per la dignitat”. Amb aquesta xerrada es farà una aproximació als sentits que la violència vers les dones té a diferents parts del món. Es tracta de reflexionar sobre les diverses concepcions de la violència al món i també sobre la situació de les dones arreu, així com el treball que estan realitzant les dones del moviment feminista per a transformar -la.
La xerrada tindrà lloc demà, dimarts 23 de novembre a les 19h a Ca la Dona (C/ Casp, 38, pral). Es prega confirmar assistència fins el 22 de novembre a: generecat@acsur.org o al telèfon 93 318 76 48 (Marta Tudela)

Podeu llegir el programa de la xerrada aquí.

viernes, 19 de noviembre de 2010

"La violència psicològica, arma letal", conferència a Vilanova del Segrià

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Segrià organitza una sèrie d'activitats a l'entorn de la celebració del Dia Internacional Contra la Violència Masclista.
Els actes tindran lloc a Vilanova del Segrià el proper dilluns 22 de novembre. Després de la lectura del manifest institucional contra la violència masclista, faré la conferència Violència psicològica, arma letal. Seguidament, el grup "En Vers" farà un concert en el qual musicarà poesia de Màrius Torres.
La conferència tindrà lloc a les 18:05h al Casal Social de Vilanova del Segrià.
Podeu llegir el programa d'actes aquí.

Fotos de les conferències a l'Escola Sta Teresa de Lisieux i El Masnou

Aquí teniu algunes fotografies de la xerrada "Cuinar una novel·la" que vaig fer ahir a l'escola Santa Teresa de Lisieux de Barcelona i la xerrada sobre la violència de gènere "Sortir-se'n" que tenir lloc al Masnou el passat 17 de novembre.






Escriptora.

jueves, 18 de noviembre de 2010

Carlota i el misteri de la vareta màgica / Carlota y el misterio de la varita mágica

Ja podeu trobar a les llibreries el nou llibre de la col·lecció La tribu de Camelot: Carlota i el misteri de la vareta màgica. (Estrella Polar, 2010). Una nova edició especial de tapa dura i amb moltes sorpreses a l'interior: olors i tintes màgiques!

En Triki, un mag increïble que actua aquests dies a la ciutat, perd la seva vareta màgica durant una de les seves funcions. Es tracta d'un truc o bé algú li ha robat? La Tribu de Camelot no pot perdre ni un segon si vol recuperar la vareta abans no sigui massa tard. El llibre de màgia de la Carlota els posa sobre la pista i els obre la porta a una nova aventura.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Comentari sobre Janadesh, people's veredict

He vist el documental Janadesh, people's veredict, i no em puc estar de fer-ne una recomanació:
Janadesh és la campanya de lluita no violenta més important des dels temps de Gandhi. El documental centrat en aquesta: Janadesh. People’s verdict, és en realitat un cant a la lluita i a l’esperança per aconseguir un món més just.
Hi podem veure com les 25.000 persones que hi participen, cansades d’esperar una resolució del govern per al desitjat repartiment just de les terres –un 29% de la població no en té-, decideixen dur a terme una gran reivindicació: caminar 350 quilòmetres fins a les portes del Parlament a Delhi per fer sentir la seva veu.
Aquesta marxa esdevé un model de lluita per la resta del món, ja que es basa en:

- El principi de no violència. La reflexió “No es pot limitar la concepció de violència a aquella únicament física; la pobresa és violència”, que apareix a l’inici del documental, esdevé un emblema de tota la campanya duta a terme des de la pobresa extrema de milers de persones de l’Índia. Em sembla especialment interessant el moment del documental en què es planteja, a partir de la topada de la marxa amb un grup armat, la dicotomia entre la possibilitat d’una lluita violenta i d’una de no violenta per a aconseguir justícia. Les persones que participen en la campanya, algunes de les quals fins i tot moren en el camí, ho tenen clar: cal optar pels principis de la no violència.
- L’esforç i el sacrifici, necessaris per arribar a un vertader canvi social que no en deixi fora ningú. Aquesta força per fer front a la injustícia que suposa l’empobriment de grans capes de la població per a benefici d’uns quants, inherent en tota la projecció, està exemplificada contínuament en els nombrosos primers plans de dones, homes i nens, la determinació dels quals té una base primordial: l’esperança. Entre ells, el convenciment d’una dona embarassada de 8 mesos que emprèn i continua fins al final la marxa és admirable i encoratjador. Diria més, és un símbol de la lluita de les dones a tot el món per aconseguir un canvi en la nostra situació de víctimes d’un tipus de sistema social –el patriarcat- i econòmic – el capitalisme.

Aquest documental ens fa cinc cèntims de tot el context d’aquesta campanya d’una manera clara i brillant, centrant-se en el reflex de la realitat de les persones que la fan possible. I esdevé una mostra, per tant, d’un desig global: que la reivindicació d’una societat més justa no es quedi només en les bones paraules.

Janadesh, people's veredict, es va estrenar a Barcelona el passat 2 d'octubre (més informació aquí). Per saber-ne més, visiteu la pàgina oficial del documental.
Aquí en teniu el tràiler:



martes, 16 de noviembre de 2010

III Fòrum Europeu i VI Fòrum contra les violències de gènere

Els propers 18, 19 i 20 de novembre se celebraran el III Fòrum Europeu i el VI Fòrum contra les Violències de Gènere a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (Sant Pere més Baix, 7). El programa, organitzat per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, inclou un ampli ventall de conferències, debats, tallers i exposicions destinats a crear un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per trencar el silenci a través de la participació activa de les persones assistents.
L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
La inscripció a les jornades es pot realitzar a través del correu electrònic inscripcions@violenciadegenere.org o bé el telèfon 605 192 628.
Podeu consultar el programa dels Fòrums en aquest enllaç.




Dijous, xerrada a Badalona

El proper dijous 18 de novembre em podreu trobar a l'espai Cuinant paraules del Centre de Documentació de la Dona de Badalona, on faré una presentació de la meva obra, centrada en el personatge de la Carlota. La trobada es durà a terme en un format reduït i un ambient distès, en què el diàleg amb el públic serà fonamental.
L'acte tindrà lloc al Centre de Documentació de la Dona - CRAD de Badalona (C/ Baldomer Solà, 13-15), el proper dijous 18 de novembre a les 17h.
La inscripció és requisit previ per assistir a l'esdeveniment, i la podeu formalitzar a la Regidoria de la Dona, al mateix Centre de Documentació o bé a través del telèfon 93 483 29 69.



Escriptora.

lunes, 15 de noviembre de 2010

El Sàhara mereix una investigació

El passat dilluns 8 de novembre, les forces de seguretat marroquines van entrar per la força campament Gadaym Izik de El Aaiún. L'atac va tenir un tràgic desenllaç: diverses persones van perdre la vida (forces de seguretat i civils) i altres van resultar ferides. Milers de persones van ser obligades a abandonar el campament, que continua assetjat per les forces de seguretat.
Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya de pressió per demanar que es dugui a terme una investigació independent i transparent dels fets que van sacsejar El Aaiún i que els responsables siguin jutjats. Podeu unir-vos a la campanya clicant aquí.


Sortir-se'n - Xerrada sobre la violència de gènere al Masnou

El proper dimecres 17 de novembre faré una conferència titulada "Sortir-se'n", sobre la violència de gènere. L'acte tindrà lloc a la sala capitular de l'Ajuntament del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 1) a les 19,30h.
Podeu consultar l'agenda d'actes contra la violència de gènere organitzats per l'Ajuntament del Masnou aquí.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Juan José Millás: Ecumenismos

Estos de Batasuna es que no se enteran. Les bastaría con acogerse a la Cláusula Dragó para que les dejaran presentarse a las elecciones sin necesidad de condenar la violencia. Después de todo, el crimen es un asunto literario desde el principio de los tiempos. Imaginen qué habría sido de la Biblia sin la muerte de Abel. Así que no seamos estrechos, por favor, que vivimos presos de la puta corrección política, del buenismo idiota, del qué dirán. Menos mal que quedan intelectuales y políticos capaces de salirse del rebaño. Y es que a la literatura le quitas la novela criminal, la lucha armada y la pederastia y se queda en bragas, nunca mejor dicho. ¿Cabe imaginar una historia de las letras sin Henry Miller, sin Stephen Crane, sin Patricia Highsmith...? ¿Por qué una adolescente oriental puede devenir en un objeto en manos de un macho español y un adversario político no puede cosificarse en manos de un patriota vasco? ¿Qué forma de puritanismo es esa? ¿Es que no podemos dejar de inventar nuevas formas de censura, de totalitarismos, de pensamientos únicos? ¡Mira que solidarizarse con las niñas (¡dos zorritas asiáticas!) en vez de aplaudir al turista sexual, que se empleó con ellas de forma sucesiva cuando le sobraba testosterona y tamaño para atacarlas a la vez!
Como esos otros que en la guerra de Irak se identifican con las víctimas civiles y en la de España con los republicanos. ¿De qué nos sirve entonces haber leído a Nabokov, a Enrich Maria Remarque, a Simenon? ¿Cómo es posible no darse cuenta de que cuando el alcalde de Valladolid imaginaba lo que haría con los "morritos" de una ministra del Gobierno de España (¡España!) estaba emulando a Garcilaso?
¡Menos mal que aún sabemos recibir como se merece a Benedicto XVI, jefe de un Estado dictatorial, homófobo, misógino y al que tanto debe la pederastia ecuménica!

Artículo publicado por Juan José Millás el 12 de noviembre de 2010 en El País.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars i Jornades de debat d'ASEM Catalunya

ASEM (Associació Catalana de Malalties Neuromusculars) commemorarà el proper dilluns 15 de novembre el Dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars amb diversos actes. S'inaugurarà una exposició d’art al Centre Cultural Can Fabra en la que diversos socis i persones relacionades amb l'entitat mostraran les seves habilitats. Hi haurà fotografies, pintures, manualitats, entre d'altres. Aquesta es clausurarà el dia 26 de novembre. En l'acte inaugural del dia 15 intervindran Gemma Mumbrú, regidora del Districte de Sant Andreu, l'atleta Alexandra Panayotou, i Juan José Moro, President d'ASEM Catalunya.
El dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars continuarà amb les Jornades de Debat d'ASEM Catalunya, que se celebraran entre els dies 18 i 22 de novembre amb múltiples conferències i tallers.

Podeu consultar el programa de les Jornades aquí.

Escriptora.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Comunicat sobre els fets d'Al-Aaiun (Sàhara occidental)

Em sumo a la condemna de l'assalt al campament sahrauí d'Al-Aaiun de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans. Aquest és el comunicat:

L'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya expressa la seva condemna per l'ús de la violència en l'assalt al campament sahrauí d'Al-Aaiun.
Tot i la confusió que actualment encara plana sobre l'assalt al campament de Gdeim Izik, de la capital del Sàhara Occidental, des de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans hem de rebutjar en primer terme l'assalt de les autoritats marroquines a un campament organitzat per protestar pacíficament per la defensa dels drets dels sahrauís. Un assalt que fins ara sembla haver provocat una desena de morts, a més de nombrosos ferits i desapareguts.
En definitiva, els drets fonamentals, que formen part de la seguretat dels éssers humans, i que no poden ser respectats ni exercits al Sàhara occidental, han patit un nou atac.
El conflicte pel Sàhara Occidental sobreviu des de fa més de tres dècades, alimentat per la intolerància i la manca de voluntat per buscar una sortida política negociada i un reconeixement de drets a una població que es troba marginada i desatesa, si no fos per l'atenció que li presta la cooperació internacional de llarga durada.
Els intents de negociació auspiciats per Nacions Unides, aquells que proposen una solució regional o fins i tot aquells que només interpreten la resolució del conflicte en clau nacional, no podran prosperar en un context en què la manca de diàleg i la repressió davant de qualsevol forma de protesta són reaccions que les autoritats marroquines repeteixen continuadament en moments en què es donen oportunitats per al diàleg i la pau.
El Marroc ha d'entendre que, des del punt de vista internacional, no pot seguir mantenint una situació anacrònica al Sàhara Occidental, ja que la manca de respecte dels drets i el no-reconeixement del dret d'un poble a disposar del seu territori i de la seva forma d'autogestió, lesiona la seva pròpia imatge.
Un país que afirma haver fet avenços fonamentals en el terreny de la democratització i del foment dels drets humans ha de poder afrontar de manera estratègica, i no únicament tàctica, la recerca d'una solució negociada alconflicte.
El Marroc ha fet en els darrers anys reformes constitucionals, ha modificat el codi de la família i ha proclamat la seva adhesió als Objectius del Mil•lenni de Nacions Unides. En aquest context no pot continuar obstruint la recerca d'una solució negociada.
La Unió Europea, els organismes internacionals i el Govern espanyol tenen en aquest context un paper rellevant a jugar. Han de fer entendre al Marroc que tenir relacions privilegiades amb els seus socis del nord també implica el manteniment del respecte dels drets humans i la recerca d'un futur comú i compartit per a les poblacions que conviuen a una i altra banda de la Mediterrània.
Barcelona, 9 de novembre de 2010


Podeu llegir el comunicat a la pàgina web de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.

Encontrándonos en igualdad

Encontrándonos en igualdad es una red social de personas que comparten un mismo deseo de construir una sociedad basada en la igualdad desde la diversidad. Se trata de un espacio de apoyo mutuo donde poder generar propuestas y debates, y desarrollar nuevas formas de relación que superen los estereotipos que nos impone el machismo.
La plataforma ha estrenado recientemente una nueva sección, El tema del mes, espacio de opinión y debate de nuevas ideas a partir de cuestionarios sobre temas de actualidad en el mundo de la lucha por la igualdad.
Os invito a formar parte de esta red social. Encontraréis más información en su página web.

martes, 9 de noviembre de 2010

Carlos Martínez-A. y Javier López Facal: El embrión y sus circunstancias

Al otorgar el Premio Nobel de Fisiología y Medicina, el Comité del Instituto Karolinska de Estocolmo suele seguir la costumbre de alternar a científicos que han hecho aportaciones básicas en el ámbito, con otros de orientación más aplicada, que desarrollan conocimientos disponibles procedentes, a veces, de otras áreas de conocimiento. Este año, con el galardón a Robert Edwards, parece que han optado por lo segundo, es decir, por un premio más bien técnico, que es consecuencia de la traslación al ser humano de prácticas experimentadas en otras especies.
Recordemos brevemente la historia: en 1890, Walter Heape había conseguido trasplantar con éxito embriones en conejas; en 1954, C. Thibault consiguió realizar las primeras fecundaciones in vitro (FIV) y su implantación en el útero también de conejas. Estos trabajos fueron mejorados en 1959 por uno de los codescubridores de la píldora anticonceptiva, M. C. Chang; en 1964 fueron aplicados por R. Yanagimachi a otras especies animales y en 1968 D. G.Wittingham consiguió la primera FIV en ratones.
La traslación de estas técnicas a mujeres es fruto de la colaboración entre el ginecólogo P. Steptoe y el biólogo R. Edwards, ambos británicos, que fueron capaces de extraer ovocitos del folículo, fertilizarlos in vitro y transferirlos de nuevo a un útero femenino.
Las aportaciones del doctor Edwards son muy notables y justamente merecedoras del Premio Nobel, y sus consecuencias prácticas resultan impresionantes: varios millones de niños han nacido gracias a la FIV y varios cientos de miles de ellos son fruto de la donación de ovocitos a mujeres infértiles, que no habrían podido ser madres de otra forma. Además, esta técnica permite que mujeres que han superado un cáncer, pero que a causa de la quimioterapia habían contraído una infertilidad sobrevenida, puedan ser fecundadas con sus propios ovocitos criopreservados y que otras de edad relativamente avanzada desarrollen embarazos productivos, por no mencionar a las donantes del embrión, que han inaugurado la nueva categoría de "madre biológica". En conjunto, son millones las mujeres que se han beneficiado de esta técnica y que solo gracias a ella han alcanzado la maternidad.
El doctor Edwards es responsable también de otros beneficiosos avances médicos, como la introducción introcitoplasmática de esperma o la biopsia en embriones pero, sobre todo, su técnica de diagnóstico genético preimplantacional permite hoy la concepción de bebés sin enfermedades genéticas y que con su nacimiento contribuyen a curar a sus hermanos mayores, aquejados de alguna de esas enfermedades todavía incurables por otros medios. Estas técnicas ya benefician, por lo tanto, también a los varones.
En el hospital Virgen del Rocío de Sevilla se realizó una fecundación exitosa con esta técnica en 2008 y gracias al subsiguiente nacimiento de un saludable bebé, libre de betatalasemia, se pudo curar su hermano mayor, condenado, de otra manera, a una vida muy limitada y a una muerte prematura, hazaña científica que algunos sectores conservadores trataron de demonizar, calificando al neonato como "bebé medicamento".
Las innovaciones de estos dos científicos, destinadas primariamente solo a la fecundación de mujeres infértiles, han desarrollado, como hemos ido viendo, extraordinarias aplicaciones colaterales. En efecto, durante el proceso de fertilización y de crecimiento del embrión in vitro se generan más embriones de los que son transferidos, manteniéndose así una reserva para posibles nuevas implantaciones, dentro del margen temporal permitido por la ley. Con los no utilizados para la implantación, se alcanzó en 1998 uno de los hallazgos más importantes de la biomedicina actual, la identificación de las células troncales embrionarias, que han despertado nuevas esperanzas para el tratamiento de enfermedades todavía incurables.
Es razonable pensar que con los resultados obtenidos en modelos experimentales, mediante el manejo de estas células y la actuación sobre los genes, se encontrarán soluciones a enfermedades hoy carentes de terapias adecuadas, como las paraplejías, cuyas terapias se encuentran ya en fase de ensayo clínico.
Téngase en cuenta que de la misma forma que los avances de Chang en 1959 tardaron no menos de 20 años en ser trasladados a humanas, es muy verosímil que las tecnologías de la terapia celular y la cirugía genética, actualmente desarrolladas en modelos experimentales, puedan aplicarse en un próximo futuro en beneficio de la humanidad. Obviamente se requiere todavía un extenso debate científico y ético al respecto.
Todo esto es lo que reconoce el Premio Nobel 2010 en Fisiología y Medicina, que, si por algo puede ser criticado, es por haber llegado tarde, como demuestra el hecho de que el compañero de R. Edwards, el doctor Steptoe, ya no vive para ver reconocido, al fin, el trabajo de ambos.
En cualquier caso, uno esperaría que el hoy valetudinario doctor Edwards, quien, con seguridad, no va a enterarse bien del premio, recibiese el aplauso, el agradecimiento y la admiración de todo el mundo por su servicio a la humanidad. Al fin y al cabo, ya decía Hipócrates aquello de que "donde hay amor a la ciencia médica, hay amor a la humanidad" y el hoy flamante premio Nobel parece haber demostrado su amor por ambas cosas, por la medicina y por la humanidad.
Pues bien, no ha sido así: obispos de todo el orbe cristiano, como el director de la Academia Pontificia de la Vida y miembro del Opus Dei, monseñor Carrasco de Paula, han puesto el grito en su cielo condenando la concesión del Premio Nobel al doctor Edwards, la técnica de FIV y el diagnóstico genético, con la misma contumacia con la que sus predecesores condenaron en el pasado la vacuna o la anestesia, o con la que sus colegas siguen condenando hoy la utilización de las células madre embrionarias para la investigación.
No deberíamos suponer que las iglesias en general y la católica en particular adoptan esas posturas en contra del progreso científico por pura misantropía, o por simple ignorancia, sino porque se basan en un corpus doctrinal arcaico, en gran medida de origen neoplatónico, pero que es considerado sagrado e inmutable.
Las iglesias, en efecto, parecen estar en contra de la fecundación in vitro y de las otras técnicas afines, porque a lo largo de todo el proceso se desechan embriones, a los que consideran dotados de un alma inmortal.
Ahora bien, si uno se toma el esfuerzo de recorrer en la Biblia los usos del concepto que equivale a nuestra "alma", podrá constatar lo difuso y evolutivo de su contenido semántico, en el que, por otra parte, no siempre está presente la inmortalidad.
El concepto de "alma" en que se basan los obispos y sus devotos fieles para condenar muchos avances médicos actuales procede más bien de la filosofía griega que del discurso cristiano, y por ello no resulta nada extraño que el emperador Adriano, connotado y convicto pagano, de costumbres no siempre virtuosas, compusiera en su lecho de muerte unos versos que empezaban diciendo "animula vagula blandula hospes comesque corporis quae nunc abibis in loca...", o sea "almita perezosilla blandita, huésped y compañera del cuerpo, ¿a qué lugares te irás ahora...?".
Resulta sorprendente que a pesar de que la mayor parte de los avances biomédicos se han producido en los dos últimos siglos, las críticas a ellos no se basan en desarrollos filosóficos y éticos también recientes, sino en rancias concepciones neoplatónicas que resultan hoy tan trasnochadas como inconsistentes.
La negativa del Gobierno británico en su día a financiar las investigaciones del doctor Edwards, debido a presiones de las iglesias cristianas, las más recientes del Gobierno del presidente G. W. Bush a financiar investigaciones con células madre embrionarias, y las recientes condenas eclesiales a las aportaciones biomédicas del flamante premio Nobel, parecen formar parte, por lo tanto, de ese secular pensamiento anticientífico, de carácter mágico, que se resiste a pasar al desván de la historia.

Artículo de Carlos Martínez-A. y Javier López Facal publicado el 9 de noviembre de 2010 en El País.

Escritora.

XXI Feminario "Laicismo, religiones, educación y cultura"

La Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres celebró el pasado 5 y 6 de noviembre en Córdoba su XXI Feminario. Este es el comunicado del encuentro:

El XXI Feminario “LAICISMO, RELIGIONES, EDUCACIÓN Y CULTURA” pone de manifiesto la necesidad de que España sea un Estado laico

La Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres ha llevado a cabo en el Rectorado de la UCO el XXI FEMINARIO “LAICISMO, RELIGIONES, EDUCACIÓN Y CULTURA” en el que ha contado en su inauguración con la presencia de la Consejera para la Igualdad y Bienestar Social de la Junta de Andalucía, Dña. Micaela Navarro; la Delegada de Igualdad de la Diputación de Córdoba, Dña. Eva Mª Fernández Mahedero y la Subdirectora del Instituto de la Mujer, Dña. Cristina Saucedo.

En este Feminario, al cual han asistido más de 450 mujeres representantes de Organizaciones Feministas de todo el Estado español, se ha ha reivindicado el LAICISMO como única vía para hacer efectiva la democracia y los derechos de ciudadanía. La presidenta de la plataforma andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres, Rafaela Pastor, puso de manifiesto la necesidad de que España sea un país laico en el que "el respeto a la igualdad de derechos y oportunidades inunde las calles, la educación y la cultura"

En esta jornada se enfatizó que el Estado no está obligado a garantizar modalidades educativas que den respuesta a la diversidad religiosa, sino que está obligado a educar en consonancia con la Constitución y de acuerdo a ella poniendo en valor la libertad y la igualdad y por tanto no debe haber en el aula nada que ponga en riesgo esa libertad e igualdad. El fin de la educación es la adquisición de la competencia cívica del bien común.

En este contexto, se ha celebrado en los jardines del mismo Rectorado, este sábado, una Concentración y lectura de manifiesto reivindicando la necesidad de que España sea un Estado laico.

Este año se ha contado entre otras con Amelia Valcárcel, Carmen Calvo, Mª Luisa Balaguer, Rosa Cobo, Luisa Posada, Alicia Miyares, Sophie Bessis, Ana de Miguel, Victoria Sendón, Amelia Sanchís, Cristina Molina y Angeles Álvarez.

En este Feminario, que ha coincidido con la visita del Papa Benedicto XVI a España, se ha puesto de manifiesto que la Iglesia debe dejar e marcar la moral de este país a través de cauces políticos, para que las normas y las leyes se rijan por el consenso de la ciudadanía y no por la manipulación religiosa asentada y construida en el miedo y en la culpa.

Más información sobre la Plataforma Andaluza de Apoyo al Lobby Europeo de Mujeres y el XXI Feminario aquí.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Lliurament dels Premis Abacus 2010

El passat 4 de novembre es va celebrar la sisena edició dels Premis Abacus, una iniciativa que té per objectiu premiar trajectòries de referència i fomentar projectes de millora i innovació en l’educació, la cultura i el cooperativisme.
En representació del jurat, vaig llegir el veredicte que descobria els noms i cognoms de les entitats i persones guardonades aquest 2010: l’Escola La Bressola, la Plataforma per la Llengua i Enriqueta Muntané van ser les guanyadores en les categories d’Educació, Cultura i Cooperativisme, respectivament.
Podeu trobar més informació de l'acte de lliurament i els premis aquí.

Escriptora.

jueves, 4 de noviembre de 2010

Taula de partits "Propostes per a la laïcitat" al Fòrum Espai de Llibertat

Demà s'inicia el Fòrum Espai de Llibertat, trobada d'entitats, institucions i persones compromeses amb la laïcitat, les llibertats civils i la igualtat de tracte (més informació aquí).
En el marc d'aquest espai, tindrà lloc la taula de partits "Propostes per la laïcitat", de la qual en seré la moderadora i on intervindran Carles Campuzano (CIU), Eva Granados (PSC), Ernest Benach (ERC), Pedro Chumillas (PP), Dolors Camats (ICV-EUiA) i Jordi Cañas (C's).
L'esdeveniment tindrà lloc el dissabte dia 6 de novembre a les 11h, a la Facultat d'Economia i Empresa, edifici Empresarials de la Universitat de Barcelona (Av. Diagonal, 696).

Podeu consultar el programa, així com altres informacions d'utilitat, a la web del Fòrum.

miércoles, 3 de noviembre de 2010

Isabel Sierra: Ellas políticas

Us recomano l'article d'Isabel Sierra Ellas políticas, sobre la presència femenina en l'esfera política, publicat a UNA, revista online amb perspectiva de gènere. Podeu llegir l'article aquí.

martes, 2 de noviembre de 2010

Juan José Tamayo: La visita del Inquisidor de la Fe

Cuenta el teólogo José María Díez-Alegría en su libro Teología en broma y en serio, ilustrado con las inconfundibles viñetas de Peridis (Desclée de Brouwer, Bilbao, 1975), que Pío XII ordenó hacer excavaciones arqueológicas debajo del altar mayor de la basílica de San Pedro en el Vaticano para comprobar si se encontraba allí el sepulcro del apóstol Pedro. Lo que descubrieron los arqueólogos fueron cinco altares colocados uno debajo de otro y más abajo el sepulcro de Pedro en un huequecito excavado en el suelo y cubierto con unas tejas. Era, dice, "un sepulcro de esclavo, sin monumento alguno, situado en la parte de la necrópolis destinada a los extranjeros. Casi la fosa común". Pero estaba vacío y no había rastro alguno de Pedro. ¿Qué había sucedido? Con su agudo sentido del humor, Díez-Alegría avanzaba la hipótesis siguiente: cuando le pusieron cinco altares uno encima de otro y una inmensa cúpula, Pedro se sintió incómodo y se marchó.
¿Hipótesis descabellada la de Díez-Alegría? Quizá no tanto. Algo parecido había intuido ya Rafael Alberti en el poema Basílica de San Pedro, recogido en su libro Roma, peligro de caminantes, referido a una estatua de bronce, situada a la derecha de la nave central del Vaticano, que representa a Pedro con un pie ligeramente adelantado, cuyo metal está muy desgastado de tanto besarle los pies los visitantes de la basílica. He aquí el poema: "Di, Jesucristo, ¿por qué / me besan tanto los pies? / Soy San Pedro aquí sentado, / en bronce inmovilizado, / no puedo mirar de lado / ni pegar un puntapié, / pues tengo los pies gastados, / como ves. / Haz un milagro, Señor. / Déjame bajar al río, / volver a ser pescador, que es lo mío".
La anécdota de Díez-Alegría y el poema de Alberti muestran la degradación que ha sufrido el papado a lo largo de su historia. Benedicto XVI, el Papa que visita ahora Santiago de Compostela y Barcelona, nada tiene en común con Simón Pedro, el pescador del lago de Tiberíades. Tampoco sigue las rigurosas recomendaciones de Jesús de Nazaret a los apóstoles: "No cojáis nada para el camino: ni bastón , ni alforja, ni pan ni dinero, ni llevéis cada uno dos túnicas
[propio de gente acomodada]. Quedaos en la casa en que os alojéis
[no ser exigentes en cuanto al alojamiento] hasta que os vayáis de aquel lugar. Y en caso de que no os reciban, sacudíos el polvo de los pies. Ellos se pusieron en camino y fueron de aldea en aldea, anunciando la buena noticia y curando en todas partes" (Lucas 9, 3-6). Pues bien, el viaje del Papa costará a los contribuyentes españoles 200.000 euros por hora, ¡qué contrasentido!
Benedicto XVI llega a España en su doble función de máxima autoridad religiosa del mundo católico y de jefe de Estado de la Ciudad del Vaticano. Su elección fue obra de 114 "príncipes de la Iglesia", sin consulta ni participación de la comunidad cristiana, lo que limita sobremanera su capacidad para representar a todos los católicos. Benedicto XVI ejerce su autoridad religiosa antidemocráticamente y la jefatura de Estado de la Ciudad del Vaticano con un poder absoluto superior al de los faraones egipcios, los emperadores romanos y los califas del Imperio Otomano. Así lo reconoce la Ley Fundamental (Constitución) del Vaticano, que sustituye a la de 1929 y entró en vigor en febrero de 2001, siendo el cardenal Ratzinger presidente de la Congregación para la Doctrina de la Fe. En ella se establece que "el Sumo Pontífice, Soberano del Estado de la Ciudad del Vaticano, posee la plenitud de los poderes legislativo, ejecutivo y judicial", y que tiene "en exclusiva la facultad de conceder amnistías, indultos y perdones".
Yo creo que el Vaticano como Estado y el autoritarismo papal son dos de los factores que más han contribuido al fracaso del cristianismo en su historia y que más escándalo generan entre los no creyentes, pero también entre no pocos cristianos evangélicos. Además, están en abierta oposición al Evangelio, que acusa a los jefes de las naciones de dominar al pueblo e imponer su autoridad (Marcos 10, 42-45), al tiempo que alejan, más que acercan, de la fe en Jesús de Nazaret. La desaparición del Vaticano es condición necesaria para la recuperación de la credibilidad de la Iglesia en el mundo actual.
Conforme a su doble condición, Benedicto XVI se reunirá con las máximas autoridades religiosas de la Iglesia española -cardenales, arzobispos y obispos- y las máximas autoridades políticas -reyes, presidente del Gobierno, etcétera- que lo recibirán con honores de jefe de Estado y participarán en los actos religiosos en lugares destacados, creando así una confusión de planos que nos retrotrae a épocas pasadas de nuestra historia.
Esas reuniones le servirán al Papa para ratificar los privilegios de los que goza la Iglesia católica: económicos, sociales, fiscales, jurídicos, educativos, sanitarios, militares, y para seguir dirigiendo la agenda religiosa del Gobierno de Rodríguez Zapatero, que se comprometió con Benedicto XVI a demorar -¿ad kalendas graecas?- la presentación a las Cortes de la nueva Ley de Libertad Religiosa y de Conciencia, que no es del agrado del Papa ni de los obispos españoles. De nuevo, el poder político rendido a la autoridad religiosa.


Artículo de Juan José Tamayo Acosta publicado el 2 de noviembre de 2010 en El País.


La visita del Papa, no con mis impuestos

El Observatorio de la Laicidad ha lanzado la campaña La visita del Papa, no con mis impuestos, con el comunicado que sigue:
El papa Benedicto XVI tiene previsto realizar dos visitas a España, una el próximo mes de noviembre a Santiago y Barcelona, y en 2011 para la Jornada Mundial de la Juventud en Madrid. En ambos casos su asistencia se realiza con una doble condición, como Jefe de Estado de un ficticio país llamado Vaticano, y como jefe de una iglesia, la católica. Este incoherente estatus, jefe de un Estado y jefe de una iglesia, le permite realizar sus viajes pastorlaes a costa del Estado al que visita. Así en el caso de la visita a Madid, el Estado costeará la mitad del mismo, unos cinco millones de euros.
Entendemos que la ciudadanía no tiene por qué costear las visitas y viajes pastorales de quein viene a predicar y difundir doctrinas con las que puede o no estar de acuerdo.
Por qué tengo que costearle la difusión de su doctrina o el fortalecimiento de una organización que:
- rechaza la igualdad y mantiene un papel secundario para la mujer;
- es homófoba, va contra el matrimonio entre homosexuales;
- que ataca el derecho al aborto;
- que ataca el uso del preservativo aunque mueran miles de personas por SIDA;
- que mantienen y protege a pedófilos en su seno;
- que mantiene acuerdos y concordatos que privilegian su posición jurídica para difundir sus doctrinas;
- que mantienen miles de catequistas dando su religión en las escuelas públicas;
- que reciben miles de millones de euros al año del Estado.
Por todo ello los ciudadanos y ciudadanas firmantes nos manifestamos en contra de que estos viajes se paguen con el dinero público, y exigimos de las administraciones que no se paguen estas visitas.

Más información sobre la campaña y firmas, aquí.