miércoles, 23 de junio de 2010

Manifest per la NO reutilització del llibre literari a les aules

Els sotasignants, davant el problema de l’empitjorament de les condicions de treball en la creació de llibres i la difusió de la lectura, declarem el següent:

La societat de la informació i la comunicació ha generat canals de transmissió molt potents. En aquests canals, el text hi continua essent una peça clau.

El text escrit i publicat, ja sigui en suport paper com en l’electrònic, a més de subministrar entreteniment, és especialment capaç de nodrir la intel·ligència del lector i afavorir en ell capacitats com la imaginació i l’atenció, d’enriquir el seu vocabulari, de dotar la capacitat de pensament i de fer-li millorar l’escriptura, a més de facilitar la reflexió i el debat, des del gaudi personal i des de l’expressió de la pròpia llibertat.

Un dels problemes amb què ens trobem és la desvalorització de la lectura i dels llibres, que contribueix a la davallada en les vendes. I un dels factors que més hi té a veure és la iniciativa, propiciada pels poders públics, de la reutilització de l’obra literària als centres educatius.

Aquest és un problema que ens afecta a tots: a creadors i productors (cal no oblidar que també són una part del teixit econòmic del país); a pares i ensenyants com a responsables de la formació dels infants i adolescents; i al país en general, que té una bona part del seu fonament en l’idioma que contribuïm a difondre, enriquir i mantenir en uns moments que tornen a ser especialment delicats.

Pensem que la reutilització de llibres de lectura té més inconvenients que avantatges. Per això creiem que cal fer una reflexió sobre el tema i, per iniciar-la, exposem els punts següents:

1. Impedeix la creació d’una biblioteca personal a infants i joves, la qual cosa dificulta la formació de futurs lectors.

2. Circumscriu la lectura únicament a l’àmbit escolar, en un horari reduït, cosa que no fomenta la lectura privada, la relectura, el fet de llegir com a activitat formativa individual i com a lleure.

3. Escurça els drets d’autor, que són la retribució dels escriptors/res i il·lustradors/res, comprometent a mig termini la professionalització del sector en la nostra llengua i augmentant la pressió sobre la literatura catalana actual (que la mateixa administració estaria potenciant) enfront d’altres llengües.

4. Als que ens agrada llegir i creiem que és una activitat humana essencial, ens veiem empesos a protegir els llibres i els professionals que els fan. Protegim així la ciutadania i, sobretot, les generacions més joves, de decisions que poden afectar-ne el desenvolupament intel·lectual i la sensibilitat, donant-los eines per reeixir tant en l’àmbit acadèmic com en el laboral.

Per això demanem:

Que tota la societat (personal docent, institucions, empreses, mares i pares, professionals del sector) s’impliqui en la formació dels hàbits lectors i en l’autèntic foment de la lectura que, de manera ineludible, passa per l’adquisició personal de llibres, la dotació de les biblioteques escolars i públiques i la dinamització d’aquest sector productiu cultural.

També, que les administracions públiques i els polítics que les gestionen no vulguin ser responsables d’una acció irreversible sobre la nostra llengua i la nostra cultura, propiciant la deserció de lectors i, per tant, forçant la desaparició de la literatura i dels autors del país.

Per a més informació i signatures, segueix el següent enllaç.

3 comentarios:

vpamies dijo...

Penso que el problema de fons és molt més complex i comença per una veritable gestió dels drets d'autor, amb un equilibri entre els cobraments i el que s'ha de pagar.

Anónimo dijo...

No estic d'acord amb el manifest. Per mi estem en un temps canviant i, el que resulta doloròs, és que la forma de retribució a autors i creadors no s'ha adaptat encara a les noves formes de transmissió i a les polítiques públiques d'estalvi. No tinc una solució, però penso que això no hi ha qui ho aturi, i de la mateixa manera que els músics estan recuperant el valor del directe, escriptors han de cercar i trobar formes de veure recompensat el seu treball. Dels punts numerats, 1 i 2 no tenen perquè ser vàlids. L'escola permet fer un tastet literari i, el que s'enganxi, ho farà igualment i acabarà tenint la seva biblioteca i assaborint la lectura a casa. El punt 3 reflexa el moment de canvi que no tothom ha sabut seguir. El punt 4 és més immobilisme. Cal veure l'oportunitat per ser creatiu a l'hora d'obtenir un reconeixement econòmic, revisant tota la cadena d'agents actuals. Entenc que és complexe però per moltes queixes i manifests i lleis, no veig que es pugui aturar el canvi ì per tant cal buscar formes d'adaptar-s'hi. A reveure,

Maya Bee dijo...

Anònim (per què anònim?), no tens raó en un punt: l'escola no fa el tastet i el que s'enganxi, ta-txan!, sort. L'escola podria ajudar a equilibrar un problema sòciocultural de la família que no compra llibres. L'infant ha d'estar protegit d'aquesta vulneració.