miércoles, 29 de diciembre de 2010

"Mea culpa" Article a Dones en Xarxa

Avui dia 29 de desembre publico aquest article al portal feminista Dones en xarxa:

Mea culpa

"Mea culpa". Això és el que vaig exclamar en acabar de llegir un treball de recerca del 2006, escrit per Enriqueta Díaz Perera, sobre Rols i estereotips de gènere entre l’alumnat de batxillerat de la província de Barcelona.

La lectura d’una de les conclusions em va deixar estabornida, primer pel fet de no haver-hi caigut mai; i segon, i en conseqüència, perquè no ho he tingut mai en compte a l’hora d’educar.

Sabem sobradament que les criatures aprenen, entre d’altres qüestions, per imitació d’uns models. De manera que les persones feministes hem anat amb compte a educar la canalla evitant pautes estereotipades de feminitat o masculinitat. Ens hem esforçat a demostrar que no esperem coses diferents segons es tracti de nenes o de nens. Així, hem procurat que veiessin les dones com éssers independents, amb capacitat per prendre decisions i per desenvolupar una activitat professional remunerada.

Hem procurat també exigir als homes –almenys als que comparteixen la vida amb nosaltres, i no sempre amb un èxit absolut!- que s’involucressin en les tasques de la casa, s’ocupessin de les criatures i respectessin la nostra feina tant com la d’ells. Ens hem aplicat a no condicionar la vida de les nostres nenes només amb nines ni la dels nostres nens només amb camions.

I el treball de l’Enriqueta Díaz m’ha vingut a demostrar que no n’hi ha prou amb tot això. M’ha fet evident que el nostre comportament emocional també transmet una determinada manera d’estar al món i que pot perpetuar, doncs, models patriarcals.

En un dels apartats del treball demana a l’alumnat que, a partir de 30 preguntes, revisi una sèrie de situacions familiars que denoten qui fa què, el pare o la mare.

En primer lloc, l’anàlisi de les respostes de l’enquesta posa de manifest queles mares són les que s’ocupen en percentatges molt alts de les activitats de cura (saben el número que calcen les seves filles i fills, la talla de la roba, els medicaments que han de prendre quan es troben malament, són les que surten de la feina per acompanyar les criatures al metge...), cosa que no ens sorprèn.

En segon lloc, es desprèn que són també les mares les que proporcionen el confort emocional. O sigui, que els nois i les noies aprenen amb les mares i de les mares a reconèixer i viure les emocions perquè elles són les que les expressen i les comparteixen amb la família. També són les mares les que abracen i fan petons més sovint, les que consolen quan la canalla està trista o escolten quan té un problema o animen quan hi ha una dificultat.

En definitiva, les mares són el pal de paller emocional. Els pares se situen, des del punt de vista emocional, en un segon terme. Ells no són tan comunicatius i, en opinió de l’alumnat, és més difícil establir-hi vincles emocionals i, de retruc, complicitat.

No cal ser gaire sagaç per adonar-se que aquest comportament emocional que, sense adornar-nos-en, transmetem té greus conseqüències en l’educació de les criatures. Nens i nenes reben un paradigma de comportament emocional en el qual els homes es releguen al paper de comparses. La qual cosa implica que els nois procuraran imitar el model del pare, que se suposa que és el de la masculinitat; per tant, aprendran a reprimir les seves emocions.

De manera que, malgrat que regalem una cuineta al nostre fill de dos anys, els comportaments emocionals de la família hauran aconseguit fer d’ell un mascle "de debò". I jo no me n’havia adonat fins ara. Mea culpa.

Per llegir l'article a la pàgina web original, cliqueu aquí.

Escriptora.

martes, 28 de diciembre de 2010

Tertulia sobre literatura infantil en Página 2, La 2

El programa Página 2 de La 2 (RTVE) emite hoy un monográfico sobre literatura infantil. El programa contará con mi participación en una tertulia con los escritores Care Santos y Jordi Sierra y Fabra.
Página 2 se emite hoy a las 21 horas, y también mañana a las 15h. Encontraréis más información en la web del programa.


lunes, 27 de diciembre de 2010

Entrevista a l'espai "Així fa de mare", del suplement Criatures (diari Ara)

L'edició del diari Ara dels dies de Nadal i Sant Esteve, portava en el seu suplement criatures una entrevista que en Francesc Orteu em va fer sobre la meva experiència com a mare i àvia. La podeu llegir aquí.

viernes, 24 de diciembre de 2010

Entrevista a Criatures

Demà, dia de Nadal, el suplement Criatures, del diari Ara, publicarà una entrevista que en Francesc Orteu em va fer sobre relacions intergeneracionals: pares-fills, avis-néts...

Aprofito per desitjar un Bon Nadal a totes les lectores i lectors d'aquest bloc!


jueves, 23 de diciembre de 2010

"És la publicitat, idiota!" Article a La Independent

El passat 15 de desembre vaig publicar aquest article a l'Agència de notícies amb visió de gènere La Independent:

Sovint et trobes amb persones que t'expliquen, amb to bel·ligerant —bel·ligerant perquè saben que tu ets a les antípodes del seu argumentari—, que des de la més tendra infantesa els seus nens eren molt nens i només volien jugar amb pilotes i les seves nenes eren molt nenes i es només delien per bressolar les nines. I tu escoltes aquestes teories, que vénen a dir que la necessitat d'anar vestides de rosa d'elles se situa en un gen encara no estudiat del genoma humà. T'ho escoltes amb ganes de saltar a la jugular del o la teòrica de torn i amollar-li: "és la publicitat, idiota".
Perquè et sembla insòlit que ments tan brillants no s'hagin parat ni un minut a pensar que els rols de gènere no són innats —si ho fossin, les nenes d'avui serien com les del segle XVIII i sabrien brodar i no pas llegir— sinó que són apresos: ens els ensenyen no tan sols des que naixem sinó també quan som a la panxa de la mare. Alguns estudis de psicologia han demostrat, per exemple, que no es parla amb el mateix to a un fetus femení que a un de masculí. Exactament com encara hi ha molta gent que atribueix peücs de color rosa a una nena acabada de néixer, però de color blau si és un nen.
Els rols s'aprenen jugant, per imitació: de la mare, del pare, de companys i companyes... i de la televisió! Considerant que les nostres criatures de 4 a 12 anys passen anualment 960 hores davant de la pantalla, és a dir, el mateix nombre d'hores que a l'escola, és obvi que els continguts televisius contribueixen amb escreix a modelar els estereotips de gènere.
Feu-ne la prova: poseu-vos a la vora de la tele, ara que ve Nadal i, sense parar atenció al contingut, mireu d'endevinar, pel color i la música, a qui s’adrecen els anuncis de joguines: els de nenes són roses i amb tonades enganxoses i carrinclones; els de nens, de colors vius i músiques alegres.
La publicitat per a elles se centra bàsicament a fomentar el seu esperit maternal (ninos que ploren, sangloten, vomiten o s'orinen damunt!), a recordar-los que han vingut a aquest món a netejar (des d'escombres fins a planxes) o a estar boniques (maquillatges, bijuteria, llaços per als cabells...). Els anuncis per a nens solen relacionar-se amb la hipertròfia de l'agressivitat (joguines bèl·liques), amb l'aventura (exploradors), amb la velocitat (cotxes) o, fins i tot!, amb el coneixement.
I el que és pitjor és que, en la darrera dècada, en comptes de millorar, hem anat enrere: cada cop els anuncis tenen un contingut més marcadament sexista. Amb paraules d'Amelia Valcárcel: "La publicitat no connecta amb les dones reals perquè no les vol conèixer". De manera que s'entesta a tornar-nos als nostres llocs "de sempre".


miércoles, 22 de diciembre de 2010

Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere

El passat 17 de desembre va tenir lloc la presentació de l'Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere, una iniciativa tant necessària com aglutinadora:

L’Associació Catalana de Professionals de la Igualtat de Gènere neix amb la voluntat de promoure les accions necessàries per garantir aquesta qualitat, així com de vetllar perquè les persones que exerceixin la seva activitat professional en aquest àmbit ho facin en condicions de lleial competència professional i dins del marc legal vigent. En l’acte de presentació es van donar a conèixer els plantejaments fundacionals i els objectius immediats de l’Associació.

Des d'aquí vull expressar les meves sinceres felicitacions cap a aquest projecte.


martes, 21 de diciembre de 2010

"Carlota y el misterio de la varita mágica" en Periodistas en Español

El portal Periodistas en Español publicó ayer la siguiente recomendación de la última entrega de la Tribu de Camelot, Carlota y el misterio de la varita mágica:

Gemma Lienas es un referente de la literatura infantil y juvenil, y ha logrado crear un mundo, el que protagoniza la tribu de Camelot, con numerosos seguidores.

En esta colección, Carlota, ya célebre personaje de la literatura juvenil, retrocede hasta su época preadolescente. En cada libro, Carlota y sus amigos de la Tribu de Camelot se enfrentan a misterios y viven aventuras, siempre guiados por un propósito: "Trabajar siempre en equipo, defender al débil y luchar por la igualdad". Y eso se hace aprendiendo, disfrutando y jugando.

Un libro especial de La Tribu de Camelot ¡con olores, tintas térmicas y juegos sorprendentes! La Tribu vuelve a enfrentarse a un caso muy... ¡extraordinario! El gran mago Triki ha perdido su varita mágica y, sin ella, ¡es incapaz de hacer ningún truco! ¿Serán capaces Carlota y sus inseparables amigos de desentrañar este nuevo misterio lleno de... magia? Esa es la respuesta que Gemma responde con su bello y entretenido libro.

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) es escritora y colabora habitualmente con los medios de comunicación. Ha escrito más de una cincuenta de libros, algunos dedicados a los jóvenes, como Callejón sin salida, Así es la vida, Carlota (Mención de Honor del IBBY 1990), El diario lila de Carlota (Premio Unesco para la tolerancia), El diario rojo de Carlota, Billete de ida y vuelta (Premio La Odisea 1998) o la colección de Emi y en Max; otros dedicados a niños y niñas, como la colección de misterio La Tribu de Camelot y la colección de educación emocional El hada Menta; y también libros para adultos, como Atrapada en el espejo, El final del juego (Premio Ramon Llull 2003) y Anoche soñé contigo.

Podéis leer la recomendación en la página web original.

lunes, 20 de diciembre de 2010

Fotos de la xerrada al Club de lectura juvenil de la Biblioteca de Manlleu

Aquí teniu algunes fotografies de la xerrada que va tenir lloc el passat dijous 16 de desembre al Club de lectura juvenil de la Biblioteca de Manlleu, on vaig presentar El diari groc de la Carlota:




viernes, 17 de diciembre de 2010

La Tribu de Camelot a El Periódico i El 9 Nou

La nova aventura de la Tribu de Camelot, Carlota i el misteri de la vareta màgica, s'anuncia avui dia 17 de desembre a El Periódico de Catalunya. El proper dilluns dia 20 serà a El 9 Nou.
El passat dimecres 15 de desembre, El Periódico també va recomanar aquest títol de la col·lecció La Tribu de Camelot a les propostes de literatura infantil per aquest Nadal.
Podeu veure l'anunci aquí.


jueves, 16 de diciembre de 2010

Fotos i article de la xerrada a l'escola Font d'en Fargas

Aquí teniu les fotos de la xerrada que el passat dijous 9 de desembre vaig fer a l'escola CEIP Font d'en Fargas. Elena Alquézar, des de l'AMPA de l'escola, ha escrit aquest article per a la revista de l'escola, El Til·ler:

Xerrada amb Gemma Lienas

El passat dijous 9 de desembre l’escriptora Gemma Lienas va fer una xerrada a la nostra escola. Ens va explicar el que per ella significa “escriure des d’uns ulls de dona”. L’autora va reflexionar sobre un concepte tan estès com el de “literatura femenina”. Ella no creu que escrigui sota aquest paraigües. Literatura femenina és escriure sobre temes de dones? És literatura escrita per dones? És literatura destinada a públic exclusivament femení? Per què no existeix un equivalent en la literatura escrita per homes?
Escriure és una de les activitats que més li agrada fer. També es va definir com una “lectora compulsiva”. Al llarg de la xerrada també ens va explicar anècdotes sobre la seva vida. De fet, les coses que li han anat passant a la vida han influït en la seva creació de ficció i no ficció i d’aquí aquest “escriure des d’uns ulls de dona”.
Gemma Lienas també ens va fer un tast de les seves obres. Ens va revelar com se li acudeixen les idees i quins fets i inquietuds la porten a tractar en els seus llibres les temàtiques que la caracteritzen. Per últim, m’agradaria recomanar-vos la seva novel•la per adults: Una nit, un somni. Us animo a llegir-la i després comentem la jugada!








miércoles, 15 de diciembre de 2010

Gemma Lienas a la Marató de TV3

El proper diumenge 19 de desembre se celebra la Marató de TV3, enguany dedicada a les lesions medul·lars i cerebrals adquirides. Aquest esdeveniment comptarà amb la meva participació atenent el telèfon de la línia de La Marató (905 11 50 50) entre les 18h i les 19,30h de la tarda.
Més informació a la pàgina web i al bloc de La Marató.

Escriptora.

martes, 14 de diciembre de 2010

"El diari groc de la Carlota" al Club de Lectura Juvenil de la Biblioteca de Manlleu

El proper dijous 16 de desembre, seré al Club de Lectura Juvenil de la Biblioteca Municipal de Manlleu, per comentar l'obra El diari groc de la Carlota i conversar amb els lectors. Aquesta activitat s’inclou en la campanya Serpent de llibres que té per objectiu la dinamització i la promoció de la lectura juvenil.
L'acte tindrà lloc el dijous 16 de desembre a les 19:00h, a l'espai Bisbe Morgades de la Biblioteca Municipal de Manlleu (C/ Baixa Cortada, 1, 1r).
Podeu llegir la notícia a la pàgina web de la Biblioteca, al Bloc Jove de la Biblioteca i el Bloc Serpent de llibres.
També s'ha fet ressò de l'acte a la premsa local: El 9 Nou i El Ter.

lunes, 13 de diciembre de 2010

Presentación y proyección del DVD "El diario de Carlota"

El próximo miércoles 15 de diciembre FNAC La Maquinista acogerá la presentación y proyección del DVD “El Diario de Carlota”, de José Manuel Carrasco, acto que contará con mi presencia y la de la actriz Andrea Ros.

Carlota tiene 16 años y acaba de romper con Oriol porque él así lo ha decidido. ¿No podría ser que Oriol se cansara de ella porque no ha querido hacerlo por decimoctava vez? Carlota decide escribir un diario sobre sus experiencias sexuales ya que quiere estar preparada y dejar de meter la pata, por eso necesita la ayuda de sus amigas Elisa y Mireia, y de sus padres. Mientras todo esto pasa Carlota conoce a Sergio, un fanático del cine, que se prestará a ayudarla en la escritura de su diario. Carlota, sus amigas, sus padres que se separan y un lío en la cabeza, ¿le gusta Sergio o prefiere al canalla de Oriol? Buff, ¡qué jaleo! “El Diario de Carlota” es la adaptación cinematográfica de los exitosos libros de la escritora GemmaLienas, quien ha sabido plasmar las inquietudes de los adolescentes de un modo fresco y sin tapujos.

La cita es el día Miércoles 15 de diciembre a las 19:30h en Fnac La Maquinista (Paseo de Potosí, 2, Barcelona) y la entrada es gratis.

Podéis consultar la agenda de actos de FNAC aquí.

Escritora.

viernes, 10 de diciembre de 2010

Mujeres admirables: una década de cambios

El portal EnFemenino.com ha celebrado su décimo cumpleaños presentando a 60 mujeres que se enfrentan a la vida con curiosidad, empeño y pasión.
Este es el fragmento de mi vida que ha constituído una pieza más de este gran puzzle de mujeres reunido en el reportaje de Mujeres admirables:

Gemma Lienas, escritora (59 años)

“Profesionalmente, dejé mi puesto de directiva en una editorial para dedicarme a escribir y he creado mi propia empresa. Personalmente, me he implicado más aún en la defensa de los derechos de la mujer y en la lucha por no retroceder en los derechos humanos. Además, he estado dedicando tiempo a mis 3 nietas y mis 3 nietos, ya que me parece que este es un vínculo emocional muy importante.”

Podéis leer este perfil y muchos más en la página de EnFemenino.com.

Escritora.

jueves, 9 de diciembre de 2010

Dia Internacional dels Drets Humans

El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar el text de la Declaració Universal dels Drets Humans, i des de l'any 1950 es commemora el 10 de desembre de cada any el Dia Internacional dels Drets Humans. Amb motiu d'aquesta celebració, té lloc a Barcelona l'acte institucional que organitza l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, juntament amb l'Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i la Federació Catalana d'ONG pels Drets Humans.
La celebració comptarà amb les intervencions de diverses personalitats i també la conferència "ACNUR: 60 anys de protecció dels drets dels refugiats, encerts i reptes", a càrrec de Maricela Daniel, representant de L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) a Espanya. També es farà el lliurament del 4t. Premi de Recerca en Drets Humans.
L'acte tindrà lloc avui a les 18.30h, a la seu del Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació (accés pel carrer Diputació, 355 de Barcelona).

Podeu trobar més informació a la pàgina web de la Secretaria de relacions institucionals i Participació.

José María Mena: Noticias locales

Hay noticias de primera plana, y, de entre ellas, algunas de trascendencia mundial. Hay otras que solo alcanzan las páginas de información local. Estas parecen, a primera vista, anecdóticas, puntuales, poco trascendentes y, además, generalmente inconexas. Hace falta releerlas a la luz de aquellas noticias importantes, o de la realidad superior en que se alojan, para darse cuenta de que, lejos de ser noticias menores, son parte, aunque local, de una realidad global trascendente y guardan entre sí relaciones relevantes. Buena muestra de esto pueden ser dos recientes noticias locales. Una de las noticias es que el imán de Cunit ha sido condenado penalmente por coaccionar a una persona -una mujer- por incumplir los mandamientos de la única religión verdadera, la del imán. La condena, obviamente, no era una condena brutal, sino razonable, proporcionada, propia de un país democrático.
La noticia se complementa con la información según la cual el imán se muestra indiferente ante la, para él, benévola condena penal, incólume en su entorno personal y social, desafiante al sentirse portador institucional de la verdad, de su verdad. Este sentimiento de práctica impunidad, unido a la capacidad efectiva de seguir imponiendo sus concepciones de la vida y del comportamiento ajeno, conecta nuestra noticia de Cunit con otra, de trascendencia mundial, que nos viene preocupando desde hace tiempo.
Cuando la convicción de poseer la verdad es tal que se ostenta con tenacidad y apasionamiento desmedidos, se alcanza el fanatismo. El fanatismo religioso nos hace retroceder en la historia hasta cotas medievales. Cuando el fanático dispone de poder efectivo en su entorno, familia o comunidad, el peligro que implica para la sociedad democrática, pacífica y tolerante en que se desenvuelve es un peligro real y creciente. La puntual anécdota de nuestro imán de pueblo deja de ser una pequeña anécdota local.
Otra noticia es que en un centro universitario oficial de Barcelona se acaba de instalar una capilla católica, cuando ya incluso se había retirado la que había en el palacio de justicia. Ese anacronismo es correcto legalmente, conforme al artículo 16 de la Constitución y a la Ley Orgánica de Libertad Religiosa de 1980. Pero tal noticia no deja de provocar un amargo sabor de boca de otros tiempos y de exigirnos un sereno esfuerzo de razonable crítica. Ya hay templos católicos suficientes. Los universitarios de aquel centro pueden acudir a rezar a las iglesias existentes, igual que todos los ciudadanos católicos de Barcelona. La capilla parece, por tanto, que pretenderá atender a una nueva necesidad de piedad urgente, incontenible e inaplazable de nuestros universitarios, superior a la de otros feligreses.
Esta irrupción excesiva del culto católico en la deseable neutralidad laica de nuestra Universidad oficial recuerda otros gestos eclesiales, episcopales, de irrupción imperativa en la docencia oficial de rango inferior. No hemos podido olvidar que no hace mucho un obispo expulsó a una profesora de religión -otra vez, una mujer- de un centro docente oficial como castigo por su vida personal, condenable según los mandamientos de la, también, única religión verdadera, la del obispo.
Y aquí conectan nuestras noticias locales con la gran noticia, de trascendencia mundial, que nos abrumó no hace mucho. Ese mismo prelado, con toda probabilidad, ya sabía en aquel momento lo que luego se publicó en el mundo entero: que algunos de sus clérigos y príncipes de la Iglesia eran criminalmente responsables de graves delitos de pederastia, ocultados, es decir, encubiertos, desde las mismas sedes que condenaban a la digna profesora. Con esta perspectiva, la irrupción de lo religioso en la neutralidad de la Universidad oficial se nos presenta como algo más que una noticia local. Es una muestra preocupante de retroceso en los principios de la convivencia laica, aconfesional, democrática, resbalando por una pendiente en cuyo final se vislumbran signos indeseables de otras clerecías medievales.

Artículo de José María Mena publicado el 9 de diciembre de 2010 en El País.

martes, 7 de diciembre de 2010

No compris diaris amb anuncis de prostitució!


L'Associació de Dones Periodistes de Catalunya està realitzant una campanya per aconseguir la supressió dels anuncis de contactes als diaris:
Els anuncis de sexe de pagament en els mitjans de comunicació de tot l'Estat Espanyol, tant en els impresos, com en els audiovisuals suposen una forma de promoure la prostitució controlada per proxenetes i màfies. És una altra forma de violència contra les dones.

Podeu unir-vos al grup del Facebook de la campanya clicant aquí.


viernes, 3 de diciembre de 2010

Escriure des d'uns ulls de dona

La setmana que ve faré una xerrada titulada Escriure des d'uns ulls de dona a l'escola CEIP Font d'en Fargas. La conferència està organitzada per l'AMPA i l'equip de mestres de l'escola, i la dedicaré a parlar de per què escric com escric, de la meva perspectiva com a escriptora.
L'acte és obert i tindrà lloc el proper dijous 9 de desembre a les 20.30h al CEIP Font d'en Fargas (Pg. Font d'en Fargas, 65, Barcelona).

jueves, 2 de diciembre de 2010

Presentació del llibre Menopausia ¡Naturalmente!, de Magda Durán

El proper dilluns 6 de desembre presentaré el llibre Menopausia ¡Naturalmente! (Nexus Medica, 2010), juntament amb l'autora, la doctora Magda Durán. El llibre és un manual d'informació que la doctora ha recollit a partir de la seva experiència a la consulta durant tota la seva trajectòria professional.

La presentació tindrà lloc el dia 6 de desembre a les 19h a la FNAC El Triangle de Barcelona (Plaça de Catalunya, 4).

Entrevista al Diari d'Andorra

Ahir dia 1 de desembre de 2010, el Diari d'Andorra va publicar en el seu espai "Diari obert: el lector entrevista" una entrevista feta a partir de les preguntes que em van enviar els assistents a la xerrada Violència psicològica, arma letal del 25 de novembre a Andorra la Vella. Podeu llegir l'entrevista sencera aquí.

Escriptora.

miércoles, 1 de diciembre de 2010

Jetsun Pema i l'educació en valors dels infants tibetans a l'exili

En el marc del Festival del Tibet i el Cicle per la No-Violència, organitzat per la Fundació Casa del Tibet de Barcelona, va tenir lloc la conferència "Educació: Valors Humans per la Pau i la No-Violència", a càrrec de Jetsun Pema, germana del Dalai Lama.
Com ja vaig avançar en un post anterior, Jetsun Pema ha estat durant més de 45 anys al capdavant dels Tibetan Children's Villages, organització dedicada a cuidar i educar els infants tibetans a l'exili. Molts d'ells orfes o enviats pels seus pares i mares des del Tibet, als Tibetan Children's Villages són allotjats en cases d'acollida i assisteixen a les escoles tibetanes on reben una educació que posa un fort èmfasi en la cultura tibetana i se centra especialment en la pau i la no-violència.
En la conferència d'ahir, Jetsun Pema va explicar la història d'aquest projecte que ha ajudat a 21.000 infants i joves tibetans, el sistema educatiu implementat i els reptes de l'educació a l'exili.
Una de les idees més boniques i interessants va ser la creació de "zones de pau" en totes les escoles, sorgida arrel de la Proposta d'Estrasburg de 1988 en què el Dalai Lama va demanar que el Tibet es convertís en una zona de pau totalment desmilitaritzada. Així, les escoles tibetanes van començar a habilitar zones de pau en jardins, patis o fins i tot dalt d'un turó, on van plantar flors i arbres, van posar-hi cadires i van crear una atmosfera tranquil·la i harmònica. Quan una nena o nen es baralla amb els companys o es porta malament, la mestra o el mestre l'acompanya a la zona de pau i junts reflexionen sobre aquest valor fins que l'infant s'ha tranquil·litzat. Ben aviat les zones de pau es van estendre també a les cases d'acollida, on a cada sala hi ha un "racó de pau".
Per aquesta important tasca educativa, Jetsun Pema va rebre l'any 1990 el títol de "Mare del Tibet", de l'Assemblea de Diputats del Poble Tibetà a l'Exili. L'any 1990 es va convertir en la primera dona ministra del Govern Tibetà a l'Exili, i és mentora de la primera Universitat per Exiliats Tibetans de Bangalore, Índia. A més, ha rebut nombrosos premis internacionals, com la Medalla de la UNESCO el 1999 o el Premi Mundial de la Infància i els Drets dels Nens, l'any 2006 a Suècia.

Podeu trobar més informació a la pàgina web de la Casa del Tibet o bé la dels Tibetan Children's Villages.

Jetsun Pema serà avui dia 1 de desembre a les 16h a la Universitat Autònoma de Barcelona, on farà la conferència "Els reptes de l'educació a l'exili".


Un dia als Tibetan Children's Village

Lo urgente y lo importante, de Joan Subirats

En las organizaciones es habitual quejarse de que lo urgente no deja tiempo ni espacio para lo verdaderamente importante. Los socialistas tienen ahora la urgencia de calibrar las razones del desastre y preparar en menos de seis meses las, para ellos, importantísimas elecciones municipales. Pero, deberían poder hacerlo sin perder de vista lo importante: repensarse como partido con vocación de gobierno en Cataluña y repensar qué quiere decir ser socialdemócrata en Cataluña y en Europa hoy día.
Es probable que, como ocurre a menudo, lo urgente no permita abordar lo importante tal y como sería necesario. Y las cosas urgentes son muchas. En pocos días han de despejarse las dudas que aún existen sobre las candidaturas socialistas en sitios tan significativos como Barcelona. Urgente es para el PSC saber si el correctivo que le infligieron sus votantes en el área y región metropolitana es solo un aviso o puede convertirse en algo más estructural y permanente. Si en mayo se confirma el ahora evidente trasvase de votos socialistas hacia candidaturas del PP, de Cs o de PxC, las cosas podrían torcerse y mucho en los actuales feudos del PSC y puede incluso peligrar la codiciada Diputación de Barcelona. Es asimismo urgente encontrar una nueva narrativa en la que encuadrar las candidaturas municipales socialistas. No bastará con hablar de lo ya realizado. La gente espera encontrar candidaturas renovadas, que den respuestas a sus inquietudes y recelos. Si no encuentran lo que buscan, apostarán por aquellos que al menos ofrecen seguridad y mano dura.
Y eso nos lleva a lo importante. El PSC es hoy día una formación política ambigua en el tema del autogobierno, y al mismo tiempo mantiene una perspectiva socialdemócrata tradicional tanto en sus dirigentes como en lo que respecta a las relaciones entre poderes públicos, mercado y ciudadanía. En ambos terrenos necesita reflexión y reformulación. El catalanismo como posición política ya no le sirve. Por un lado, no ha conseguido retener votos en relación a CiU, y por otra parte ha tenido sangrías importantes en su flanco menos nacionalista. CiU es hoy más precisa en su posición: o más autogobierno y autonomía fiscal, o más independentismo, y se ha ido colocando claramente en la franja conservadora y liberal, modernizando sus alternativas. Si el PSC quiere convencer a alguien en Cataluña con lo del federalismo, ha de conseguir ante todo que se lo crean en el PSOE, y no parece que por ese lado la cosa vaya bien. Por otro lado, no puede seguir con discursos estatocéntricos, desarrollistas y de mera gestión de los desmanes del mercado. Si quiere contentar a todo el mundo, manteniendo ambigüedades y pensando que qui dia passa, any empeny, el declive seguirá de manera imparable. Parece que no sea urgente, pero es sin duda importante saber cuál es el papel de un partido como el PSC en una sociedad crecientemente digital, celosa de su creciente autonomía individual y al mismo tiempo ansiosa por mantener equidad y proyectos colectivos.

Joan Subirats es director del Instituto de Gobierno y Políticas Públicas de la UAB.

Artículo de Joan Subirats publicado el 30 de noviembre de 2010 en El País.

Escritora.

martes, 30 de noviembre de 2010

Presentación del libro "Apláudete a ti mismo", de Monia Presta

Apláudete a ti mismo: Superar los obstáculos a través de las arteterapias (Luciérnaga, 2010) es un libro de Monia Presta que recoge las historias reales de pacientes que la autora, psicóloga, actriz y arteterapeuta, ha vivido en su consulta. Estos relatos nos muestran conductas y problemas muy habituales hoy en día (y con los cuales los lectores se sentirán identificados) y cómo se han ido superando gracias a la terapia a través del arte. Teatro, música, danza o pintura sirven en la consulta de Monia Presta para que sus pacientes puedan externalizar sus emociones y hacerlas conscientes para revivirlas y aprender de ellas.
Mañana día 1 de diciembre presentaré junto a la autora el libro "Apláudete a ti mismo". El acto tendrá lugar en la librería Abacus-Balmes (C/ Balmes, 163, Barcelona) a las 19h. ¡Os esperamos!


Podéis leer el anuncio de la presentación en la web de Abacus.


lunes, 29 de noviembre de 2010

Conferència "Drets Humans a la regió uigur de Xinjiang", a càrrec de Rebiya Kadeer

El Festival del Tibet i Tercer Cicle de la No-Violència, organitzat per la Casa del Tibet de Barcelona, s'inaugura avui amb la conferència "Drets Humans a la regió uigur de Xinjiang", a càrrec de la líder uigur Rebiya Kadeer.
Kadeer, candidata al Premi Nobel de la Pau 2006, va passar de ser una empresària acomodada i reconeguda pel Govern Xinès (va formar part de la delegació oficial enviada per la Xina a la Quarta Conferència Mundial de l'ONU sobre la Dona) a presonera durant sis anys d'aquest mateix govern acusada de separatista i traïdora. Kadeer va aconseguir la llibertat el 2005, moment en què es va exiliar als Estats Units. Des de llavors lluita pels drets civils del seu poble i l'autodeterminació dels uigurs i presideix l'Associació Uigur Nord-Americana i la la Conferència Mundial Uigur.
Kadeer ha realitzat importants contribucions per a la promoció dels drets de la dona a la Xina. El 1997 va crear el "Moviment de les Mil Mares", plataforma per la promoció dels drets de les dones pertanyents a les minories ètniques i la creació d'ocupació per a elles.


La conferència tindrà lloc avui dia 29 de novembre a les 20h a la Fundació Casa del Tibet de Barcelona (C/ Rosselló, 181).


A més de la conferència de Rebiya Kadeer, el Festival del Tibet Cicle per la No Violència comptarà amb la presència d'una altra dona destacada en la lluita per la pau i els drets de la infància: Jetsun Pema. La germana petita del Dalai Lama ha estat durant més de 45 anys al capdavant dels Tibetan Children's Village, institució que educa i cuida més de 21.000 infants i joves exiliats tibetans. També ha estat la primera dona ministra del Govern Tibetà a l'Exili, és mentora de la primera Universitat per Exiliats Tibetans de Bangalore, India, i ha rebut nombrosos premis internacionals.



Podeu llegir el programa del Festival i informació detallada de Kadeer i Pema aquí.

Crònica dels resultats electorals a Vilaweb

Ahir al vespre vaig fer aquesta reflexió dels resultats electorals pel diari electrònic Vilaweb:

Gemma Lienas: 'Cal que l'esquerra reflexioni, sobretot el PSC, perquè molta gent ens sentim orfes de partit a l'hora de votar'

L'escriptora creu que un partit que vol ser el primer, o el segon, de Catalunya no pot reduir-se a un apèndix del PSOE
Pocs minuts després de les onze del vespre, parlem amb l'escriptora Gemma Lienas, que ha seguit fil per randa el recompte electoral, amb paper i llapis, davant la televisió. La seva reflexió: 'Tot i que era cantada, la derrota de les esquerres em fa tristesa. Poden perillar alguna política social. Per una altra banda, l'alternança política no és mala cosa. Que els partits d'esquerres passin a l'oposició, si ho aprofiten per fer una anàlisi seriosa, no és dolent. La reflexió més important, l'ha de fer el PSC. Higini Clotas, del PSC, deia a les 20.40 a TV3, encara amb sondatges, que les raons de la davallada del PSC eren la crisi, el tomb d'Europa cap a posicions conservadores, i errors propis. Estaria bé que analitzessin minuciosament aquests errors propis, sobretot si volen ser una alternativa clara a CiU. Que repensessin, sobretot, l'ancorament en un PSC espanyolista, que ha prescindit, com més va, més, de les figures catalanistes, fins al punt d'arraconar-les. Deia dissabte el diari El País que l'estratègia electoral del PSC s'havia decidit a Ferraz i que imposava de deixar de banda les qüestions identitàries. Em sembla un indici del problema greu que té el PSC. Un partit que vol ser el primer, o el segon, partit de Catalunya, no pot reduir-se a un apèndix del PSOE. Només he tingut una alegria aquesta nit: malgrat els primers resultats, la Plataforma per Catalunya no ha obtingut cap diputat.'

Podeu llegir la crònica a la web de Vilaweb.

viernes, 26 de noviembre de 2010

Curs Anual de Drets Humans a l'Institut de Drets Humans de Catalunya

Del 5 al 28 de març de 2010 tindrà lloc el 29è Curs de Drets Humans 2011, organitzat per l'Institut de Drets Humans de Catalunya i destinat a donar una primera formació en l’especialització de professionals que treballen en l’àmbit dels drets humans. Les diverses sessions oferiran una aproximació, principalment jurídica, a diversos aspectes dels drets humans: des d'un recorregut històric fins als diferents sistemes de protecció tant regionals com universals, passant per altres qüestions d'actualitat, etc.
El curs està adreçat a estudiants de ciències jurídiques, econòmiques i socials, funcionaris, cossos i forces de seguretat, juristes, assistents socials, economistes i tots aquells professionals relacionats amb els drets humans.
El curs compta amb el suport del Consell d’Europa i de distintes universitats catalanes que atorguen crèdits de lliure elecció als seus estudiants.
Podeu llegir el programa, formalitzar la sol·licitud de preinscripció (que ja està oberta!) i trobar altra informació aquí.


jueves, 25 de noviembre de 2010

Nueva edición de "Anoche soñé contigo"

Anoche soñé contigo (El Aleph, 2010), es una novela que, durante muchos años, no se podía encontrar en las librerías. Ahora El Aleph ha sacado una nueva edición preciosa que, si no conocéis el libro, os invito a leer.

Olga es una bióloga de cuarenta y ocho años cuyos sueños son visitados con regularidad por un desconocido que la hace gozar. Mari Loli, de treinta y siete años, trabaja de cajera en un supermercado y sueña despierta con ser Esmeralda, bailar en público y tener a su lado a un hombre tierno y enamorado. Olga y Mari Loli representan dos mundos muy distintos –uno confortablemente burgués; el otro popular y desasistido--, aparentemente sin otro punto de contacto que una canción. Sin embargo, las dos resultan ser asaltadas por una misma inquietud: ambas sospechan que su maridos se han enamorado de otra mujer. Tienen indicios, siguen pistas, confían sus temores a sus mejores amigas, se vuelven suspicaces y, empujadas por los acontecimientos, empiezan a querer trasladar sus sueños de infidelidad a la vida real.

Con estas dos historias paralelas, Gemma Lienas consigue una novela inolvidable sobre el mundo de las mujeres y el doble sentimiento de miedo y fascinación por la infidelidad.


Escritora.

miércoles, 24 de noviembre de 2010

Propuesta de acción para el 25 de noviembre: Boicot a los diarios que se financian con la explotación de mujeres

La Asociación de Mujeres Progresistas de Orihuela ha lanzado una propuesta de boicot a los periódicos que se financian con anuncios de contactos para el próximo 25 de noviembre, Día Internacional Contra la Violencia de Género:

El próximo jueves 25 de noviembre, en todo el mundo se realizarán manifestaciones, declaraciones, artículos y portadas en contra de la violencia ejercida contra las mujeres. Paradójicamente, en muchos de los diarios que se manifestarán en contra de la violencia machista, podremos encontrar anuncios de contactos en los que las mujeres se ofrecen a cambio de unos euros o dólares. Esto también es una forma de violencia contra la mujer, muy grave y que mueve enormes cantidades de dinero. Por eso:
Te invitamos a que este 25 de noviembre te sumes al boicot y no compres ningún periódico que inserte este tipo de publicidad.
¡¡¡Con mi dinero no!!! Que se enteren de una vez.
Si somos muchas y muchos quizás logremos acabar con este comercio.

Escritora.

Manifest del Consell de Dones del PSC del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere

El Consell de Dones del PSC, en motiu del Dia Internacional Contra la Violència de Gènere que es commemorarà demà, dia 25 de novembre, ha publicat el seu manifest. Com podreu veure, enguany el comunicat s'ha centrat en la necessària tolerància zero de tota la societat i en la cabdal importància de la denúncia per poder fer front a aquesta xacra que no només afecta milers de dones sinó també els seus fills i filles.

Per tu, pels teus fills i filles, ni una sola agressió més; ni una agressió més sense denúncia

Des del PSC volem fer una crida a la rebel•lió col•lectiva de la ciutadania contra la violència de gènere: no podem consentir que aquesta situació segueixi mantenint-se i hem de posar, tots i totes, el nostre més enèrgic entestament en trencar aquesta dinàmica criminal, i protegir les víctimes. Totes les víctimes.
En aquest dia, les dones i els homes socialistes volem mostrar el nostre reconeixement al coratge i la valentia de tantes dones que, dia a dia, aconsegueixen superar la por i les barreres –psicològiques, socials, familiars, religioses...- aixecades al llarg dels segles de dominació masclista, per rebel•lar-se contra el seu maltractador i dur-lo davant la Justícia.
Volem denunciar la vergonyant i criminal campanya engegada per algunes persones (recolzades per grups i mitjans de comunicació ultraconservadors) que pretenen instal•lar en la nostra societat la falsa idea que moltes de les denúncies de maltractament que es presenten són inventades, quan les dades demostren tot el contrari.
En canvi, estem en el convenciment que avui més que mai és necessària la complicitat de tots els homes i totes les dones d’aquest país per lluitar contra aquesta violència. Perquè el problema és de tots i totes i no només de les víctimes, essent també de tota la societat, el deure de la denúncia. Si davant d’una agressió girem el cap i callem, estem col•laborant a crear espais d’impunitat per als agressors i a incrementar el patiment de les víctimes, en la seva majoria dones però també dels seus fills i filles.
En el transcurs de l’any, 581 dones i 42 nens i nenes han estat assassinats per violència masclista, 10 d’aquestes dones a Catalunya. I es calcula que, aproximadament, 800.000 nens i nenes pateixen, en el seu entorn i amb gran intensitat, la violència de gènere. Aquests i aquestes menors necessiten una protecció especial i el recolzament de tota la ciutadania per sortir de l’espiral de violència que pateixen, han patit o patiran.
Sabem que els nens i les nenes que creixen en aquestes llars pateixen seqüeles que poden durar tota la vida. Disminució del rendiment escolar, insomni, malsons, fòbies, ansietat, agressivitat..., són només alguns dels símptomes que presenten els i les menors que han conviscut amb la violència de gènere. A més a més, l’aprenentatge de models violents i rols de gènere erronis poden conduir-los a repetir aquestes conductes, tant en el paper de víctima com en el d’agressor, amb la consegüent reproducció de la violència de gènere.
La Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere que va promulgar el Govern socialista de José Luís Rodríguez Zapatero, el desembre de 2004, no només protegeix les dones, sinó també aquestes víctimes infantils de violència de gènere.
Com també ho fa la Llei pels drets de les dones contra la violència masclista que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat l’abril
de 2008, una llei pionera que ens ha permès avançar en la creació de nous serveis i recursos per protegir i atendre les víctimes i promoure’n la seva autonomia: les dones i les seves criatures tenen garantida la pensió que han de pagar les ex-parelles, en cas d’impagament, amb la creació del Fons de Garantia de Pensions i Prestacions; s’han posat en marxa 19 jutjats exclusius i una Unitat de Valoració Forense Integral; estem desplegant una xarxa de serveis que ja compta amb 5 Centres d’Intervenció Especialitzada i 6 Serveis d’Acolliment Residencial. Hem millorat la
coordinació i cooperació entre administracions i el finançament dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones que el 2009 van atendre 24.000 dones, i hem format 20.000 joves per prevenir les situacions de violència.
Però no n’hi ha prou amb la protecció institucional, per molt que aquesta existeixi i sigui cada cop més gran: la denúncia és l’única porta per posar en marxa tot el sistema de protecció, tant per a les dones com per al seu entorn. I aquest any assistim a un trist escenari: la majoria de les dones assassinades no havien denunciat els seus maltractadors i, per tant, no havien pogut ésser protegides. El silenci és el millor còmplice dels maltractadors perquè els proporciona la total impunitat i una àmplia llibertat per cometre els seus brutals actes. Per això és tan important la denúncia dels agressors.
Des del PSC volem fer una crida a la consciència de tota la ciutadania d’aquest país per mobilitzar-nos contra els maltractadors, perquè no trobin cap escletxa d’impunitat per als seus terribles actes.
Amb la lleialtat i coresponsabilitat de totes les Administracions, amb la unitat de totes les forces polítiques contra el maltractament assassí i amb l’esforç i compromís de tots i totes aconseguirem eradicar la violència de gènere.
Podeu llegir el comunicat en el seu format original aquí.

martes, 23 de noviembre de 2010

Xerrada "La violència psicològica, arma letal", dijous a Andorra la Vella

El proper dijous 25 de novembre, en commemoració del Dia Mundial Contra la Violència de Gènere, faré la conferència La violència psicològica, arma letal a Andorra la Vella. L'acte tindrà lloc al Centre Cultural La Llacuna (C/ Mossèn Cinto Verdaguer, 4), a les 19:30h.
Podeu veure el targetó de l'acte aquí.

Campanya "Pastillas para el dolor ajeno"

L'ONG Metges Sense Fronteres ha llançat la campanya Pastillas contra el dolor ajeno, una iniciativa destinada a ajudar els que pateixen malalties oblidades com el Chagas, el Kala azar, la tuberculosi, la malària, la malaltia de la son o el sida infantil.
La campanya parteix d'una idea molt original: per primera vegada, i de venta exclusiva en farmàcies, es podran comprar pastilles contra el mal aliè, és a dir, una capsa de caramels que, per només 1 euro, contribuirà a la campanya solidària de Metges Sense Fronteres.

Trobareu més informació sobre la campanya aquí.


lunes, 22 de noviembre de 2010

"La Tribu de Camelot" a Página 2 de TVE

Júlia Buch, alumna de 5º de Primaria de la Escuela Font d'en Fargas, recomienda "La Tribu de Camelot: Carlota y el misterio del túnel del terror" en el Miniclub de lectura del programa cultural Página 2 de TVE. ¡Gracias Júlia!

El joven lector: "La tribu de Camelot: Carlota y el misterio del túnel del terror" de Gemma Lienas


"Aquí i allà, juntes per la dignitat", xerrada-taller a Ca la Dona

En el marc del 25 de novembre, Dia Internacional per la No Violència contra les Dones i les Nenes, Tamaia i ACSUR-Las Segovias Catalunya organitzen la xerrada-taller “Aquí i allà, juntes per la dignitat”. Amb aquesta xerrada es farà una aproximació als sentits que la violència vers les dones té a diferents parts del món. Es tracta de reflexionar sobre les diverses concepcions de la violència al món i també sobre la situació de les dones arreu, així com el treball que estan realitzant les dones del moviment feminista per a transformar -la.
La xerrada tindrà lloc demà, dimarts 23 de novembre a les 19h a Ca la Dona (C/ Casp, 38, pral). Es prega confirmar assistència fins el 22 de novembre a: generecat@acsur.org o al telèfon 93 318 76 48 (Marta Tudela)

Podeu llegir el programa de la xerrada aquí.

viernes, 19 de noviembre de 2010

"La violència psicològica, arma letal", conferència a Vilanova del Segrià

El Servei d'Informació i Atenció a les Dones del Consell Comarcal del Segrià organitza una sèrie d'activitats a l'entorn de la celebració del Dia Internacional Contra la Violència Masclista.
Els actes tindran lloc a Vilanova del Segrià el proper dilluns 22 de novembre. Després de la lectura del manifest institucional contra la violència masclista, faré la conferència Violència psicològica, arma letal. Seguidament, el grup "En Vers" farà un concert en el qual musicarà poesia de Màrius Torres.
La conferència tindrà lloc a les 18:05h al Casal Social de Vilanova del Segrià.
Podeu llegir el programa d'actes aquí.

Fotos de les conferències a l'Escola Sta Teresa de Lisieux i El Masnou

Aquí teniu algunes fotografies de la xerrada "Cuinar una novel·la" que vaig fer ahir a l'escola Santa Teresa de Lisieux de Barcelona i la xerrada sobre la violència de gènere "Sortir-se'n" que tenir lloc al Masnou el passat 17 de novembre.






Escriptora.

jueves, 18 de noviembre de 2010

Carlota i el misteri de la vareta màgica / Carlota y el misterio de la varita mágica

Ja podeu trobar a les llibreries el nou llibre de la col·lecció La tribu de Camelot: Carlota i el misteri de la vareta màgica. (Estrella Polar, 2010). Una nova edició especial de tapa dura i amb moltes sorpreses a l'interior: olors i tintes màgiques!

En Triki, un mag increïble que actua aquests dies a la ciutat, perd la seva vareta màgica durant una de les seves funcions. Es tracta d'un truc o bé algú li ha robat? La Tribu de Camelot no pot perdre ni un segon si vol recuperar la vareta abans no sigui massa tard. El llibre de màgia de la Carlota els posa sobre la pista i els obre la porta a una nova aventura.

miércoles, 17 de noviembre de 2010

Comentari sobre Janadesh, people's veredict

He vist el documental Janadesh, people's veredict, i no em puc estar de fer-ne una recomanació:
Janadesh és la campanya de lluita no violenta més important des dels temps de Gandhi. El documental centrat en aquesta: Janadesh. People’s verdict, és en realitat un cant a la lluita i a l’esperança per aconseguir un món més just.
Hi podem veure com les 25.000 persones que hi participen, cansades d’esperar una resolució del govern per al desitjat repartiment just de les terres –un 29% de la població no en té-, decideixen dur a terme una gran reivindicació: caminar 350 quilòmetres fins a les portes del Parlament a Delhi per fer sentir la seva veu.
Aquesta marxa esdevé un model de lluita per la resta del món, ja que es basa en:

- El principi de no violència. La reflexió “No es pot limitar la concepció de violència a aquella únicament física; la pobresa és violència”, que apareix a l’inici del documental, esdevé un emblema de tota la campanya duta a terme des de la pobresa extrema de milers de persones de l’Índia. Em sembla especialment interessant el moment del documental en què es planteja, a partir de la topada de la marxa amb un grup armat, la dicotomia entre la possibilitat d’una lluita violenta i d’una de no violenta per a aconseguir justícia. Les persones que participen en la campanya, algunes de les quals fins i tot moren en el camí, ho tenen clar: cal optar pels principis de la no violència.
- L’esforç i el sacrifici, necessaris per arribar a un vertader canvi social que no en deixi fora ningú. Aquesta força per fer front a la injustícia que suposa l’empobriment de grans capes de la població per a benefici d’uns quants, inherent en tota la projecció, està exemplificada contínuament en els nombrosos primers plans de dones, homes i nens, la determinació dels quals té una base primordial: l’esperança. Entre ells, el convenciment d’una dona embarassada de 8 mesos que emprèn i continua fins al final la marxa és admirable i encoratjador. Diria més, és un símbol de la lluita de les dones a tot el món per aconseguir un canvi en la nostra situació de víctimes d’un tipus de sistema social –el patriarcat- i econòmic – el capitalisme.

Aquest documental ens fa cinc cèntims de tot el context d’aquesta campanya d’una manera clara i brillant, centrant-se en el reflex de la realitat de les persones que la fan possible. I esdevé una mostra, per tant, d’un desig global: que la reivindicació d’una societat més justa no es quedi només en les bones paraules.

Janadesh, people's veredict, es va estrenar a Barcelona el passat 2 d'octubre (més informació aquí). Per saber-ne més, visiteu la pàgina oficial del documental.
Aquí en teniu el tràiler:



martes, 16 de noviembre de 2010

III Fòrum Europeu i VI Fòrum contra les violències de gènere

Els propers 18, 19 i 20 de novembre se celebraran el III Fòrum Europeu i el VI Fòrum contra les Violències de Gènere a l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona (Sant Pere més Baix, 7). El programa, organitzat per la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere, inclou un ampli ventall de conferències, debats, tallers i exposicions destinats a crear un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per trencar el silenci a través de la participació activa de les persones assistents.
L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
La inscripció a les jornades es pot realitzar a través del correu electrònic inscripcions@violenciadegenere.org o bé el telèfon 605 192 628.
Podeu consultar el programa dels Fòrums en aquest enllaç.




Dijous, xerrada a Badalona

El proper dijous 18 de novembre em podreu trobar a l'espai Cuinant paraules del Centre de Documentació de la Dona de Badalona, on faré una presentació de la meva obra, centrada en el personatge de la Carlota. La trobada es durà a terme en un format reduït i un ambient distès, en què el diàleg amb el públic serà fonamental.
L'acte tindrà lloc al Centre de Documentació de la Dona - CRAD de Badalona (C/ Baldomer Solà, 13-15), el proper dijous 18 de novembre a les 17h.
La inscripció és requisit previ per assistir a l'esdeveniment, i la podeu formalitzar a la Regidoria de la Dona, al mateix Centre de Documentació o bé a través del telèfon 93 483 29 69.



Escriptora.

lunes, 15 de noviembre de 2010

El Sàhara mereix una investigació

El passat dilluns 8 de novembre, les forces de seguretat marroquines van entrar per la força campament Gadaym Izik de El Aaiún. L'atac va tenir un tràgic desenllaç: diverses persones van perdre la vida (forces de seguretat i civils) i altres van resultar ferides. Milers de persones van ser obligades a abandonar el campament, que continua assetjat per les forces de seguretat.
Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya de pressió per demanar que es dugui a terme una investigació independent i transparent dels fets que van sacsejar El Aaiún i que els responsables siguin jutjats. Podeu unir-vos a la campanya clicant aquí.


Sortir-se'n - Xerrada sobre la violència de gènere al Masnou

El proper dimecres 17 de novembre faré una conferència titulada "Sortir-se'n", sobre la violència de gènere. L'acte tindrà lloc a la sala capitular de l'Ajuntament del Masnou (Passeig Prat de la Riba, 1) a les 19,30h.
Podeu consultar l'agenda d'actes contra la violència de gènere organitzats per l'Ajuntament del Masnou aquí.

viernes, 12 de noviembre de 2010

Juan José Millás: Ecumenismos

Estos de Batasuna es que no se enteran. Les bastaría con acogerse a la Cláusula Dragó para que les dejaran presentarse a las elecciones sin necesidad de condenar la violencia. Después de todo, el crimen es un asunto literario desde el principio de los tiempos. Imaginen qué habría sido de la Biblia sin la muerte de Abel. Así que no seamos estrechos, por favor, que vivimos presos de la puta corrección política, del buenismo idiota, del qué dirán. Menos mal que quedan intelectuales y políticos capaces de salirse del rebaño. Y es que a la literatura le quitas la novela criminal, la lucha armada y la pederastia y se queda en bragas, nunca mejor dicho. ¿Cabe imaginar una historia de las letras sin Henry Miller, sin Stephen Crane, sin Patricia Highsmith...? ¿Por qué una adolescente oriental puede devenir en un objeto en manos de un macho español y un adversario político no puede cosificarse en manos de un patriota vasco? ¿Qué forma de puritanismo es esa? ¿Es que no podemos dejar de inventar nuevas formas de censura, de totalitarismos, de pensamientos únicos? ¡Mira que solidarizarse con las niñas (¡dos zorritas asiáticas!) en vez de aplaudir al turista sexual, que se empleó con ellas de forma sucesiva cuando le sobraba testosterona y tamaño para atacarlas a la vez!
Como esos otros que en la guerra de Irak se identifican con las víctimas civiles y en la de España con los republicanos. ¿De qué nos sirve entonces haber leído a Nabokov, a Enrich Maria Remarque, a Simenon? ¿Cómo es posible no darse cuenta de que cuando el alcalde de Valladolid imaginaba lo que haría con los "morritos" de una ministra del Gobierno de España (¡España!) estaba emulando a Garcilaso?
¡Menos mal que aún sabemos recibir como se merece a Benedicto XVI, jefe de un Estado dictatorial, homófobo, misógino y al que tanto debe la pederastia ecuménica!

Artículo publicado por Juan José Millás el 12 de noviembre de 2010 en El País.

jueves, 11 de noviembre de 2010

Dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars i Jornades de debat d'ASEM Catalunya

ASEM (Associació Catalana de Malalties Neuromusculars) commemorarà el proper dilluns 15 de novembre el Dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars amb diversos actes. S'inaugurarà una exposició d’art al Centre Cultural Can Fabra en la que diversos socis i persones relacionades amb l'entitat mostraran les seves habilitats. Hi haurà fotografies, pintures, manualitats, entre d'altres. Aquesta es clausurarà el dia 26 de novembre. En l'acte inaugural del dia 15 intervindran Gemma Mumbrú, regidora del Districte de Sant Andreu, l'atleta Alexandra Panayotou, i Juan José Moro, President d'ASEM Catalunya.
El dia Nacional de les Persones amb Malalties Neuromusculars continuarà amb les Jornades de Debat d'ASEM Catalunya, que se celebraran entre els dies 18 i 22 de novembre amb múltiples conferències i tallers.

Podeu consultar el programa de les Jornades aquí.

Escriptora.

miércoles, 10 de noviembre de 2010

Comunicat sobre els fets d'Al-Aaiun (Sàhara occidental)

Em sumo a la condemna de l'assalt al campament sahrauí d'Al-Aaiun de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans. Aquest és el comunicat:

L'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans de la Generalitat de Catalunya expressa la seva condemna per l'ús de la violència en l'assalt al campament sahrauí d'Al-Aaiun.
Tot i la confusió que actualment encara plana sobre l'assalt al campament de Gdeim Izik, de la capital del Sàhara Occidental, des de l'Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans hem de rebutjar en primer terme l'assalt de les autoritats marroquines a un campament organitzat per protestar pacíficament per la defensa dels drets dels sahrauís. Un assalt que fins ara sembla haver provocat una desena de morts, a més de nombrosos ferits i desapareguts.
En definitiva, els drets fonamentals, que formen part de la seguretat dels éssers humans, i que no poden ser respectats ni exercits al Sàhara occidental, han patit un nou atac.
El conflicte pel Sàhara Occidental sobreviu des de fa més de tres dècades, alimentat per la intolerància i la manca de voluntat per buscar una sortida política negociada i un reconeixement de drets a una població que es troba marginada i desatesa, si no fos per l'atenció que li presta la cooperació internacional de llarga durada.
Els intents de negociació auspiciats per Nacions Unides, aquells que proposen una solució regional o fins i tot aquells que només interpreten la resolució del conflicte en clau nacional, no podran prosperar en un context en què la manca de diàleg i la repressió davant de qualsevol forma de protesta són reaccions que les autoritats marroquines repeteixen continuadament en moments en què es donen oportunitats per al diàleg i la pau.
El Marroc ha d'entendre que, des del punt de vista internacional, no pot seguir mantenint una situació anacrònica al Sàhara Occidental, ja que la manca de respecte dels drets i el no-reconeixement del dret d'un poble a disposar del seu territori i de la seva forma d'autogestió, lesiona la seva pròpia imatge.
Un país que afirma haver fet avenços fonamentals en el terreny de la democratització i del foment dels drets humans ha de poder afrontar de manera estratègica, i no únicament tàctica, la recerca d'una solució negociada alconflicte.
El Marroc ha fet en els darrers anys reformes constitucionals, ha modificat el codi de la família i ha proclamat la seva adhesió als Objectius del Mil•lenni de Nacions Unides. En aquest context no pot continuar obstruint la recerca d'una solució negociada.
La Unió Europea, els organismes internacionals i el Govern espanyol tenen en aquest context un paper rellevant a jugar. Han de fer entendre al Marroc que tenir relacions privilegiades amb els seus socis del nord també implica el manteniment del respecte dels drets humans i la recerca d'un futur comú i compartit per a les poblacions que conviuen a una i altra banda de la Mediterrània.
Barcelona, 9 de novembre de 2010


Podeu llegir el comunicat a la pàgina web de l'Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya.