lunes, 4 de mayo de 2009

El futur de les dones, ¿al cul?

(En castellano)
Rebo una consulta telefònica a propòsit de la fotografia de portada publicada per un diari. L’objectiu de la foto són la Letizia Ortiz i la Carla Bruni pujant una escala. De la imatge, on totes dues estan d’esquena, criden l’atenció, bàsicament, els culs. ¿És sexista la imatge?, em pregunta el periodista. Responc que no he tingut temps de reflexionar en aquests termes, ja la meva reacció en veure-la ha estat pensar que visc en un país frívol i patètic, on la principal manifestació sobre una trobada Espanya-França és el paner de dues dames significades.

La imatge resulta una metàfora rodona del que han estat les informacions de la premsa seriosa del país durant els dies de la visita francesa: els centímetres de talons, els colors dels vestits o els pentinats de la Bruni i la Letizia. O sigui que la premsa seriosa escurça distàncies amb la del cor, no se sap si amb la intenció d’ampliar el públic lector o de perdre el que té.

Però al marge de les inescrutables intencions dels mitjans de comunicació pel que fa a la mena d’informacions que selecciona, el que no hi ha dubte és que, probablement de manera involuntària i no per això exempta de responsabilitat, la fotografia reforça clarament un estereotip de gènere: el que marca com a indispensable, per a una dona, ser bonica i esvelta. Dit d’una altra manera, persisteix en la idea que una dona pot viure de la seva bellesa i del seu cos.

És possible que això a la Bruni li hagi donat bon resultat (?), però a la filla adolescent de la caixera del supermercat el més probable és que no.

La filla de la caixera, com qualsevol noi o noia, necessita projectar imatges seves de futur per marcar-se uns objectius. La qüestió és que aquestes imatges vénen condicionades pels models dels quals disposen. Els nois pensen: de gran seré metge o camioner, com el meu pare. O bé, manaré molt, com el Sarkozy, el Zapatero o l’Obama. Les noies, en canvi, tenen models que les duen a pensar en elles mateixes en termes de bellesa física. De gran seré com la Bruni o com la Barbie (la nina estúpida de mides impossibles).

És més difícil sentir-se capaç d’arribar lluny si una té al cap la idea de tenir un cul perfecte a qualsevol preu.


1 comentario:

Anónimo dijo...

No es que el futuro de las mujeres esté en el culo, es que vamos de culo

Edurne