viernes, 13 de marzo de 2009

¿Cadena perpètua? Més val prevenir

Llegeixo les declaracions de la mare i el pare de la Marta del Castillo, l’adolescent malaguenya assassinada presuntivament pel seu nòvio. Pare i mare reclamen que es reinstauri la cadena perpètua.

Al marge de les objeccions que, des d’un punt de vista legal, es poden fer a la proposta i al marge que personalment pugui entendre (que no compartir) que el dolor aboqui la família a demanar revenja, considero que aquesta no és la solució. Endurir les penes, si això fos possible, no milloraria en res el comportament o les idees del presumpte assassí. I, sobretot, no contribuiria gens a evitar que es repetissin crims com aquest. I això que el risc no tan sols existeix sinó que, als darrers anys, s’incrementa.

Segons hem pogut llegir darrerament a l’informe del Consejo del Poder Judicial (2008), les morts per violència de gènere augmenten en la franja de menys edat: en quatre de cada deu casos, tant l’agressor com la víctima tenien menys de 36 anys; entre les víctimes, 15 eren menors d’edat.

Si tenim en compte que la violència de gènere es basa en la profunda desigualtat que secularment ha existit entre dones i homes en una societat que atorga la superioritat a l’home i exigeix la subordinació de la dona, haurem de concloure que els esforços que s’estan fent per educar en igualtat no estan donant el resultat esperat. O, potser, és que ens sembla que eduquem en igualtat quan en realitat no és més que un miratge.

Un informe de la Comissió per a la investigació de maltractaments a les dones diu que la noia ideal, segons els adolescents, és “guapa, alta, prima, neta, disposada a tenir relacions sexuals a tothora i que mai no ‘posa banyes’”. Segons elles, el noi ideal és “alt, guapo, fort, musculat, amb diners i “força dolentot’”.

Mentre les pel·lícules, les revistes, la publicitat o la pornografia continuïn generant models caducs que els adolescents i les adolescents puguin imitar, hi continuarà havent nois “dolentots” que les portaran de cul; i noies, com la Marta, que es deixaran entabanar i, “abnegadament”, els aguantaran totes les putades en nom de l’amor romàntic i portades per l’anhel d’ajudar-los. Els aguantaran les putades potser fins a la mort.




Article publicat a El Periódico el 8 de març de 2009

No hay comentarios: