lunes, 9 de febrero de 2009

Sexe i gènere

(En castellano)
Llegeixo una entrevista a en José Manuel Blecua, secretari de la Real Academia Española (RAE), que es mostra satisfet amb l’actualització constant del vocabulari normatiu. Amb tot, diu que la RAE no admet certs canvis. Cito textualment: “Tot i que el ‘gènere’ ha sumat accepcions (gènere humà, gènere estúpid), continua sense tenir acadèmicament el sentit de sexe.”

Em deixa bocabadada, no perquè la RAE no admeti la paraula “gènere”, que això forma part d’una manera de mirar el món -molt androcèntrica d’altra banda-, sinó perquè ell -i possiblement els seus col·legues- ignoren que sexe i gènere són paraules amb significats diferents i necessàries tots dues.

Senyors i senyores (encara que només en siguin quatre) acadèmics, puntualitzem. El sexe és biològic i ens determina com a homes o com a dones. El sexe és ara igual que fa mil anys. El gènere, no obstant, és una construcció cultural i canvia en funció d’èpoques i cultures. Va ser per raons de gènere que Simone de Beauvoir va poder dir: “On ne naît pas femme; on le devient” (no es neix dona: s'hi esdevé).

Per posar-los algun exemple, quan Jean Jacques Rousseau el 1762 propugnava una educació per als nens i una altra de diferent per a les nenes, més dotades, segons ell, per brodar que no pas per aprendre a llegir i a escriure, estava condicionat per la manera com la societat entenia el que era ser dona i que, equivocadament, atribuïa a la biologia femenina. Dit d’una altra manera, no eren els ovaris els que impedien les nenes d’accedir a l’educació sinó la manera com la societat volia que fossin. I, si no, facin la prova: preguntin a les seves filles si els seus òvuls les impel·leixen gaire a brodar ara al segle XXI. Veuran quin tip de riure es fan les noies.

Podria posar exemples fins a avorrir-los perquè poguessin comprovar que s’aprèn a ser dona i, també, s’aprèn a ser home. ¿Recorden allò de “els homes no ploren”? Doncs, d’aquesta i de maneres semblants es construeix la masculinitat, o sigui, el gènere en el cas dels homes.

A més, és insòlit que no s’accepti la paraula “gènere” amb aquest sentit quan a l’estat gairebé totes les universitats tenen càtedres de gènere.

Article publicat a El Periòdico el 9 de Febrer de 2009.

Escriptora

No hay comentarios: