(En castellano)Un amic m’envia un manifest masculí de pega. El primer punt del document diu: “Dona, si penses que estàs grassa, segurament ho estàs. No m’ho preguntis. No penso contestar-te”.
I jo em dic: la que mai s’hagi vist com una foca que ataqui aquest punt del manifest. Estic segura que molt poques podrien posar-s’ho per barret. Gairebé totes, en algun moment de la nostra vida –si no al llarg de tota, tota la nostra existència-, ens hem vist massa grasses.
I ens veiem rodanxones perquè tenim al cap la imatge mental d’un cos que no es correspon amb el que hauria de ser sinó amb el que han aconseguit imposar-nos a força d’imatges repetides. Però el nostre cos, és clar, no té relació amb aquest model absurd que hem interioritzat. No és estrany, doncs, que, a occident, l’anorèxia i la bulímia hagin passat de ser malalties poc comunes a convertir-se gairebé en epidèmiques.
¿Quan tardarem les dones occidentals en rebel·lar-nos contra aquesta tirania? El vel obligatori de les musulmanes em sembla terrible, però la presó que els models occidentals imposen als nostres cossos no ho és menys. ¿Quan ens decidirem a refusar el vel occidental?
Entradas
