martes, 23 de diciembre de 2008

El vel occidental

(En castellano)
Un amic m’envia un manifest masculí de pega. El primer punt del document diu: “Dona, si penses que estàs grassa, segurament ho estàs. No m’ho preguntis. No penso contestar-te”.

I jo em dic: la que mai s’hagi vist com una foca que ataqui aquest punt del manifest. Estic segura que molt poques podrien posar-s’ho per barret. Gairebé totes, en algun moment de la nostra vida –si no al llarg de tota, tota la nostra existència-, ens hem vist massa grasses.
I ens veiem rodanxones perquè tenim al cap la imatge mental d’un cos que no es correspon amb el que hauria de ser sinó amb el que han aconseguit imposar-nos a força d’imatges repetides. Però el nostre cos, és clar, no té relació amb aquest model absurd que hem interioritzat. No és estrany, doncs, que, a occident, l’anorèxia i la bulímia hagin passat de ser malalties poc comunes a convertir-se gairebé en epidèmiques.

¿Quan tardarem les dones occidentals en rebel·lar-nos contra aquesta tirania? El vel obligatori de les musulmanes em sembla terrible, però la presó que els models occidentals imposen als nostres cossos no ho és menys. ¿Quan ens decidirem a refusar el vel occidental?

viernes, 19 de diciembre de 2008

Recomanació /Recomendación

Podeu trobar una nova recomanació dins l'espai "jo lectora".

Podéis encontrar una nueva recomendación en el espacio "yo lectora".

Espais de la paraula

El CIRD, “Centre d’Informació i Recursos per a les Dones”, proposa formar els “Espais de la paraula”. Es tracta de formar grups de dones de diferents generacions que vulguin posar en comú les seves vivències en relació a les conseqüències dels fets del 36 i de la postguerra, per tal de poder donar l’oportunitat de fer la recuperació de dols silenciats a moltes dones que no ho van poder fer per la imposició del silenci, la por o la manca de mitjans, prendre consciència al llarg de les diverses generacions ( fins la 4ª) de com aquests fets ens han conformat en la nostra manera de ser i estar en el món, i recollir una part de la memòria històrica que té a veure amb les vivències que afectaren la vida de moltes dones en relació als seus cossos i les seves vides.

Els grups tindran una periodicitat mensual ( es veurien al CIRD un cop al mes durant una tarda al voltant d’una hora i mitja).

Si hi teniu interès no dubteu en posar-vos en contacte amb el Centre:

Centre d’Informació i Recursos per a les Dones
Ajuntament de Barcelona
C/Camèlies 36-38, 08024 BCN
Tel. 93.285.03.57

miércoles, 17 de diciembre de 2008

Plou? La culpa és del govern

Als anys 50s i 60s, quan jo era petita, per raons familiars viatjava molt sovint a França. Quan creuava la frontera tenia la impressió d’arribar no a un altre país, sinó a una altra galàxia, tan enorme era la diferència. El nivell de vida dels nostres veïns es trobava a anys-llum del nostre: la manera de viure, els productes de les botigues, els avantatges que tenien com a ciutadans, la seva mentalitat més avançada, fruit, esclar, d’un règim democràtic...

A finals dels 90s, les giragonses vitals em van portar a viure a França durant cinc anys. Quan m’hi vaig instal·lar, vaig adonar-me que aquella terra mítica havia perdut esplendor, no tant perquè hagués anat enrere com perquè el meu país d’origen havia aconseguit salvar dècades de retard en només vint anys. Els ho explicava als francesos i ho justificava per l’esforç brutal d’algunes generacions, que s’hi havien –ens hi havíem- deixat la pell.

Ara que estem en plena crisi, he de reconèixer que la meva anàlisi dels 90s era excessivament optimista: el nostre país havia millorat sí, però només de manera força superficial. Com els nous rics, havíem posat tot l’èmfasi en aquelles qüestions més vistoses que ens permetien anar del bracet amb els veïns. Havíem millorat molt el que era aparent i poc el que ho era menys, com les infraestructures. Ens havíem apuntat a jugar al monopoly i havíem basat el creixement econòmic en la construcció. Havíem menystingut la cultura de l’esforç perquè tot semblava ja assolit i, a més, d’una manera tan senzilla... Fins i tot, en un moment en què la ciutadania tenia accés de manera universal a l’educació, donàvem contramodels als joves, com si la instrucció fos ben bé prescindible per arribar a la meta.

I ara, que la crisis ens colpeja, tinc la impressió que tornem a allunyar-nos dels nostres veïns a passos agegantats. Que una part del que havíem construït durant vint-i-cinc anys se’n va en orris. Això sí, la gran majoria de gent creu que els ciutadans i ciutadanes no hi tenen cap responsabilitat, que la culpa és només del govern. Com els italians, culpem als polítics de tots els nostres mals. Piove?, diuen ells, porco governo!

I, en canvi, potser és la nostra gran oportunitat de reconstruir bé el país i d’implicar-nos-hi tots: polítics i societat civil.

viernes, 12 de diciembre de 2008

Nova recomanació

He recomanat un parell de llibres més a l'espai "Jo lectora".

Escriptora.

miércoles, 10 de diciembre de 2008

Ajudeu a atipar el tió solidari de l'Eduqueu les criatures de Catalunya Ràdio i el Banc dels Aliments!

(En castellano)
El programa Eduqueu les Criatures de Catalunya Ràdio i la Fundació Banc dels Aliments, amb la col·laboració de Bon Preu Esclat i Abacus, organitzen una campanya de recollida d'aliments amb el tió més gran del món!

Un tió de més de 14 metres, que els dies 20 i 21 de desembre trobareu al mig de l'Avinguda Diagonal de Barcelona, davant de Catalunya Ràdio.
El dia 21 de desembre a les 9:30h i a les 11:30h cagarà regals i sorpreses per a tots els nens!

Què pots fer per ajudar?
1. Proposa a l'escola dels teus fills o entitat que participi a la campanya de recollida d'aliments del Tió de l'Eduqueu i que reculli entre tots els alumnes paquets de pasta, arròs i llegums secs (només accepten aquests productes).
2. Porta menjar (pasta, arròs i llegums secs) els dies 20 i 21 de desembre al punt de recollida que es muntarà al costat del tió (10h a 17h) i vine a fer cagar el tió el dia 21 de desembre a les 9:30h i a les 11:30h.
3. Organitza una activitat/taller al teu poble o al centre dels teus fills i informa a tothom de la campanya.
4. Fes difusió de la iniciativa a través de material divulgatiu que et poden fer arribar per correu electrònic (cartells, flyers o mail).
5. Vés als establiments Bon Preu Esclat i compra vals per valor d'1euro i contribueix a la campanya. Els diners recollits el Banc dels Aliments els transformarà en menjar.
L'actuació dels Bancs dels Aliments es basa en 3 principis ètics bàsics: la lluita contra la fam i el malbaratament, la primacia de la gratuïtat i la seguretat d'una distribució justa. Què fan?
- 130.000 persones reben cada any l'ajuda alimentària del Banc dels Aliments.
- Recullen aliments d'unes 400 empreses .
- Els reparteixen a més de 500 entitats que els distribueixen entre persones necessitades d'aquí.

No us perdeu el tió més gran del món!
Engreixem-lo entre tots i veniu a picar-lo el 21 de desembre!


Envia un correu electrònic dient de quina manera t'agradaria participar com a voluntari atipemeltio@criatures.cat
Més informació a http://www.criatures.cat/