lunes, 30 de junio de 2008

Contra l'eurodirectiva de les 65 hores




No podem tornar als temps pre-industrials! Hem de conservar els drets adquirits dels treballadors i treballadores. Si s'aprovés aquesta directiva, les principals perjudicades serien les dones. La conciliació deixaria de ser una utopia per ser un impossible.


AFEGEIX-TE a la campanya i SIGNA el manifest a l'apartat de campanyes.

jueves, 19 de junio de 2008

La “feliz” familia patriarcal o el anuncio de un coche en la tele

(En català)


El niño, destructor y toca-narices, catapulta el coche con el que juega sobre las muñecas de la niña (su hermana).
La niña, cursi y pasiva, se pone a lloriquear y a gritar: ¡Ay, mamá!
La mujer (la madre), falta de autoridad, sigue leyendo (menos mal que algo es positivo en el anuncio) y grita: ¡Juan!, esperando el Juan (padre y marido) imponga orden.
Juan, con pinta de pasar de todo, sigue cuidando el jardín y grita con poca convicción: ¡Luis!Y yo, que nunca voy a comprar la marca de coches que anuncian, pienso: ¡Qué encanto, la familia patriarcal, con sus roles preestablecidos

jueves, 12 de junio de 2008

Una no son todas


(En català)

El 6 de junio del 2008, Alvaro Marchesi publicaba en El País un artículo que empezaba de este modo: “Desde hace varias décadas, los psicólogos cognitivos han estudiado el razonamiento humano y han encontrado determinados errores en los que caen, sin darse cuenta, un significativo número de personas. En algunos casos, en el origen de estos sesgos operan factores ideológicos; en otros son de tipo afectivo y en el resto, simplemente se produce un razonamiento que se salta la secuencia lógica esperada. Uno de los experimentos reportados para comprobar estos sesgos se refiera a la inferencia general desde los casos particulares: si hay un fumador empedernido, por ejemplo, que vive hasta los 90 años, la conclusión "lógica" es poner en cuestión la afirmación de que el tabaco es dañino para la salud. Cuando se formulan relaciones entre determinadas variables comprobadas de forma empírica, no es extraño que algunos interlocutores las pongan en duda y ejemplifiquen su oposición con algún caso concreto conocido.” (Ver artículo completo en La vida y MMCC El acceso a la educación, clave de la igualdad).

Si me interesó ese artículo es porque, efectivamente, ese sesgo de razonamiento se da muy a menudo en las cuestiones referidas a las mujeres.

Algunos ejemplos.

1. El lunes 9 de junio en una tertulia radiofónica cito las diferencias salariales entre hombres y mujeres. Huelga decir que es un dato de sobras conocido puesto que los estudios realizados por el Instituto Nacional de Estadística o los del Centro de Investigaciones Sociológicas o el Instituto de la Mujer una y otra vez siguen mostrando esa desviación salarial entre unos y otras. Un oyente manda un mensaje a la radio: “Basta ya de mentiras; en mi empresa todos cobramos igual.”

2. Un amigo me comenta la situación tan injusta para cierto hombre que no ha recibido un determinado galardón. Me dice: “Si hubiera sido mujer, se lo hubieran otorgado, no te quepa duda”. Me entretengo en contar a los galardonados: 15 hombres y 8 mujeres. Queda demostrado que siendo hombre tenía el doble de posibilidades que siendo mujer. Y, sin embargo, sólo por el hecho de que ahora ya hay mujeres en la vida pública parece que sólo hay mujeres.

3. Una mujer me dice que, puesto que ella ha llegado a un determinado puesto laboral con un determinado salario, todas pueden conseguirlo. Y sigue: que las mujeres están empoderadas y para muestra, Merkel. Y yo miro y remiro, busco y rebusco en los periódicos y en los estudios, y más me parecen la excepción que confirma la norma que la norma en sí misma.

lunes, 9 de junio de 2008

Crònica d’una setmana agitada (com moltes!)




Dissabte 31 de Maig
Matí
Assisteixo amb la María Freiria al Consell Nacional de Dones de Catalunya, que se celebra a Lleida.
M’hi trobo amb velles conegudes: la presidenta de l’Institut Català de les Dones, la Marta Selva, l’Anna Solà, la Montse Vilà, la Neus Roca, la Isabel Sales, la Rosa Artigues, la Rosa Ma Fernàndez...
No em puc quedar fins al final, però tinc temps de fer un aplaudiment silenciós a la Montse Vilà, nomenada segona vicepresidenta del Consell.
Tarda
Me’n vaig cap a Osca, a la “Feria del Libro”. Coincideixo amb dos escriptors de Saragossa, encantadors: en Santiago Morata i en Manuel Cortés. Després de dinar, faig per a gent jove una xerrada, el títol de la qual és “Escriure des d’una mirada lila”. Al final resulta que, sota la carpa que ens aixopluga, hi ha adolescents i també persones adultes.
Fa tant fred que no sembla finals de maig!

Dimecres 4 de juny
Matí
Participo en un debat amb tres escriptors d’Amèrica del Sud a Com Ràdio, sobre els hàbits de lectura de la gent jove.
Tothom s’entossudeix a dir que la gent jove no llegeix. I és cert que llegeixen menys del que algunes persones voldrien/m. Però llegeixen més del que llegia la gent jove als anys 50s, més del que ho fa la gent adulta ara mateix i molt més del que seria pensable atesa la dispersió i la manca de temps de la societat en què els ha tocat viure.
Això sí, jo faig tot el que puc per encomanar-los les ganes de llegir!
Tarda
Me’n vaig a Sentmenat on tinc una xerrada amb el club de lectura de la biblioteca. Les bibliotecàries, com sempre, encantadores i professionals. La directora, una dona pleníssima d’idees brillants.
La xerrada amb lectores (moltes, com sempre) i lectors (pocs, com sempre) resulta interessant, estimulant i gratificant.
Surto de la biblioteca preguntant-me per què llegeixen més les dones que els homes.

Dijous 5 de juny
Tarda
Sóc a Madrid per presentar, a la seu del Consejo de Mujeres del Municipio de Madrid, la meva novel·la Atrapada en el espejo. L’ambient és càlid i agradable. Després de la meva xerrada, algunes de les dones em fan preguntes i em diuen que, després de llegir-se el llibre, m’escriuran. Ho espero!
Sortint de la presentació, me’n vaig a sopar amb el meu amic Javier López Facal.

Divendres 6 de juny
La Mar Jiménez, periodista de l’Avui, em ve a fer una entrevista. M’encanta parlar amb ella: és jove, una professional de primera i una dona lluitadora. Parlem de feminisme.

Buenos días


Viñeta de Erlich (El País, 2-6-08) , colgada con cariño pensando en quienes cada lunes por la mañana cuando suena el despertador desearías dimitir de todo... por lo menos durante las siguientes 8 horas.

lunes, 2 de junio de 2008

Homes, penseu en les vostres filles

(En castellano)
Llegeixo la notícia sobre un estudi fet per la fundació CIREM. Segons sembla, a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s'estimen més quedar-se a casa en lloc d'exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació. Com a dona, la xifra em posa de mal humor, però, si fos home, tampoc em deixaria indiferent.

Posem que sóc un home, amb un fill i una filla. El noi ens té sempre amb l'ai al cor mentre està escolaritzat (un 34,8% d'abandonament d'ells contra un 22,4% d'elles). Per fi, tots dos són a la universitat per fer una carrera superior. Ella la fa amb notes millors que ell i la completa amb un màster, sempre enganxada a l'ordinador. Ell també sempre s'es- tà amb el nas a la pantalla, però es dedica als xats o als jocs confirmant els resultats dels estudis sociològics. Amb tot, a l'hora d'entrar al mercat laboral, és el meu fill qui aconsegueix una feina i no pas ella (triple d'atur entre les universitàries que entre els universitaris).

Finalment, després de molt temps, la meva filla és contractada com a secretària en una empresa on fa fotocòpies i altres tasques pròpies d'una doctora i màster com ella. Cinc anys més tard, la diferència de sou entre el meu fil i la meva filla és del 25% i, al damunt, ella ha tingut una criatura i va atrafegada per culpa de la doble jornada (les dones dediquen a la llar el triple de temps que els homes). Farta, la meva filla abandona el món laboral i es queda a casa. Jo l'observo netejar els vidres i ocupar-se de la sogra, que té Alzheimer, i penso que malaguanyats els diners que vaig dedicar a donar-li formació i malaguanyades les hores que ella hi va invertir. I malaguanyat també el talent que es deixa perdre el país.

Aquest podria ser el final de la història si no fos que encara serà pitjor. O la meva filla es penedirà d'haver renunciat a un projecte de vida autònoma i voldrà tornar al mercat de treball, que l'escopirà. O s'adaptarà i quan sigui vella haurà de viure amb la pensió del marit o la de viduïtat, perquè ella mai no haurà cotitzat.

Si fos un home, pensant en la meva filla, lluitaria per millorar les condiciones laborals de les dones.
Publicat per El Periódico de Catalunya 2-6-08

domingo, 1 de junio de 2008

George Clooney

(En castellano)

Segons sembla l’han declarat dues vegades l’home més sexy del món. No m’ho puc creure!

Jo el declararia cada dia vint milions de vegades –pel cap baix!- el paio més guapo, sexy i encantador del planeta.