viernes, 10 de octubre de 2008

Sembla obvi, però no ho és tant

Llegeixo al diari que els ordinadors i els telèfons de la centraleta del CERN van veure’s col·lapsats de missatges i trucades de diferents països, el mateix dia que es va posar en funcionament l’accelerador de partícules més gran de la Terra.
Els missatges eren d’aquesta mena: “Acabo de tenir un fill: per favor, no destruïu el món”. O sigui que una part de la població del planeta havia reaccionat negativament perquè havia entès –malentès, esclar- que l’enginy físic posat en marxa a Ginebra serviria per crear un forat negre que s’empassaria l’univers i no pas per trobar respostes a la formació de l’univers.

Sovint la reacció o falta de reacció de la ciutadania obeeix a aquesta discrepància entre el que realment passa i el que de debò entén la gent. Per posar un altre exemple d’aquesta mena, l’Estatut.

A l’hora d’anar-lo a votar, la ciutadania va reaccionar amb força indiferència, si tenim en compte que només el 48,85% va acostar-se a dipositar la papereta a les urnes. O sigui que moltes ciutadanes i ciutadans de Catalunya van entendre que això de l’Estatut no tenia cap mena de relació amb ells i es van plegar de braços.

¿Haurien reaccionat de la mateixa manera si haguessin entès que de l’Estatut depenia, posem per cas, el finançament de Catalunya? Ho dubto. Perquè la gent sap comptar.

I, si no, només cal dir-los que si els calers que rebia Catalunya resultaven anys enrera una quantitat acceptable per als seus 6 milions d’habitants, ara, quan ens acostem molt als 8 milions d’habitants (segons dades de la sanitat publica catalana), resulta clarament insuficient.

O dir-los que Catalunya paga a l’Estat els impostos que li corresponen, però que l’Estat gasta a Catalunya menys del que seria raonable – i així ens llueixen les catenàries o les estacions elèctriques-, amb la qual cosa tenim un dèficit fiscal que s’incrementa any rera any.

Estaria bé que no només els polítics, sindicats i patronal fessin pinya, sinó que tota la societat civil catalana es bolqués per aconseguir un finançament just. Potser hauríem de col·lapsar la centraleta de Moncloa amb missatges d’aquesta mena: “He tingut un fill: no me’l deixeu sense escola”.

Escriptora.

No hay comentarios: