viernes, 10 de octubre de 2008

Que es comprin mocadors de paper!

En un article de Javier Marias hi trobo un fragment que és tota una joia ideològica. Diu així: “Yo estoy seguro de que mis primeras canas en las sienes me salieron en 1982, cuando una joven americana un poco fanática creyó –o eso dijo– haberse quedado embarazada, y durante mes y pico –entonces no había, o se usaba menos, lo que creo que se llamaba predictor– me tuvo en vilo, haciéndome yo a la idea de que tendría que emigrar a Massachusetts con una familia improvisada (...). Por fortuna no me han salido muchas más canas desde entonces y todo quedó en una falsa alarma, acaso doblemente falsa.”

Els dos destacats en cursiva son meus, esclar. El primer destacat –eso dijo- posa de manifest que l’escriptor concedeix poca credibilitat a la noia que tenia por d’haver-se quedat prenyada d’ell. El segon –acaso doblemente falsa- acaba de demostrar que ell no de la creu.

Un cop comprenc –perquè Marias així ho vol- que les notícies de Massachusetts ell les considerava simplement una treta per “pescar-lo”, arribo també a la conclusió que Marias menteix quan s’imagina ell mateix anant-se’n a viure a USA. Si no es creia el que la noia li explicava ¿de debò hauria corregut a fer-li costat? M’hi jugo qualsevol cosa que no.

I la noia americana s’hauria trobat no amb uns quants cabells blancs a les temples, com el Marias, sinó amb una criatura al coll a la qual hauria hagut de pujar, potser sola i sense ganes. O això o avortar. I la decisió, ben amarga, i tant!, l’hauria hagut de prendre sola.

I és que la determinació d’interrompre voluntàriament l’embaràs és bàsicament de la dona. Per això, les dones ens vam escarrassar fa anys per obtenir una llei que ens garantís la interrupció de l’embaràs en condicions. En condicions legals, sanitàries, de gratuïtat... I vam aconseguir una llei –la de l’any 1985- que, si bé no era perfecta, almenys podia ajudar les nostres germanes petites, les nostres filles i a nosaltres mateixes si es tornava a donar el cas a no haver de passar per la doblement traumàtica experiència d’avortar en una llengua estrangera.

Aquesta llei imperfecta, esclar, va acabar esclatant a la cara de les dones, algunes de les quals van ser cridades a declarar com a imputades per haver avortat. O sigui, un malson diferent, però malson al cap i a la fi, recomençava per a moltes dones.

Ara, el govern socialista promet una nova llei que doni seguretat a les dones. I l’església catòlica ja s’hi ha posat de cul. Fins i tot el Vaticà, molt entristit per la notícia, reclama participar en el debat.

¿Els cardenals estan tristos? Doncs que es comprin moltes caixes de mocadors de paper i que s’hi eixuguin les llàgrimes de cocodril! ¿Què potser han plorat algun cop per totes les dones mortes de part? ¿Per les violades?

Segons les estadístiques de l’ONU, cada minut mor en algun lloc del món una dona com a resultat d’una complicació durant l’embaràs o el part; cada minut 110 dones pateixen complicacions relacionades amb l’embaràs; cada minut 300 dones es queden embarassades sense haver-ho volgut; i cada minut 40 dones avorten en condicions de risc. Es calcula que cada any al món es produeixen uns 50 milions d’avortamens provocats, dels quals uns 30 milions són legals i 20 il·legals i, per tant, amb un risc molt elevat per a la vida de la dona.

El que es planteja, doncs, és un dilema moral: o la salut i la vida de les dones o permetre que es desenvolupi un fetus i arribi a néixer una persona.

Un dilema moral és un problema que pot resoldre’s mitjançant dues solucions, cap de les quals és del tot acceptable. Per exemple, un tren ve a tota velocitat i vostè és al costat d'una bifurcació on hi ha una agulla que es pot accionar perquè el tren, que no pot detenir-se, vagi per una via o per l'altra. En una de les vies hi ha un treballador i en l'altra tres. De vostè depèn que el tren vagi per una via o per l’altra.

És obvi que el Vaticà s’estima més que el tren vagi per la via on hi ha les dones. Però també és obvi que les dones han de tenir la possibilitat de resoldre el dilema moral per elles mateixes. I les que optin per la interrupció de l’embaràs han de poder fer-ho en condicions d’absoluta seguretat.

No hay comentarios: