viernes, 24 de octubre de 2008

De gran, vull ser banquera


( En castellano )
Fa unes dies, Benet XVI va declarar que, mentre que els bancs cauen, la paraula de Déu és l’única realitat sòlida.

Jo hi discrepo. Pel que he pogut entendre d’aquesta crisi que ens tenalla, l´única realitat (?) sòlida és la banca. O sigui, una colla de poderosos que cobren salaris delirants per les seves gestions, fins i tot, les pèssimes; declaren beneficis astronòmics de la banca un any rere l’altre; fan operacions amb els diners dels ciutadans i, quan van maldades i els inversors els volen recuperar, no tenen prou calés per respondre; i, portats per un ànim de lucre desmesurat, s’inventen productes d’alt risc que, esclar, fracassen.

Finalment, el sistema es col·lapsa com un castell de cartes i arriba la crisi. Aleshores, els governs consideren que cal salvar la banca amb una injecció de calés dels contribuents, que són els que, d’altra banda, no poden pagar aquestes hipoteques que els escanyen i que s’han vist obligats a signar per comprar un pis, encarit artificialment a mans dels poderosos. I no les poden pagar perquè el consum cau, les empreses pleguen i els treballadors són acomiadats.

Tot això, en els “països desenvolupats”. El que és pitjor, però, és que segons el Fons Monetari Internacional (FMI), el món és a punt d’iniciar la recessió. O sigui, que els països del “tercer món”, després d’una adaptació obligada a les regles financeres i econòmiques del FMI i del Banc Mundial, veuen com, sense haver arribat a enlairar-se, cauran a les simes de la depressió econòmica. Dit d’una altra manera: sense haver estat mai rics, passaran a ser encara més pobres per culpa de les normes dels poderosos. Amb l’agreujant que els pocs diners que els països potents dedicaven a ajudar-los, serviran ara –multiplicats per mil- per salvar la banca.

¿I els banquers a tot això? ¿Es replantegen un canvi de sistema? No ho crec si he de jutjar per les paraules d’un economista liberal que fa poc parlava a la TV: “No cal modificar el sistema”, deia; “de tant en tant s’autoregula i deixa a la cuneta als qui no serveixen”.

Però els de la cuneta mai no són els banquers. O sigui, de gran vull ser banquera.


Escriptora.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Estic d'acord Gemma, però jo no voldria ser banquera, en tot cas si tingués aquesta aportunitat, repartiria més equitativament els diners i evitaria aquestes radicals diferències entre els que tenen de tot i els que no tenen ni l'aire que respiren. Això s'ha d'acabar!! Com diria una que no tinc el plaer de conèixer, però que certament té raó, hem d'anar cap a Màtria!!
petons
María F
Una incondicional teva.

Anónimo dijo...

estic d'acord.

Carmen Sereno dijo...

però que potser algun es creu que a Washington aniran a canviar el sistema financer?? No!! Només és pur protocol. A més jo crec que si cal reinventar el capitalisme, hauria de ser des de l'ONU i amb tots els països. Però com sempre, són uns quants només a repartir-se el pastís. Mentrestant, nosaltres, els ciutadans "normals" continuarem apretant-nos el cinturó, tot i que, mira.... fins i tot les marques blanques han pujat un 15%....