lunes, 2 de junio de 2008

Homes, penseu en les vostres filles

(En castellano)
Llegeixo la notícia sobre un estudi fet per la fundació CIREM. Segons sembla, a Catalunya hi ha 32.000 dones amb estudis superiors que s'estimen més quedar-se a casa en lloc d'exercir la seva professió perquè les seves expectatives laborals no es corresponen amb la seva formació. Com a dona, la xifra em posa de mal humor, però, si fos home, tampoc em deixaria indiferent.

Posem que sóc un home, amb un fill i una filla. El noi ens té sempre amb l'ai al cor mentre està escolaritzat (un 34,8% d'abandonament d'ells contra un 22,4% d'elles). Per fi, tots dos són a la universitat per fer una carrera superior. Ella la fa amb notes millors que ell i la completa amb un màster, sempre enganxada a l'ordinador. Ell també sempre s'es- tà amb el nas a la pantalla, però es dedica als xats o als jocs confirmant els resultats dels estudis sociològics. Amb tot, a l'hora d'entrar al mercat laboral, és el meu fill qui aconsegueix una feina i no pas ella (triple d'atur entre les universitàries que entre els universitaris).

Finalment, després de molt temps, la meva filla és contractada com a secretària en una empresa on fa fotocòpies i altres tasques pròpies d'una doctora i màster com ella. Cinc anys més tard, la diferència de sou entre el meu fil i la meva filla és del 25% i, al damunt, ella ha tingut una criatura i va atrafegada per culpa de la doble jornada (les dones dediquen a la llar el triple de temps que els homes). Farta, la meva filla abandona el món laboral i es queda a casa. Jo l'observo netejar els vidres i ocupar-se de la sogra, que té Alzheimer, i penso que malaguanyats els diners que vaig dedicar a donar-li formació i malaguanyades les hores que ella hi va invertir. I malaguanyat també el talent que es deixa perdre el país.

Aquest podria ser el final de la història si no fos que encara serà pitjor. O la meva filla es penedirà d'haver renunciat a un projecte de vida autònoma i voldrà tornar al mercat de treball, que l'escopirà. O s'adaptarà i quan sigui vella haurà de viure amb la pensió del marit o la de viduïtat, perquè ella mai no haurà cotitzat.

Si fos un home, pensant en la meva filla, lluitaria per millorar les condiciones laborals de les dones.
Publicat per El Periódico de Catalunya 2-6-08

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Plenament d'acord!!
No sempre trobem persones que es posen, ja no en la pell dels altres, si no que miren amb ulls de dona en aquestes qüestions.
María

Carmen Sereno dijo...

Jo no estic tan d'acord, Gemma. Pintes la situació un xic massa negra. I què passa amb totes les dones empoderades, totes les lideresses polítiques, de pensament i de referència que hi ha, no només al nostre país, sinó a tot el món?? Jo cre que, tot i que la visibilitat de les dones és encara bastant opaca, hem sueprat, per fortuna, gran part dels obstacles que ens endarrerien professionalment.
www.carmensereno.blogspot.com

Gemma Lienas, escriptora i feminista dijo...

No ho pinto ni blanc ni negre sinó tal com és, perquè tot el que dic es basa en els resultats dels estudis publicats per l'INE o el Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS)o el Instituto de la Mujer o l'ICD, etc... Per exemple, si ets dona universitària tens el triple d'atur que els homes i el mateix índex d'ocupació que els homes amb estudis primaris. En el 75% de les parelles les dones són les úniques que cuinen i renten la roba (CIS).Las mujeres dedican al hogar el triple de horas que los hombres (INE) etc. (No tinc temps d'afegir-hi més estudis, però ho puc fer quan vulguis.)
Encara queden moltes coses per canviar i per això escric el que escric: per continuar impulsant canvi.
Per cert, a la primera línia de l'Ajuntament de BCN no hi ha cap dona ara mateix. ¿No et resulta estrany?
Gemma