lunes, 5 de mayo de 2008

Com a dona, estic encantada. Com a catalana, no

Acabo de llegir El valor del tiempo, un llibre que hauria de ser de lectura obligada per a especialistes en economia, en sociologia i en política. La seva autora, Ángeles Durán, ha fet un estudi sobre les hores invertides en el treball no remunerat (netejar, ocupar-se de les criatures, de la gent gran...) i ha conclòs que, traduïdes econòmicament, representen el 60% del PIB espanyol. A cada capítol, demostra que la major part d’aquest temps, no remunerat però imprescindible per a l’economia, recau damunt les dones.

Acabo el llibre amb la convicció que queda un llarg camí per recórrer contra les discriminacions cap a les dones, tot i que hi hagi persones que les neguin. Sense anar més lluny, fa poc llegia un article que sostenia que el masclisme no existeix i que Zapatero se l’inventa perquè això li dóna rèdits. És clar que l’articulista no sustentava la tesis en dades objectives sinó en una opinió subjectiva que portava a pensar que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure.

Jo, que discrepo de l’articulista, m’alegro de comprovar que Zapatero és sensible al problema. És d’agrair la designació de més ministres dones que homes. El nomenament de Chacón -dona i embarassada- com a ministra de defensa és un encert d’un valor simbòlic molt alt. La creació d’un ministeri d’igualtat resulta una necessitat òbvia. És clar que seria millor no haver-lo de menester i que la igualtat es tingués en compte transversalment, si no fos que, ara per ara, tot el que és transversal desapareix del mapa. Resumint, com a dona, estic encantada amb els “gestos” feministes de Zapatero.

Llàstima que, com a catalana, no em pugui sentir igual de feliç. Els “gestos” cap als catalans han estat nuls o clarament negatius: la ministra “antes partía que doblà” que repeteix; els mastegots públics als socialistes catalans per les solucions a la sequera; el finançament econòmic que ara no toca... Tinc la impressió que al PSC li cauen al damunt “les hores de treball no remunerades”, per entendre’ns i agafant com a metàfora la idea central del llibre que citava a l’inici.

El PSC hauria de donar un cop de timó per tenir un grup parlamentari propi i recuperar pes.
Publicat a El Periódico el 5-5-08

1 comentario:

I ara les dones opinen dijo...

Ei!! ja ets tota una bloggera i has quedat moníssssssiiiimmaaaa a les fotos del flikr
Petons
María