viernes 20 de noviembre de 2009

Premi 25 de Novembre

El proper dimarts 24 de novembre a les 18h al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona (Pl Sant Jaume 1) tindrà lloc l'acte de lliurament del V premi 25 de novembre Dia internacional per a l'eliminació de la violència vers les Dones.

Durant l'acte es presentarà el projecte guanyador de l'any anterior i s'atorgarà el premi a l'entitat guanyadora d'aquest any.

El premi 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència vers les Dones, vol reconèixer les persones, institucions, entitats, els col·lectius i grups que aposten per treballar per una ciutat on predominin formes de convivència plurals i solidàries. En definitiva, amb aquest premi es pretén:

- Aconseguir el rebuig social de la violència masclista i fer visibles models alternatius de convivència en el marc d'una cultura per la pau.
- Transmetre a la societat i difondre una imatge positiva de les dones en el seu conjunt que reconegui el valor que tenen com a motor d'innovació i creació.
- Promoure la reflexió sobre els diferents factors implicats en la violència masclista, aprofundir en els diferents conceptes de prevenció i aconseguir el conseqüent canvi d'actituds de convivència per frenar aquesta xacra social.
- Estimular una visió positiva en els mitjans de comunicació per aconseguir els objectius descrits.

Coneix els teus drets

En el 20è Aniversari de la Convenció dels Drets dels Infants s'ha fet una campanya institucional "Coneix els teus drets" que pretén recordar quins són els drets dels nens i nenes.



Us convido a veure el vídeo en què he participat i a fer un cop d'ull a la pàgina web, que ha quedat fantàstica.

video

Escriptora.

jueves 19 de noviembre de 2009

V Fòrum contra les violències de gènere

Els propers 19, 20 i 21 de novembre es celebra a Barcelona (a l'Espai Francesca Bonnemaison, Sant Pere més Baix, 7) el V fòrum contra les violències de gènere, organitzat per la Plataforma contra les violències de gènere que agrupa a més de 80 associacions catalanes en la lluita contra aquesta xacra social.


Aquí podeu veure'n el programa.



En l'àmbit del fòrum es presentarà el llibre “El Pretendido Síndrome de Alienación Parental” de la Consuelo Barea i la Sonia Vaccaro, de l'editorial Desclée de Brouwer. Concretament, la presentació serà dissabte dia 21 de 10h a 11h.




Women Empowerment & TIC

Demà divendres de 10h a 14h tindrà lloc la Jornada Women Empowerment & TIC
(Empoderament de les Dones & Tecnologies de la Informació i la Comunicació) al Col·legi d'Advocats/des de Barcelona.

Aquí en podeu veure el programa.


miércoles 18 de noviembre de 2009

Trobada de Dones Transnacionals



Aquest dissabte a Sabadell tindrà lloc la Trobada de Dones Transnacionals, organitzada per l' Asociación Latinomericana de Sabadell y Fedelatina.

Aquí en podeu llegir més informació.


II Setmana de les Malalties Neuromusculars

L'Associació Catalana de Malalties Neuromusculars fa una crida a totes les persones sensibilitzades amb les qüestions socials i les convida a participar en les activitats de la II Setmana de les Malalties Neuromusculars (del 23 al 28 de novembre).

Per a més informació podeu visitar el seu web.


lunes 16 de noviembre de 2009

Presentació del llibre "Nuestra contaminación interna"

Dijous 19 de Novembre a les 19h a la llibreria La Central del Raval (C/Elisabets, 6) tindrà lloc la presentació del llibre (en la qual intervindré) de Miquel Porta, Elisa Puigdomènech i Ferran Ballester (eds.):

Nuestra contaminación interna
Concentraciones de compuestos tóxicos persistentes en la población española




Escriptora.

Aviso a las mujeres jóvenes

Durante la dictadura franquista, si se producía una separación matrimonial, hijos e hijas quedaban a cargo del varón, considerado más cabal que la mujer. En los primeros años de la democracia, con leyes nuevas y jueces antiguos, la custodia se otorgaba al varón, si la pedía. Más avanzada la democracia, la custodia pasó a darse a las mujeres, que eran quienes tenían el rol de cuidadoras. De modo que hasta hace poco, si una pareja joven con descendencia pedía el divorcio, la custodia se le concedía a ella y, de paso, el uso del domicilio familiar. Pero esta decisión supone un perjuicio económico para el hombre, obligado buscar un nuevo piso y a seguir pagando la hipoteca del antiguo. No parece muy justo, desde luego.

Actualmente y según una noticia aparecida hace unos quince días, la situación está cambiando, ya que las resoluciones judiciales empiezan a limitar la utilización del domicilio familiar. Así, imaginando a esa misma pareja de antes, podría ocurrir –igual que en la noticia de referencia- que la jueza, considerando que “muchas mujeres tienen la misma independencia económica que el hombre”, le atribuyera a ella “el uso del piso durante 4 años, tiempo que se estima suficiente para que ella vuelva a trabajar a jornada completa”.

A simple vista, parece un acuerdo más ecuánime, aunque si examinamos de cerca esa supuesta igualdad entre mujeres y hombres jóvenes, nos topamos con datos alarmantes.

En 2007, el salario bruto medio de los hombres en España fue un 37% superior al de las mujeres. Esta diferencia no contempla variables como categorías profesionales o jornadas reducidas, así que, de tenerse en cuenta, la discrepancia se reduciría, pero no se anularía. Es decir, las mujeres disponen de menos recursos económicos que los hombres, lo que viene a contradecir a la jueza. En cambio, se corresponde con los datos de un estudio de 2009 realizado por la Universidad Rovira i Virgili, según el cual la mujer tiene mayor riesgo de pobreza que el hombre con el que convive. Por lo visto, esto no se percibía mientras se tuvieron en cuenta los ingresos de la pareja como criterio para determinar el riesgo de que un hogar traspasara el umbral de la pobreza; sólo se puso de manifiesto al analizar por separado los de él y los de ella.

Ateniéndonos a alguna de las variables citadas antes y según datos de 2006, el 4,4% de los hombres ocupados tienen contrato a tiempo parcial, frente al 23,3% de las mujeres, porcentaje que sube hasta el 33% en el caso de las jóvenes. En cuanto a las cifras de paro del mismo año, una de cada cuatro mujeres entre los 25 y los 35 años que quiere trabajar no encuentra ocupación.

La situación, pues, no es igual para ellas y para ellos en el terreno contractual y salarial, y todavía empeora cuando, además de ser mujeres, son madres.

Las desigualdades que implica la maternidad son consecuencia de los estereotipos de género y de los roles asignados secularmente a cada sexo. Un ejemplo palmario es lo que me cuenta la secretaria de un colegio, encargada de avisar a la familia si un alumno enferma. Dice que siempre llama a la madre y que, si alguna vez contacta con el padre, éste la remite a la esposa. Según la secretaria, ello responde a una especie de pacto familiar.

Y yo dudo que ese “los niños y la casa te tocan a ti” responda a una negociación, cuando, según un informe de 2005, el 46% de los españoles considera que la mujer debe dejar su empleo al tener un hijo. El 55% de las madres que trabajan fuera reconocen que las dificultades para hacer frente a ambas responsabilidades son enormes; tanto que el 30% de ellas acaban por dejar el empleo para cuidar a la prole. Y, pese a ello, el 65 % de las amas de casa desearían trabajar fuera de su hogar.

De modo, mujeres jóvenes, que, si el juez va a considerar que os corresponde sólo el 50% del piso -lo cual es justo-, vosotras tenéis que reclamar el 50% de la colaboración de vuestra pareja en el cuidado de la casa y de los hijos desde el primer día de convivencia. Lo cual también es justo.


Artículo publicado en El País el 16 de Noviembre de 2009.


jueves 12 de noviembre de 2009

Dia Anual de Gràcia contra la Violència vers les Dones

El Consell de Dones del Districte de Gràcia i tots els Grups de Dones que el composen convoquen a totes les gracienques i graciencs a participar en l’acte reivindicatiu contra la violència vers les dones del proper divendres, 13 de novembre, a les 20’00 hores, a la Plaça de la Virreina.

Aquest serà el 10è. any que ens trobarem les veïnes i veïns del barri amb el record de la María Angeles Chiván, la Maria del Carmen, l’Herminia i la Pilar assassinades per la violència masclista, i el buit i el dolor que ens ha deixat la seva absència.

Enguany l’acte constarà de la lectura del Manifest i l’actuació del COR DE VEUS BLANQUES de l’Escola MUSIC SON, que dirigeix la Sheila Garcia


Manifest:
El Dia Anual de Gràcia contra la violència envers les Dones arriba, aquest any, a la seva desena convocatòria. Així doncs, ja fa deu anys que el moviment veïnal inicià aquestes concentracions i que ens trobem les veïnes i veïns de Gràcia, per mostrar el nostre rebuig vers la violència masclista.

Aquí estem, any rera any, a la Plaça de la Virreina, sempre amb el record de la Ma. Ángeles Chivan (assassinada al carrer Robí el 1999); la Maria del Carmen, l’Herminia, la Pilar i totes aquelles que han patit o pateixen violències de gènere.

El Consell de Dones del Districte de Gràcia, que convoca i organitza aquest acte des de fa tres anys, i les dones i grups de dones que el composen, lluiten quotidianament, dia a dia, per erradicar aquesta violència del nostre barri, de la nostra ciutat, de la nostra societat.

Com sempre volem fer-vos saber les dades que tornen a mostrar que, al nostre barri, hi ha un munt de dones que suporten maltractaments. Segons el Servei d’Atenció a la Víctima dels Mossos i Mosses d’Esquadra, des del primer d’octubre del 2008 fins al 30 de setembre del 2009 s’han rebut 180 denúncies de violència de gènere. Actualment al nostre Districte es fa el seguiment de 132 víctimes, de les quals 110 tenen un ordre vigent d’allunyament del seu agressor.

El Punt d’Informació i Atenció a la Dona, des de la seva obertura l’octubre del 2004 ha atès 1.318 dones, de les quals 300 ho han estat per violència de gènere.

Si valorem aquests deu anys, els treballs que s’han realitzat dins l’associacionisme de dones de Gràcia, han aportat, a cadascuna d’elles: autoconeixement, confiança, dignitat, respecte, fet que ha propiciat canvis en el seu entorn i en les seves activitats personals i professionals, dotant-les d’una major energia per afrontar el seu futur, que és el futur de totes i també el de tots, homes i dones.

Aquesta força dinàmica que són les dones gracienques es reflecteix en la transformació del seu entorn, del nostre barri. perquè això és nota: la seva presència en tots els mitjans de comunicació del barri i en la creació d’un mitjà propi com el bloc Comunicadores amb Gràcia, a través dels Tallers de Dones Comunicadores, que s’han posat en marxa i que s’han consolidat; la nomenclatura amb noms de dones dels nous carrers i places del barri; la realització de la Diagnosi de les necessitats i condicions de vida de les dones de Gràcia, com a eina de treball; i els treballs de recuperació de la memòria històrica de les dones que, entre d’altres actuacions, s’ha concretat en la inauguració de la Plaça de les Dones del 36 amb la seva placa explicativa.

Tota aquesta tasca encaminada a visibilitzar les dones, les seves activitats i el rescat de la seva memòria històrica cerquen un canvi en les mentalitats de les persones. La finalitat és canviar les actuals formes culturals que. com diu la Marina Subirats, cal “veure tot el que tenen d’androcèntric, que és moltíssim, tot el que tenen de misogin, que és moltíssim, tot el que tenen de negació profunda del saber de les dones i de distorsió de la figura femenina. Hem d’aprendre a veure, a mirar i a descobrir tot això que s’amaga en imatges i narracions aparentment neutrals. I hem d’aprendre, sobretot, a educar d’una altra manera els nens i les nenes, els nois i les noies que demà seran dones i homes, perquè es trenqui d’una vegada la cadena de malentesos, de distorsions, d’opressions i de misèria personal que encara avui, en una societat tan avançada en tant sentits, seguim arrossegant”.

Tot el treball que fa l’associacionisme femení a Gràcia va encaminat a aquesta fita: la de trencar aquest paradigme. Llavors haurem avançat molt en la lluita contra la violència masclista i donarem pas a una nova societat.

Concert "Sopranos i tenors"


“SOPRANOS I TENORS"
Concert-espectacle
a benefici de la Fundació Finestrelles. Preu: 60 €
Dijous, 19 de novembre de 2009 a les 21:00 hores
Auditori CosmoCaixa
C/Teodor Roviralta, 47-51 (Ronda de Dalt) – Barcelona

Informació i reserves: 93 371 34 41; e-mail: info@fundaciofinestrelles.com

miércoles 11 de noviembre de 2009

Les dones a la guerra civil i a la dictadura franquista


Els propers dies 13 i 14 de novembre tindran lloc les Jornades “Les Dones a la Guerra Civil i a la Dictadura Franquista”, al Col·legi d'Advocats de Barcelona (C/ Mallorca, 283).


Més informació a la pàgina web:




martes 10 de noviembre de 2009

Conferència Club d'Opinió


Demà dimecres a les 19'30h a la biblioteca Central de Terrassa (Passeig de Les Lletres, 1) faré una conferència amb el títol: "Aprendre a ser feliç a través de la lectura". Hi sou totes i tots convidats!





lunes 9 de noviembre de 2009

La historia se repite

La semana pasada, me invitaron a dar una conferencia en la primera jornada del congreso de enfermería organizado por la Associació Catalana d’infermeria. Éste se había planteado con tres ejes temáticos distintos: fuerza, lideraje y cuidado.

Al terminar mi intervención, estuve hablando con dos enfermeras de reconocida solvencia profesional. Ambas coincidían en el mismo diagnóstico: éste es un colectivo invisible y desvalorizado. Según Núria Cuxart, el concepto moderno de atención a la salud está más cerca de los objetivos de las enfermeras (promoción, educación, prevención y readaptación) que no del medicocentrista sistema actual (curar la enfermedad). Según Rosamaria Alberdi, cuando una persona sale del hospital sólo recuerda al médico o la médica que la ha curado, nunca a la enfermera que le ponía la cuña o le cogía la mano cuando estaba angustiada, y –dice- ello es reflejo de la escasa importancia que para la sociedad tiene esta profesión.

Echando la vista atrás, a la luz de la historia, se percibe cómo se ha ido produciendo el ninguneo de este colectivo formado principalmente por mujeres.

Desde el paleolítico, ellas fueron quienes investigaron las propiedades medicinales de las plantas. Estas mismas mujeres se ocuparon hasta casi el final de la Edad Media de remediar los males de sus congéneres, sobre todo de aquéllos y aquéllas que pertenecían al pueblo llano. Esas “mujeres sabias” eran las únicas capaces de ayudar a una parturienta, a una embarazada con contracciones y riesgo de aborto, a quien tenía problemas de corazón…

A partir del siglo XII, la concepción de la mujer y, de paso, su posición social, cambian. Los padres de la Iglesia empiezan a considerar a las mujeres seres degenerados, maléficos y corruptores. Se las ve como descendientes de esa Eva pecadora, por culpa de la cual los hombres perdieron el paraíso, y se empieza a considerar a la Virgen María como el único modelo posible. Paralelamente, en el XII se produce el nacimiento de la Universidad, institución que se desarrollará fundamentalmente en los siglos XIII y XIV y que no permite la entrada a las mujeres. A partir de ese momento, procesos naturales como el parto empiezan a considerarse enfermedades y quedan bajo la competencia de los médicos. Las sanadoras, entonces, pasan a ser consideradas brujas y condenadas a la hoguera. Fue tal la cantidad de ellas que murieron incineradas (durante los siglos XVI y XVII llegaron a quemarse dos cada día en las principales ciudades europeas), que una historia que no fuera androcéntrica como la nuestra lo hubiera considerado un terrible holocausto de mujeres.

Esta caza de brujas, como recuerda la doctora en medicina y teología Teresa Forcades, no es fruto de una época oscura sino que es “un fenómeno moderno que se inicia con el Renacimiento (…) y que está en la base de una sociedad que aún nos es propia”. Y como ejemplo, cita la actual persecución de brujas en Tanzania, un problema que hace más de 30 años que dura.

La historia continúa. A partir del XVIII, el siglo de la razón, los argumentos “científico-médicos” desplazan los religiosos y las mujeres sanadoras pasan a ser consideradas histéricas que es preciso encerrar en los manicomios. En realidad, no sólo ellas sino cualquier persona que se apartara del pensamiento único (fuesen mujeres u homosexuales) iba a dar con sus huesos en un sanatorio mental, como ocurrió con la magnífica escultora Camille Claudel, que permaneció encerrada durante los últimos 30 años de su vida.

Algo parecido sigue ocurriendo ahora con quienes se atreven a cuestionar el sistema, como ha hecho la misma Teresa Forcades respecto a la conveniencia de la vacuna de la gripe A. Bien es verdad que nadie la ha recluido en un centro de salud mental, pero ha sido ridiculizada y desautorizada en diversos foros.

Es imprescindible, pues, reivindicar la voz de las mujeres en la salud aunque sean voces que vean con desconfianza el sistema o que ese mismo sistema haya contemplado siempre por encima del hombro.

Artículo publicado en El País el 9 de noviembre de 2009.


miércoles 4 de noviembre de 2009

El problema de Marta

Casete 5.Cara B. Sesión individual
Terapeuta : Juan M. Paciente : Marta P.


T- ¿Recuerdas cuál es el trato, Marta?

T- Marta, por favor, mírame…Ya sé que esta situación no te resulta nada agradable, pero para mí tampoco lo es. Contéstame. ¿Te acuerdas del trato?
P-Sí.
T-¿Me lo quieres repetir, por favor?
P-Pues que si llegaba a pesar menos de cuarenta kilos tendría que ingresar.
T-¿Y sabes cuánto pesas esta semana?


¿Cómo lo habría podido saber Marta? ¿Qué se creía Juan? ¿Que ella era el oráculo de Delfos? La Vilagut, la de literatura, les explicaba con frecuencia mitología clásica -“no se puede entender la literatura si no se sabe nada de mitología”, decía. Y les había contado que en Delfos, en la antigua Grecia, el dios Apolo había matado a la serpiente Pitón para apoderarse del santuario que guardaba la bestia. A partir de aquel momento, la pitia, una doncella, era la encargada de hacer las profecías en nombre del dios. La obligaban a ayunar durante tres días (esto para Marta no habría sido ningún inconveniente; le era fácil), la bañaban en las aguas inspiradoras de la fuente Castalia (Marta no sabía si el agua de su casa era muy inspiradora pero, en cualquier caso, por falta de agua no iba a ser porque, con la manía de los microbios a punto de atacarla por cualquier flanco, se pasaba horas bajo la ducha). Después la sentaban encima de un trípode sagrado, delante de una grieta de la roca por donde salían emanaciones gaseosas y la pitia soltaba palabras mal articuladas que eran interpretadas por los sacerdotes…y ya tenían la respuesta que necesitaban. Marta se veía en la cocina de su casa en un taburete de tres patas, delante de los vapores de la olla exprés…

Pero seguro que entonces habrían entrado los gemelos y habrían soltado alguna de sus burradas:
-Mamááá, ¡Marta se ha vuelto loca! -habría podido decir, por ejemplo, Roberto.

-Más loca, querrás decir -habría remachado Alberto.

Porque Roberto y Alberto eran como Hernández y Fernández de Tintín: hablaban los dos al mismo tiempo para decir lo mismo o el uno completaba la frase que había dicho el otro. ¡Muy graciosos!

Como hicieron aquella tarde cuando llegaron Marta y sus padres, después de haber tenido la primera sesión con Juan. Y la madre, muy decidida (de hecho, como siempre, porque nunca hacía nada con vacilación), entró en el baño, seguida de Marta y los gemelos, cogió la báscula (la llevaba como si fuese un perro rabioso) que estaba en el suelo entre el bidé y la bañera, salió del baño seguida también por sus hijos (Marta huraña, Roberto y Alberto con ojos como platos), entró en el dormitorio de matrimonio, se subió a una silla y escondió la maldita báscula en la parte alta del armario, bien enterrada entre un montón de mantas y maletas.


Fragmento de la novela Billete de ida y vuelta publicado el 30 de octubre de 2009 en el blog de Aimentación y salud de Universia.

martes 3 de noviembre de 2009

Institucions i periodistes col·laboren per fer un manual que millori el tractament de les dones en els mitjans de comunicació

L’Institut Català de les Dones, òrgan adscrit al departament d’Acció Social i Ciutadania, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya han presentat avui l’inici d’un procés de treball conjunt amb periodistes per a millorar el tractament de les dones en els mitjans de comunicació de Catalunya.

El projecte consisteix en l’elaboració d’un conjunt de materials de formació per a professionals dels mitjans de comunicació, amb la col·laboració activa de les persones que hi treballen. L’objectiu és millorar els espais de comunicació social amb la inclusió de la perspectiva de gènere i de les dones en els continguts i el tractament mediàtics. Aquest manual facilitarà un conjunt d’eines per reflexionar sobre aquesta qüestió.

L’acte de presentació ha estat presidit per la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Ramon Font, i el degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Josep Carles Rius.

El projecte“Gènere i mitjans de comunicació. Eines per visualitzar les aportacions de les dones” consisteix en la realització de tallers de treball d’on sorgiran materials pràctics de formació que ajudin a avançar en aquest tema. El treball en els tallers es realitza en base a exemples dels mitjans de comunicació que hi participen –públics i privats, de premsa, ràdio, televisió i internet. Per facilitar la tasca conjunta, els i les participants compten amb la plataforma virtual e-Catalunya, que permet compartir materials, mantenir una comunicació fluïda i generar fòrums de debat.

Al llarg d’un any s’organitzaran cinc tallers on participaran grups de periodistes designats per les seves pròpies empreses. El primer taller, de presentació, es va realitzar el mes de setembre a la ciutat de Barcelona i les properes sessions tindran lloc a les ciutats de Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona.

El projecte compta amb un grup coordinador, encarregat d’establir les línies de treball que, a través de diferents tallers, han d’acabar donant forma al manual final. Cada taller serà temàtic i comptarà amb la participació de persones expertes que dinamitzaran les sessions generant debats i reflexions. Els i les professionals hauran d’aportar materials del seu propi mitjà que responguin a les temàtiques triades de manera consensuada entre les i els participants.

La participació activa en el procés d’elaboració del manual dels i de les professionals dels mitjans que s’enfronten al dia a dia de la informació és una garantia per assolir l’objectiu plantejat. Amb aquesta iniciativa no es pretén apel·lar a la responsabilitat individual de cada periodista, sinó que es pretén fer un procés d’aprenentatge entre iguals que permeti incorporar millores i bones pràctiques en el tractament de la perspectiva de gènere als mitjans de comunicació.

En el projecte col·laboren l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya, la Xarxa Internacional de dones periodistes i comunicadores, l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació, i les àrees d’Igualtat de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona.

Aquest procés de treball s’inspira en el manual “Eines per a la diversitat per als professionals de la comunicació audiovisual”, sorgit d’un treball de col·laboració d’una plataforma de mitjans de comunicació del Grup Intercultural i de Diversitat de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) i editat en català per la Mesa per a la Diversitat en l’Audiovisual.