lunes, 28 de noviembre de 2011

Trasllado el meu blog! / ¡Traslado mi blog!


Fotos de la presentació d'El diari taronja de la Carlota.

Aquí us deixo les fotografies de la presentació d'El diari taronja de la Carlota que es va portar a terme el 22 de Novembre a La Casa del Llibre (Rambla Catalunya, 37). Moltes gràcies a tots els qui vau venir!


viernes, 25 de noviembre de 2011

Fitxa: 25 de novembre

L'OMS diu de la poliomielitis: Mentre hi hagi un sol nen infectat, els nens de tots els països corren el risc de contraure la malaltia. De la mateixa manera, podem dir: mentre hi hagi al món una sola persona amb idees masclistes, les dones de tots els països corren el risc de ser víctimes de violència de gènere.

 Dades i xifres

*1 de cada 4 dones patirà, al llarg de la seva vida, violència sexual a mans de la seva parella.

*6 de cada 10 dones experimenten violència física o sexual durant la seva vida.

*Gairebé el 50 per cent de les dones que moren per homicidi al món són assassinades per les seves parelles o ex-parelles, un percentatge que puja fins el 70 per cent en alguns països. El 42 per cent de les dones van ser assassinades a casa seva.

*Es calcula que hi ha uns 60 milions menys de dones al món perquè van ser avortades pel fet de ser fetus femenins o assassinades de petites pel fet de ser nenes.

*150 milions de dones al món han patit la mutilació del clítoris.

*L’ablació amenaça la integritat física i psíquica de 10.000 nenes a Espanya

* Dels 771 milions de persones analfabetes al món, 493,5 (64%) són dones i 439,5 (57%) dels menors sense escolaritzar són nenes

La violència de gènere i els seus símptomes


La violència de gènere és una xacra social que té el seu origen en una determinada estructura social: el patriarcat.  És molt contagiosa i està causada per un virus, el de les idees masclistes. Pot causar tristesa, baixa autoestima, depressió, traumatismes i pot arribar a tenir un desenllaç fatal

Grups de risc


Dones de tot el món des del naixement fins a la mort.

Prevenció


El masclisme no té cura, però es pot prevenir. Cal educació i més educació per anul·lar-ne el virus.



Escriptora.


Nueva recomendación de lectura.



Escritora.


jueves, 24 de noviembre de 2011

Actes institucionals del Dia Internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones


El 25 de novembre va ser declarat dia internacional contra la violència de gènere el juliol de 1981, en el context del primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia). En aquesta trobada les dones van denunciar la violència de gènere en l'àmbit domèstic i la violació i l'assetjament sexual en l'àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.
Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes Mirabal (Patria, Minerva i Maria Teresa), tres activistes polítiques assassinades el 25 de novembre de 1960 mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats, en mans de la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana. Dedé, que viu a Bèlgica, és l’única germana que ha sobreviscut. Els seus cadàvers destrossats van aparèixer al fons d'un barranc. Per al moviment popular i feminista de la República Dominicana, històricament, aquestes dones han simbolitzat la lluita i la resistència. El 1999, l'ONU va donar caràcter oficial a aquesta data.

Aquí us deixo el manifest que demà, 25 de novembre de 2011 -Dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones- es llegirà a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Terres de l'Ebre. Podeu consultar també aquí els llocs exactes on es portarà a terme aquesta lectura.


Escriptora.


miércoles, 23 de noviembre de 2011

Presentació del llibre Paraules emmetzinades de la Maite Carranza



Demà, 24 de novembre, col·laboraré en la presentació del llibre Paraules emmetzinades de la Maite Carranza que tindrà lloc a les 19h a l'Espai Cultural Balmes de l'Abacus del carrer Balmes, 163. L'acte comptarà també amb en Vicenç Villatoro,e scriptor i director de l'Institut Ramon Llull, la Pilar Polo, coordinadora de formació de la Fundació Vicki Bernadet i la Maite Carranza, autora del llibre.
També podeu veure a l'apartat "Jo lectora" d'aquest blog la video-recomanació que vaig fer fa uns dies sobre el llibre, o bé fent click aquí.
Us hi espero a tots i a totes!

lunes, 21 de noviembre de 2011

Video de l'entrevista a Nou Horitzó de TV Gavà

Aquí us deixo l'entrevista al programa Nou Horitzó de TV Gavà, -emès el passat divendres 18 de Novembre- en motiu de la meva participació al club de lectura de la Biblioteca Josep Soler Vidal .




Escriptora.

viernes, 18 de noviembre de 2011

Gran Recapte d'Aliments 2011


L'últim cap de setmana de novembre tindrà lloc, a tot Catalunya, el Gran Recapte d'Aliments 2011, una campanya en la que uneixen esforços els quatre Bancs dels Aliments de Catalunya i l'Obra Social "la Caixa". La iniciativa consisteix en una campanya de recollida d'aliments bàsics tals com oli, llet, llenties i llaunes de conserves de peix i tomàquet natural amb la finalitat de que les persones més necessitades de Catalunya rebin ajuda alimentària. Actualment, a Catalunya, al voltant d'un milió i mig de persones pateixen mancances alimentàries.
L'objectiu de la campanya és recollir aliments i alhora informar i sensibilitzar a tots els ciutadans de Catalunya sobre la realitat de la pobresa i la fam en el nostre país. Com a valor afegit, amb aquesta campanya, es pretén promoure una col·laboració continuada, durant tot l'any, amb els Bancs dels Aliments.
El Gran Recapte es durà a terme amb la col·laboració de 7.000 voluntaris que es trobaran en els diferents punts de recollida: supermercats, hipermercats i alguns mercats de les grans ciutats de Catalunya.
Les donacions es podran realitzar presencialment durant els dies 25 i 26 de novembre. Del 21 al 26 de novembre també existeix l’opció de fer les on-line a través de la web del Banc dels Aliments (www.bancdelsaliments.org), i a través de " la Caixa" als caixers, linia oberta i bescanvi de Punts Estrella.

Participeu-hi!


jueves, 17 de noviembre de 2011

Fotos i video dels Premis Abacus 2011

Aquí us deixo un parell de fotografies i un video de l'acte de lliurament de la setena edició dels Premis Abacus el passat 28 d'Octubre. Uns guardons que, des de l’any 2005, reconeixen i premien la tasca i trajectòries d’entitats i persones que han treballat per fomentar idees, projectes i iniciatives en els àmbits de la cultura, el cooperativisme/solidaritat i l’educació. Els premis d’aquest 2011 han estat per a Òmnium Cultural, l’economista Arcadi Oliveres i l’Escola de Pràctiques I de Lleida, respectivament.







Video de la tertúlia de 8 al dia.

Aquí us deixo el video de la tertúlia on vaig participar ahir, 16 de Novembre, acompanyada d'en Francesc-Marc Álvaro i l'Antonio Franco.

Escriptora

miércoles, 16 de noviembre de 2011

VII Fòrum contra les violències de gènere

Durant els dies 17,18 i 19 de novembre, i amb motiu del 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, l'Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona organitzará el VII FÒRUM CONTRA LES VIOLÈNCIES DE GÈNERE, un espai de participació, reflexió i aprenentatge. Un espai per «trencar el silenci» a través de la participació activa de totes les persones assistents. L’objectiu és generar una reflexió crítica al voltant de diversos espais socialitzadors o expressions culturals, com poden ser el cinema, la premsa o la música que perpetuen les relacions desiguals i la discriminació vers les dones i, alhora, veure què podem fer i quines eines tenim com a dones i homes per a lluitar contra la violència de gènere.
Aquí us adjunto el programa per a més informació, i l'enllaç a la seva web. No us ho perdeu!



Avui seré a 8 al dia!

Avui 16 de Novembre a les 21h seré a la tertulia de 8 al dia, programa d'actualitat de 8tv, on es debatràn els temes principals del moment. No us ho perdeu!

¿Hay que avanzar en la laicidad del Estado?


Es imprescindible. Desgraciadamente, el PSOE ha dejado pasar la oportunidad de poner en consonancia el país con lo que dice la Constitución, es decir, que España es un país aconfesional (aunque mejor sería laico). Sin embargo, estamos lejos de esa situación, puesto que los católicos siguen teniendo trato de favor frente a quienes practican otras religiones y, obviamente, frente a quienes se declaran ateos. Sólo en este contexto de privilegio se puede entender que siga existiendo ese carísimo concordato con la Santa Sede —que en época de vacas flacas todavía resulta más insultante—, que se financien con dinero público los colegios religiosos o que los funerales de Estado sean por el rito católico. Por otro lado, es indignante que los obispos interfieran en la vida política del país, confundan delito con pecado y lleguen a  modificar leyes, especialmente las que se refieren a la vida sexual y reproductiva de las mujeres. Debemos ir a un estado laico, porque la laicidad es una garantía para la libertad de credo y de respeto para todas las opciones.


Debate sobre política en Eskup.

martes, 15 de noviembre de 2011

Comunicat del Fòrum per la Memòria del País Valencià

Més d'un centenar de persones es reuniren dimarts 1 de novembre, convocades pel Fòrum per la Memòria del País Valencià, per tal de retre homenatge a les víctimes del genocidi franquista soterrades en els fosses comunes del Cementeri General de València. Familiars de represaliats, membres del Fòrum i ciutadans que, simplement, volien denunciar una vegada més l'existència de les considerades com les majors fosses de tota Europa han senyalitzat amb cartells informatius les diferents seccions, algunes d'elles ja perdudes de manera irreparable per la construcció de nínxols, que la dictadura va utilitzar per llençar els cadàvers de la sagnant repressió que continuà després de la victòria feixista l'1 d'abril de 1939.

Els diferents cartells contenien la superfície total de cadascuna de les fosses, el nombre de víctimes registrades en elles i, en algun cas, una representació dels noms de les personas soterrades al lloc. Però, segons sembla, a aquesta ciutat és imposible informar, recordar, fer ús lliure i respectuós de la llibertat d’expresió segons en quins casos. I és que gran part del recorregut estigué “amenitzat” pels altaveus de la capella del Cementeri, la qual i des d’el bell mig del mateix, sembla tenir el monopoli de la paraula en aquest Estat suposadament aconfesional i que les nostres autoritats municipals semblen també entendre com a excloent.

Per contra, els cartells informatius van ser arrencats per operaris del Cementiri, en una persecució més pròpia de règims dictatorials, conculcant-se, de nou, per part dels responsables municipals, un exercici bàsic d'alguns drets elementals: la informació, l'expressió i, en aquest cas, el record i l'homenatge a les víctimes d'una repressió que continua sent negada, deliberadament condemnada a l'oblit i a la intrascendència. A tot açò es va unir també la prohibició, per part de la Policia Local, de continuar amb la tasca informativa que representaven els cartells, apel·lant a certes Ordenances que, en cap cas, prohibeixen senyalitzar respectuosa i pacíficament llocs, a més en aquets cas, tan simbòlicament definidors de la realitat d'aquest Cementeri.
Als ciutadans i ciutadanes de València se’ns condemna a seguir fidelment les pautes establertes pel poder municipal. Un poder obstinat en perseguir qualsevol manifestació que resalte l’aportació de tots els morts de les fosses a la dignitat democràtica. Doncs no és pas altra cosa el que representen els ciutadans i ciutadanes allí dipositats: la conciència d’una societat lliure i l’extermini d’uns valors democràtics que, ara, també diu representar l’Ajuntament de València. Però que són negats per la força, l’arbitrarietat i l’autoritarisme més condemnables.
Hem de denunciar públicament l’acaçament, la persecució, la interpretació restrictiva i paralitzant d’unes normes només per a uns casos determinats –sempre per als mateixos casos- i l’específica repressió que sempre recau contra els mateixos ciutadans i ciutadanes, units amb la resta de persones que visitaven els seus familiars morts el dia 1 de novembre. I açò, amb independència de les accions legals que puguen derivar-se davant d’aquest abús d’autoritat, el qual palesa el tarannà antidemocràtic dels seus últims responsables.

Ajuda a difondre aquesta informació!

¿Qué implicaciones puede tener una victoria del PP por mayoría absoluta el 20-N?



En democracia, el resultado de las urnas es el que vale, de modo que no podremos decir nada a esa mayoría absoluta. Sin embargo, por legítima que sea, la mayoría absoluta siempre da mucho miedo por la prepotencia que desarrolla el partido que dispone de ella. En este caso, todavía asusta más ya que el PP incluye no sólo una derecha moderada y neoliberal sino lo que en muchos otros países sería la extrema derecha. Como mujer y como catalana, me siento muy inquieta. ¿Qué pasará con tantas leyes recurridas por el PP, como la de Igualdad o la de Violencia de Género? ¿Y qué pasará en Cataluña con esa querida simplificación autonómica a favor de la eficacia económica? ¿Persistirán en oponerse a la inmersión lingüística en los colegios? ¿Desmantelarán TV3? Sólo con lo intuido, tengo la impresión de regresar al tiempo de las cavernas.


Debate sobre política en Eskup.



lunes, 14 de noviembre de 2011

'La maternitat d'Elna. Un exemple de tenacitat'


Aquí us adjunto el targetó de l'acte La maternitat d'Elna. Un exemple de tenacitat, organitzat per l'Institut Català de les Dones en col·laboració amb el Memorial Democràtic i Projecte Galilei, i que tindrà lloc el proper dimecres, 16 de novembre, a les set de la tarda, al Sant Andreu Teatre (c/Neopàtria, 54, Barcelona).
Elisabeth Eidenbenz (1913-2011) va ser una infermera suïssa que va organitzar una maternitat a la localitat d’Elna, al Rosselló, on va atendre les dones embarassades que havien fugit de la guerra civil espanyola i que estaven als camps de refugiats francesos. La Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de Sant Jordi l’any 2006 en reconeixement a la seva tasca a la maternitat, on van néixer 597 infants entre el 1939 i el 1944, data en què els nazis van clausurar la residència.
En el decurs de l’acte, la historiadora Assumpta Montellà, realitzarà una conferència sobre la figura d’Elisabeth Eidenbenz i tindrà lloc una actuació musical de Rosa Galindo i Luc Olivier Sánchez.
Hi haurà una projecció d’un recull d’imatges de l’exposició La Maternitat d’Elna, bressol de l’exili en el Hall del Sant Andreu Teatre.
Les persones que desitgin assistir-hi han de recollir l’entrada (gratuïta) a la taquilla del teatre entre les 17h i les 18.30h del mateix dia.
A més del dia d'aquest acte, l'obra de teatre es representa del 18 de novembre al 6 de desembre (tots els divendres, dissabtes i diumenges, excepte el 27 de novembre que no hi ha funció). Els horaris són: divendres a les 21h, dissabtes a les 21.30h i diumenges a les 18.30h.
Per concloure el cicle d'homenatge a la maternitat d’Elna hi haurà un Fòrum-xerrada, el dia 6 de desembre, a les 20h, que comptarà amb la participació dels intèrprets i creadors de l’obra, on es parlarà dels processos creatius i artístics de l’obra.





viernes, 11 de noviembre de 2011

Nova recomanació de lectura.





jueves, 10 de noviembre de 2011

Vint anys sense ella

Sempre que penso en la Montserrat Roig em vénen al cap tres coses. La primera, una fotografia d'ella a cavall d'un cadira, recolzada al respatller i amb un somriure franc. Està guapa (ho era!) amb els cabells llisos al vent; després, la quimio la faria anar tapada amb un mocador vermell. La segona, el que em va explicar la Montse Baya, la seva agent literària: que va anar al seu "llit de mort" a recollir (aleshores no hi havia Internet ni correu electrònic) la seva última col·laboració per a l'Avui perquè s'havia entestat a fer-la, malgrat que estava molt malament; de fet, va morir l'endemà. O sigui, una professionalitat a prova de bomba. I la tercera, el seu llibre L'hora violeta, una novel·la que em va impactar perquè em va semblar que, per primer vegada, algú tocava temes no tocats a la literatura i, sobretot, algú abocava damunt de temes i personatges una mirada nova. I és que era la mirada d'una dona feminista, compromesa amb la seva lluita. Per a mi, la Montserrat Roig es va convertir en un referent i en un model a seguir.


Escriptora



Dia anual contra la violència vers les dones a Gràcia

El Consell de Dones del Districte de Gràcia i tots els Grups de Dones que el composen convoquen a totes les gracienques i graciencs a participar en l'acte reivindicatiu contra la violència vers les dones del proper divendres, 11 de novembre, a les 20:00h, a la Plaça de la Virreina.
Aquest serà 12è. any que ens trobarem les veïnes i veïns del barri amb el record de la María Angeles Chiván, la Maria del Carmen, l'Herminia, la Pilar i la donamorta al febrer al Camp d'en Grassot, totes elles assassinades per la violència masclista, i amb el buit i el dolor que ens deixa la seva absència.
Enguany l'acte constarà del visionat d'un vídeo que incideix en la prevenció de la violència entre els nois i noies adolescents, presentat per la seva autora, la Marta Saleta; la lectura del Manifest del Consell de Dones i d'un text realitzat pel grup Dones de Vol; i una petita actuació del grup Coral de Veus Blanques, dirigida per la Sheila Garcia.
Aquí us adjunto el manifest del Consell de les Dones que es llegirà en aquest acte. No us ho perdeu!





miércoles, 9 de noviembre de 2011

Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España.


Con la colaboración de ATTAC España y Ediciones Sequitur, se ha publicado el libro Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España, de los autores Vicenç Navarro, Juan Torres López y Alberto Garzón Espinosa y con prólogo de Noam Chomsky.
Este libro, que divulga las alternativas que existen a la crisis capitalista, está disponible en la red -lo podéis conseguir haciendo click aquí- y también podéis encontrarlo en librerías o a través del correo atpublicaciones@gmail.com.
¡Os animo a divulgar esta publicación, a estudiarla y a difundir sus propuestas!



martes, 8 de noviembre de 2011

Video de la tertúlia de 8 al dia.


Aquí us deixo el video de la tertúlia on vaig participar el passat dimecres 2 de Novembre, acompanyada d'en Francesc-Marc Álvaro i l'Antonio Franco.




Cossos invisibles


Diu la doctora en psicologia social Sara Berbel en el seu llibre El cuerpo silenciado que, així com als contes de fades s’ha suprimit sistemàticament el paper de la mare, a la vida quotidiana s’ha suprimit durant segles la sexualitat i, per extensió, el cos sencer de les dones. I afegeix: “La moral imperant i l’odre religiós i cultural han silenciat el desenvolupament físic i sexual de les nenes fins al punt que moltes van creure que es moririen dessagnades el dia de la seva primera menstruació perquè ningú no els havia explicat el que volia dir.”
La dona era vista com un ésser concupiscent i, per tant, com a pecadora i culpable; i el seu cos, com a objecte de vergonya i refús. Així, no és d’estranyar que al llarg de la humanitat, el cos femení hagi estat qualificat amb els epítets més denigrants. Per posar un exemple, al segle XII l’abad de Cluny deia que era un sac d’excrements.
Podríem creure que, ara, la nostra societat ha superat aquest prejudici perillós i estúpid, atesa la quantitat ingent de cossos femenins gairebé nus que poblen les tanques publicitàries de les ciutats, els anuncis de televisió i els reportatges de les revistes: una dona que entra en un cotxe i llença les calces per la finestra; autobusos valencians amb un esplendorós cul femení estampat a la part del darrera convidant els nois a anar al prostíbul; un pubis femení depilat amb la inicial de la marca que anuncia; el porter del Barça i la seva xicota en una postura copulatòria…
I, tanmateix, aquestes imatges només tenen un sentit de clara provocació eròtica i estan pensades per satisfer l’imaginari del desig masculí, però no tenen ni la més mínima voluntat de superar l’ancestral rebuig cap al cos femení. La nostra societat continua entestada a mantenir en silenci l’anatomia de les dones. L’últim exemple d’aquesta gens innnocent actitud ha tingut lloc a Alella, on una exposició titulada El pit al descobert havia estat programada per l’associació de Dones Solidàries i Oncolliga a la Rectoria, amb l’aquiescència del capellà, exposició que, a darrera hora, ha estat prohibida pel consell parroquial. Pel que sembla, les ments “benpensants” d’Alella han considerat fora de lloc que les criatures —aquestes mateixes criatures bombardejades tothora amb imatges que ratllen la pornografia— puguin veure, ni que sigui només una vegada a la seva vida, unes fotografies boniques i respectuoses de pits de dones sense cap connotació libidinosa.
I és que l’exposició versa sobre l’evolució del pit femení des de l’adolescència, passant per la maternitat i l’alletament, fins arribar al càncer de mama. La conscienciació respecte a aquesta malaltia és l’objectiu que persegueix la Fundació Oncolliga amb aquestes imatges, ja que el càncer de mama a Catalunya suposa 5.100 casos nous a l’any i representa el 30% del total dels tumors que pateixen les dones. I si bé és cert que, gràcies a les campanyes de sensibilització, la taxa de mortalitat ha disminuït un 2,7% anual (actualment la supervivència és d’un 81% als 5 anys), també és cert que la incidència d’aquest tumor no deixa d’augmentar cada any.
Contemplant les fotografies de l’exposició és impossible deixar de preguntar-se quins són els mecanismes mentals que porten a certes persones a veure inconveniència on només hi ha bellesa; a veure tortuositat on només hi ha naturalitat. Potser gent que té problemes en assumir el seu propi cos, la seva pròpia sexualitat? Tal vegada és això. Continua sent això.

Article publicat a Xcat.cat.